MEDI AMBIENT

El delta de l’Ebre, desprotegit un any després del ‘Gloria’

Demanen el trasllat immediat de sediments dels pantans per aturar el procés de degradació
El Trabucador, inundat. El temporal de fa dues setmanes va tornar a malmetre aquest espai natural. / TJERK VAN DER MEULEN

“El mar ens ha declarat la guerra i a l’illa de Buda ja ha començat la primera batalla”, denunciava fa gairebé un any Guillermo Borés en aquest mateix diari. El propietari de l’illa més gran de Catalunya, formada pel desviament natural dels braços de l’Ebre quan arriba al mar, alertava per enèsima vegada de la fragilitat del Delta i del retrocés de la franja costanera. Però no va ser fins a l’arribada del temporal Gloria del gener passat que aquell toc d’alerta va traspassar els límits territorials. La desaparició de diversos quilòmetres de l’istme del Trabucador, la inundació d’arrossars amb aigua de mar o el retrocés de fins a vint metres en algunes de les platges, van desencadenar compromisos de les institucions i la mobilització de fòrums científics, ciutadans, pagesos i empresaris per definir un pla d’actuació ambiental.

Des de llavors, el ministeri per a la Transició Ecològica ha invertit dos milions d’euros en la reparació dels desperfectes del Gloria. Una inversió destinada principalment a la gestió de moviments de sorra amb camions, per reconnectar l’istme del Trabucador, reforçar la línia costanera de l’illa de Buda i restaurar les platges. Fa dues setmanes, però, el primer temporal d’aquesta temporada de tardor-hivern (d’intensitat mitjana-baixa) va tenir prou força per tornar a trencar, tot i que no amb tanta agressivitat, la barra del Trabucador i obrir noves vies d’aigua a la franja litoral que separa el mar de les llacunes de l’illa de Buda. Per a Rafa Sánchez, assessor tècnic de la Taula de Consens pel Delta, que agrupa set municipis i dues comunitats de regants, el temporal no ha fet més que evidenciar “l’extrema vulnerabilitat d’aquest espai natural i la necessitat de planificar inversions més contundents a curt, mitjà i llarg termini”.

Moviments de sorra

Antoni Espanya, cap del Servei Provincial de Costes de l’Estat a Tarragona, ha volgut relativitzar la situació i, malgrat reconèixer que calen més actuacions, ha destacat que “les aportacions de 100.000 m 3 de sorra els últims mesos a l’illa de Buda han donat consistència i alçada a la platja, cosa que ha impedit l’obertura de més canals entre la llacuna i el mar”. “Pel que fa al Trabucador, el 90% de l’arena que vam aportar continua al seu lloc. En general, el Delta ha resistit l’embat del temporal i hem demostrat que es poden fer actuacions preventives efectives”, opina. Tot plegat, només dues setmanes després que el secretari d’estat de Medi Ambient, Hugo Morán, presentés un esbós de les línies estratègiques del pla per a la protecció de delta de l’Ebre, un document que s’enllestirà aquest desembre i que analitza els problemes globals de la zona.

El pla, que preveu una inversió de 3,7 milions d’euros, ha posat en alerta la Taula del Consens, perquè preveu l’adquisició de terrenys limítrofs amb les platges i el “retrocés” de la franja costanera de fins a 500 metres en alguns punts. “Per protegir el litoral, proposem la creació d’una franja costanera que, per aquest ordre, inclogui la platja, una zona dunar amb vegetació, una franja d’aiguamolls i finalment els arrossars. Tot aquest sistema funcionaria com a coixí natural per atenuar l’impacte dels temporals. Però primer cal ampliar els metres de platja i guanyar terreny al mar amb el moviment de sorres, per després crear la resta de franges”, explica de manera molt sintètica Xavier Curto, portaveu de la Taula de Consens. “El que ens sobta és que l’esbós del pla que proposa el govern espanyol altera l’ordre dels factors i planteja un sistema similar però amb l’expropiació de la franja litoral i el retrocés de la platja terra endins com a prioritat”, afegeix. “Aquesta proposta és inadmissible i, sumada a altres greuges acumulats, ens ha fet plantejar un seguit d’accions, incloent-hi una tractorada aquest desembre”, ha explicat, per la seva banda, Unió de Pagesos en un comunicat.

Ara bé, Xavier Curto valora que el pla del ministeri reconegui “per primera vegada a la història” el problema de la subsistència del Delta (l’enfonsament de la plana deltaica a causa de la compactació dels sediments) i la necessitat de desguassar els sediments acumulats als embassaments del curs mitjà de l’Ebre. “De totes maneres cal ser prudents i veure com queda el redactat final, perquè és un punt que genera dubtes i encara està per concretar”, alerta Curto. “L’arribada de sediments és fonamental perquè es mantingui el procés natural que fa possible la regeneració del delta”, recorden des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Cal una intervenció immediata

Paral·lelament, des de la Taula del Consens i Unió de Pagesos, reclamen a la Generalitat una intervenció immediata amb la inversió dels sis milions d’euros previstos en l’exercici pressupostari del 2020. “El Govern porta anys situant-se en un segon pla respecte a les actuacions de l’Estat, i tampoc ha gestionat ni ha blindat àmbits que eren de la seva competència, com és el cas de la Xarxa Natura 2000, catalogada a Europa”, recorda Dani Forcadell, membre de la comissió permanent nacional d’Unió de Pagesos. Per la pressió dels diversos agents del territori, està previst que els propers dies la Generalitat liciti les primeres obres per a la protecció del delta de l’Ebre.

Cronologia d’ajudes que no arriben

20 de febrer

El govern espanyol promet dos milions d’euros per reparar els estralls del temporal Gloria.

Abril

Infosa aboca uns 200.000 metres cúbics de sorra per reconstruir l’istme del Trabucador

24 d'abril

Aproven els pressupostos de la Generalitat amb una partida de 6 milions per protegir el Delta

16 de novembre

El govern espanyol presenta les línies estratègiques del pla de Protecció del Delta

30 de novembre

El temporal de llevant de l’última setmana de novembre provoca un nou trencament dels Calaixos de l’illa de Buda