Els lloguers alts, primera causa de desnonament

Catalunya és líder en desnonaments a l'Estat: s'hi produeix una de cada quatre execucions

Trenta-vuit desnonaments al dia. O, dit d’una altra manera, tres desnonaments cada dues hores. Aquest és el ritme que es va seguir a Catalunya entre els mesos d’abril i juny, segons les dades que va fer públiques aquest dilluns el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Així, el segon trimestre de l’any, 3.433 famílies van ser obligades judicialment a deixar casa seva per impagament del lloguer o de la hipoteca. Es tracta de 737 casos menys que el segon trimestre de l’any passat, però, tot i això, Catalunya es manté com la comunitat amb les pitjors dades: s’hi registren un de cada quatre desnonaments que es fan a tot Espanya. La segueixen Andalusia, amb 2.456 desnonaments, el País Valencià, amb 1.960, i Madrid, amb 1.637 casos.

Al conjunt de l’Estat, el volum total de desnonaments també va caure al segon trimestre, un 6,6%, per primera vegada en dos anys, però els experts encara són prudents. “Es pot parlar de certa moderació puntual, però no pas de tendència a la baixa, encara. Per això cal esperar”, matisa la presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, Carme Trilla, que subratlla que ara el gran problema se centra en la relació entre els lloguers i els salaris.

De fet, si se separen els casos de desnonaments que detalla el CGPJ entre habitatges de propietat i de lloguer, l’anàlisi se simplifica i el problema es fa més evident. Si bé la corba dels desnonaments per execució hipotecària ja ha començat a baixar significativament -a Espanya hi ha un 33% menys de casos que l’any passat-, en el cas dels impagaments de lloguers les xifres encara són “alarmants” segons les plataformes d’habitatge.

El 64% dels desnonaments a Catalunya són per impagaments del lloguer

Al segon trimestre, del total de desnonaments a Catalunya, la gran majoria -2.281 casos- van ser per impagament del lloguer. En aquest sentit, Catalunya no només presenta les xifres més elevades sinó que supera amb escreix les de les altres comunitats. En el segon trimestre va registrar quasi mil desnonaments més que Andalusia -la segona en el rànquing- per impagaments del lloguer. Cal destacar, com indica l’Observatori, que Catalunya és la comunitat amb més parc de lloguer a Espanya, tot i que l’estadística judicial no calcula quin percentatge de llogaters sobre el total de cada comunitat passen pel tràngol d’un desnonament.

“Ja no queden gaires casos de propietaris a qui els va atrapar l’atur i van quedar endeutats durant la crisi”, argumenta Trilla. Ara els desnonaments més comuns són els de “famílies que van passar-se al mercat de lloguer i tenen ingressos molt baixos”. Per això adverteix: “Encara hi ha molta desproporció entre els lloguers alts i les famílies amb ingressos baixos; aquesta realitat no està canviant, malauradament”.

L’Observatori Metropolità de l’Habitatge també recorda que actualment quatre de cada deu famílies que viuen de lloguer està fent un “sobreesforç” per poder-lo pagar. “Aquestes famílies destinen més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge i, mentre això sigui així, el risc de desnonaments continua present”, avança Trilla.

Les plataformes que lluiten per un habitatge digne tampoc fan lectures triomfalistes de les dades. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la PAH, va recordar ahir que “aquest drama social ja fa més d’una dècada que dura”, provocat per “la banca i els fons voltor”. També van destacar que, al conjunt d’Espanya, el segon trimestre es van registrar més de 14.700 casos en total: és a dir, 163 desnonaments diaris. “Aquestes dades -insistia ahir la PAH- reflecteixen el patiment que la passivitat dels governs en matèria d’habitatge està provocant a milers de famílies”.

Allargar la moratòria
La plataforma va tornar a criticar ahir els governs espanyol i català per haver “ignorat” les seves propostes, entre les quals destaca la intervenció directa en els preus del lloguer o la mobilització de cases buides. Van reclamar “altura de mires” al pròxim govern espanyol i van demanar que se suprimeixin els privilegis fiscals a les socimis (empreses d’inversió immobiliària que tenen forts descomptes en l’impost de societats i en el de transmissions patrimonials) o que es freni els fons voltor i la gentrificació.

Els activistes també van recordar que la moratòria dels desnonaments -que va començar el 2013 i a la qual estan acollides unes 30.000 famílies- s’acaba el maig del 2020. “Si no s’amplia el termini deixarem de parlar de tendència a la baixa i passarem a parlar de la taxa de desnonaments més alta de la història”, alerten.

Més continguts de