Les deu vides d’una ampolla de vi
Quatre cellers proven la reutilització del vidre amb fons europeus
BarcelonaUna ampolla de vi pot netejar-se i tornar-se a omplir, i a vendre una, deu o 50 vegades com fan a Alemanya amb els packs de cervesa que es troben als supermercats, per exemple. La pràctica no és nova a Catalunya: els productors de cervesa i d’alguns refrescos la porten a terme amb les ampolles de vidre que distribueixen al canal de la restauració, per exemple, i les marques dels raspalls que netegen el vidre són visibles sovint a la part inferior d’aquests envasos. Però fins ara la reutilització de les ampolles era una pràctica erradicada en el món del vi. Un nou projecte, cofinançat amb fons europeus, mira de recuperar-la i ja ha començat a funcionar com a prova pilot. S’hi han involucrat quatre cellers, més de 50 restaurants i una desena de comerços de tot Catalunya.
La cooperativa Falset Marçà és una de les que s’ha sumat al projecte reWINE i ha informat els seus clients de restauració que a partir d’ara han de guardar les ampolles que porten una etiqueta identificativa concreta perquè siguin recollides, netejades i reomplertes després. “Al principi sobta, no hi estan acostumats perquè és una cultura perduda, però ens esta anant bé. Vam començar amb dues referències, però incorporarem la reutilització de l’ampolla en un total de cinc o sis dels nostres vins”, explica el responsable de màrqueting, Ferran Vidilla. La cooperativa ven unes 700.000 ampolles l’any i, de moment, només n’ha inclòs en la prova pilot una part petita: en els pròxims 18 mesos espera fer recircular un total de 80.000 ampolles.
Com ells, hi ha tres cellers més que s’han apuntat a la prova: són Vins Pravi, a Manresa; La Vinyeta, a l’Alt Empordà, i un petit celler, Talcomraja, a Arenys de Munt. “Es tracta de cellers que treballen molt la proximitat amb el client, i així té més sentit la reutilització de l’ampolla”, explica Marta Beltran, coordinadora de projectes de la plataforma Rezero. L’ampolla de vi pot tenir moltes vides. “Fins ara hem fet proves de fins a una desena de cicles”, explica Beltran. Ara bé, a Alemanya arriben a reomplir-les fins a 50 vegades, subratlla.
L’handicap del disseny
Un dels motius pels quals la reutilització de les ampolles no funciona en el cas del vi és perquè no hi ha hagut una uniformització com en el cas de la cervesa, opina Vidilla. “Cada ampolla de cada celler pot ser diferent i això dificulta tota l’operació”, reconeix. En el cas de la cooperativa Falset Marçà, ells mateixos recullen les ampolles buides a través de la seva xarxa de distribució a restaurants i també en les botigues pròpies, però la neteja està derivada a una altra empresa, que les retorna a punt per reomplir.
Els impulsors de la iniciativa subratllen que se centra en la reutilització, una pràctica que decreix cada any: els envasos retornables són només un 19% del total d’ampolles comercialitzades, segons dades de l’associació de distribuïdors Adiscat. El percentatge ha retrocedit un 36% en sis anys, segons Rezero, una de les impulsores de reWINE juntament amb el Parc de Recerca de la UAB, l’Agència de Residus de Catalunya i Inèdit, una spin-off de la UAB.
