Crònica d'un matí al millor restaurant del món

GironaLa cinquantena d'empleats d'El Celler de Can Roca treballen com cada dia a un ritme frenètic per preparar el servei de la nit. Ho tenen ple. De fet, la primera taula que queda lliure entre setmana és el proper mes de novembre, i per al cap de setmana s'ha d'esperar el març del 2014. Tot i així, el telèfon de reserves sona més del que és l'habitual. L'equip forma part del millor restaurant del món, però l'únic que els recorda aquesta gesta aconseguida fa poques hores són la desena de mitjans de comunicació que els enregistren. Un dels dos caps de cuina, Nacho Baucells, fa una pausa per dir que el premi els ha agafat "per sorpresa". "És un gran orgull aportar el nostre gra de sorra per aconseguir que els germans Roca siguin el número 1", diu una mica espantat. La diferència d'El Celler de Can Roca respecte dels seus seguidors, afegeix, recau precisament en la figura dels tres germans. "Són molt de casa i accessibles. Cadascú hi aporta una cosa diferent i alhora es complementen".

A les 12.00 hores l'activitat s'atura i tots van a dinar al restaurant dels pares Roca. L'ambient és més festiu. El matrimoni no pot amagar la seva satisfacció. "Sentim una felicitat immensa. Ho vam celebrar amb pa amb tomàquet i cava", explica la mare, Montserrat Fontané. Cada treballador agafa el seu plat i els coberts i seu a dinar. Quan els patriarques es posen al mig del menjador sorgeix un aplaudiment espontani i, com si es tractés d'un casament, l'equip els demana que es facin un petó. El matrimoni, però, s'hi resisteix. " We are the champions ", xiuxiuegen dos dels empleats d'El Celler, mentre Joel Zambrano, un cuiner xilè que fa només una setmana que ha aterrat en aquesta gran família, reconeix que "és al·lucinant" el que està vivint. De moment, no hi ha cap celebració prevista perquè a la nit toca demostrar als clients per què són el millor restaurant del món.