Arranca el primer judici per un cas de nens robats a Espanya

MadridEl primer cas de nens robats a l'estat espanyol ha arribat aquest dimarts a judici. El doctor Eduardo Vela, que va ser director de la Clínica San Ramón de Madrid, epicentre de la trama, s'asseu des d'avui al banc dels acusats de l'Audiència de Madrid per un delicte de sostracció, suposició del part i falsedat documental. Vela, de 85 anys, va ser la mà dreta de Sor María, la monja que va morir el 2013 dies després de declarar per un dels casos. El fiscal demana per a ell onze anys de presó. La seva defensa, però, ha demanat que es valori la conveniència de fer el judici pel seu estat de salut.

La denunciant de Vela, Inés Madrigal, va néixer el 1969 i va ser sostreta de la seva mare biològica, un procés en el qual va participar el metge. Madrigal ha manifestat que si Vela entra a la presó pel seu cas no demanarà que surti. "M'encantaria que demanés perdó perquè ha fet molt de mal. Però no ho farà. Sap molts secrets. Val més pel que calla", ha explicat Madrigal, que avui presideix l'ONG SOS Bebés Robados de Múrcia, i que ha afegit que va ser "un negoci lucratiu".

A l'entrada de l'Audiència, Madrigal ha volgut abraçar-se amb moltes de les víctimes que s'han concentrat i ha assegurat que ja no és el seu cas perquè ha transcendit la seva importància. "Tothom sap que en aquest país es van robar nens. A tot el territori. És molt important que es faci un pas perquè tenim data de caducitat. Les persones que van perdre els seus fills ja són molt grans i algunes ja han mort", ha dit. En aquest sentit, també ha confessat que té poques esperances en els resultats del judici: "Tinc clar que he començat un procés i que acabaré igual: sense saber qui és la meva mare biològica", ha recalcat. També ha indicat que se senten desemparats i que la llei no els protegeix.

Madrigal ha insistit que hi ha molts més doctors Vela, ja que fins i tot ell mateix va reconèixer que després que li tanquessin la seva clínica seguia fent el mateix com altres "12 o 13 metges a Madrid".

S'estima que a tot Espanya hi ha prop de 3.000 víctimes d'aquest entramat, que té els seus orígens als anys 60 i s'estén fins als 90.