PANDÈMIA

Alerta pel perill de rebrot si es relaxen massa ràpid les mesures

Baixa l'ocupació de llits a les UCI pero la prova de foc serà la setmana que ve

ALBERT NADAL / GEMMA GARRIDO GRANGER

¿El confinament total i les mesures de distanciament social han afavorit el descens en la corba de contagis de covid-19? Els experts consultats per l'ARA opinen de manera unànime que sí. On no coincideixen tant és en si la tornada a l'activitat laboral dels treballadors no essencials el 13 d'abril ha obstaculitzat i frenat la velocitat d'aquesta desescalada i si d'aquí uns dies, quan els infants puguin sortir al carrer, hi pot haver un repunt de casos. O pitjor: un rebrot. Mentre alguns especialistes consideren que les mesures de relaxament després de Setmana Santa han tingut un "efecte neutre" en la corba, altres creuen que el rebrot ja s'espera arraulit a la cantonada.

El cert és que les dues setmanes de confinament total han tingut un efecte directe en l'àmbit assistencial. Als hospitals catalans el nombre de pacients ingressats a les UCI s'ha anat reduint fins a baixar del miler. Si bé n'hi segueix havent i hi ha noves entrades, per ara la xifra de pacients que passen a planta supera la dels nous interns. Segons el cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Benito Almirante, abans de les restriccions totals la corba anava disparada i es multiplicaven els casos per deu. "Ara tenim una cinquena part dels pacients que teníem fa cinc setmanes". El facultatiu nega que en aquest moment el desconfinament parcial hagi impactat en l'assistència hospitalària. Almirante diu que les UCI, indicadors clau de la pandèmia, s'han oxigenat, però que se segueix treballant en un escenari expansiu, amb una capacitat forçada molt superior a l'ordinària.

El mateix ministre de Sanitat, Salvador Illa, assegurava ahir que s'està "doblegant la corba" després que la xifra de recuperats superés per primer cop la de contagiats confirmats. Denise Naniche, directora científica de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, creu que encara és "aviat" per identificar si l'augment de la mobilitat dels últims deu dies aigualeix els avenços aconseguits fins ara. Admet que la xifra de morts a Espanya segueix a la baixa, però remarca que l'infradiagnòstic és un escull per obtenir una fotografia completa de l'evolució de la pandèmia: "La situació és reversible. Si veiem que hi ha un impacte negatiu, retrocedirem molts passos".

Mitjà avisa que hi podria haver un rebrot en ple estiu i creu que al juny encara hi haurà confinament

L'exemple del director del grup de recerca en algoritmes per a sistemes complexos de la Universitat Rovira i Virgili, Àlex Arenas, és més gràfic: "L'Estat haurà de posar el fre de mà". Com a creador d'un model predictiu sobre l'impacte de les epidèmies, Arenas assegura que l'aixecament de restriccions ha alentit la velocitat amb què baixava la corba quan tothom estava confinat a casa i s'ha començat a aplanar abans d'arribar al punt més baix. Arenas admet que el més preocupant és el rebrot que pot tenir lloc a partir de dilluns, amb la sortida de pares i fills al carrer. "Es prenen les mesures tard quan s'ha de tancar i massa aviat quan s'ha d'obrir", lamenta, i raona que a Madrid i Barcelona hi ha grans focus actius, amb fins a vuit vegades més contagiats dels que es coneixen. "Esperar una mica més era necessari", adverteix.

La taxa de contagis

Els pròxims dies, doncs, seran claus per determinar com evoluciona la taxa de contagis a Catalunya, la mesura que permet calcular la velocitat de transmissió del coronavirus. L'augment de tests i el fet que ja faci entre 10 i 14 dies des que es va passar del confinament dur al parcial seran determinants per veure com evoluciona la transmissió dels contagis. "Si l'increment de tests es barreja amb un nou augment de contagis, que podria ser conseqüència del desconfinament parcial, pot ser que ens trobem davant un nou creixement de la malaltia sostingut en el temps. A partir de la setmana vinent haurem d'estar atents per veure si es recupera la tendència a la baixa, que voldrà dir que, malgrat que s'han diagnosticat més casos -perquè s'estan fent més tests-, la tendència és decreixent, o si, per contra, la tendència va a l'alça, que s'explicaria per l'efecte del desconfinament parcial", explica Clara Prats, investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC.

"No podem pretendre d'un dia per l'altre que la taxa de contagis baixi a zero", afirma Clara Prats, física de la UPC

"La taxa de contagis ens dona una idea de la velocitat a què es propaga la malaltia, però és important analitzar-la juntament amb quanta gent contagiada hi ha i que, per tant, pot ser infecciosa", explica Prats. "L'ideal és que les dues variables -la taxa i la població infecciosa- siguin baixes, perquè llavors tens un risc baix. Si les dues són altes, estaríem en un risc molt alt. Llavors els altres casos depenen d'on et situïs: una taxa d'1 multiplicada per una xifra de nous contagiats diaris baixa és una situació de control, mentre que la mateixa taxa d'1 però amb un nombre elevat de contagis diaris és una situació de descontrol", sintetitza Prats.

Fins que no hi hagi la vacuna Prats assegura que la millor manera de combatre una malaltia d'aquestes característiques són les ja conegudes mesures de distanciament social i d'higiene. "També està en qüestió el tema de la immunitat, però encara som molt lluny del que en el camp de l'epidemiologia s'anomena la immunitat de ramat, que defineix que la majoria de la població és immune i actua de barrera. Per tant, ara per ara, s'ha d'actuar d'una altra manera: amb la higiene, el distanciament i les barreres físiques com les mascaretes i les pantalles que posen a les botigues".