Els deures del primer dia de curs per al departament: falten més mestres per aplicar el decret de l'escola inclusiva

La USTEC avisa que falten 8.300 docents per arribar a la capacitat de servei del 2010

El Govern ha celebrat que l'inici del nou curs escolar s'hagi fet amb "total normalitat", però el cert és que els mestres ja han posat deures al departament: calen més docents per poder donar el mateix servei que hi havia l'any 2010, abans de les retallades. Segons el sindicat CCOO, fan falta 3.200 docents per recuperar el nivell, però aquest dijous, el sindicat USTEC-STEs ha augmentat la xifra fins als 8.300. Per què calen tants mestres? L'argument clau és que en tot aquest temps –en concret, el 2017– s'ha aprovat el decret de l'escola inclusiva, que preveu que tots els alumnes amb necessitats educatives específiques –com discapacitats (físiques o intel·lectuals), trastorns de conducta o malalties minoritàries– s'escolaritzin en escoles ordinàries. Però des d'aleshores no s'han aprovat cap dels pressupostos de la Generalitat i no s'ha pogut complir amb el que diu el decret, que és que hi hagi tutors, especialistes d'orientació educativa, hores d'atenció a la diversitat o fisioterapeutes que ajudin aquests alumnes en temes d'higiene personal, mobilitat i desplaçaments, regulació del comportament o seguretat. 

Aquesta situació ha fet que els mestres alcin la veu. També avui, en l'inici de curs. Segons la USTEC, aquests 8.300 docents que fan falta servirien per cobrir algunes de les principals reivindicacions: 3.200 per recuperar la segona hora lectiva, és a dir, per tornar a fer l'horari anterior a les retallades –18 hores de classe a secundària i 23 a primària, ja que ara en fan 19 i 24, respectivament–; 690 serien per cobrir les dues hores lectives als professors de més de 55 anys; 500 docents fan falta per convertir els terços de jornada en mitges jornades; i la resta, fins a 4.390, s'haurien de destinar a reduir les ràtios, fer substitucions o suport als centres, de manera que es pugui aplicar el decret de la inclusiva i atendre els infants amb garanties.

Segons dades del departament d’Ensenyament, el curs 2010-2011 es van contractar monitors per a un total de 23.971 hores a la setmana en tots els centres educatius. Cinc cursos després la xifra havia augmentat només fins als 27.791, mentre que el curs passat –2018-2019– hi havia vetlladors durant 32.148 hores a la setmana, un 34% més que fa una dècada.

Així doncs, els 670 docents més que ha posat el departament d'Educació aquest curs són un anunci "propagandístic", segons el portaveu de la USTEC, Ramon Font, que també ha denunciat que un 40,4% de la plantilla d'Educació està formada per interins. "No és normal", ha lamentat Font. Les dades que va donar el departament fan referència a una taxa del 30% d'interins, que vol reduir fins al 10% convocant oposicions. La USTEC ha denunciat que un 10% de les places ofertes han quedat sense cobrir –unes 500– en les oposicions d'aquest any. "És inadmissible i un despropòsit", ha dit Font.

Quants diners calen, doncs, per desplegar el decret? Quan es va aprovar, la normativa preveia 142 milions d'euros entre el curs 2017-18 i el 2020-21, una inversió del tot insuficient segons la USTEC. Font ha recordat que, segons la llei d'educació de Catalunya, caldria invertir el 6% del PIB en educació, és a dir, uns 15.000 milions d'euros. "Hi estem invertint un terç", ha recordat, ja que l'últim pressupost executat és d'uns 5.000 milions. "L'increment de pressupost hauria de ser del doble del que es gasta ara", ha resumit. Fa uns dies, des de Comissions Obreres també van dir que els últims nou anys "d'austeritat extrema" han generat un "deute acumulat" de 7.149 milions d'euros en educació. 

No només els sindicats demanen més recursos per aplicar amb garanties el decret de l'escola inclusiva. També el Col·legi de Pedagogs de Catalunya ha demanat un "reconeixement explícit" a tots els docents que, "amb escassetat de recursos", fan possible l'acompanyament i adaptació dels alumnes NEE. "El decret ha de preveure la funció inestimable i indiscutible del pedagog i psicopedagog, com a professionals que poden donar resposta a la diversitat i a la inclusió, conjuntament amb l’equip docent, la família i la comunitat", reclamen. 

Tres centres educatius ajornen l'inici de les classes per obres

L'escola de la Trinitat Nova i els instituts Marta Mata, de Granollers, i el de formació professional de Castellar començaran les classes lectives dilluns a causa de les obres. Són les tres úniques excepcions en què la "normalitat" d'inici de curs s'ha vist alterada, segons ha explicat el conseller d'Educació, Josep Bargalló, en la tradicional atenció als mitjans, que aquest any s'ha fet a l'Escola Torre de la Miranda de Cornellà de Llobregat.

Durant aquest estiu s'han fet obres en 413 centres educatius, dels quals 208 modificaven espais d'escolarització, és a dir, aules on fer classe. Totes aquestes intervencions s'han pogut acabar a temps excepte en aquests tres casos, que malgrat que no poden impartir classe amb normalitat sí que han habilitat espais per acollir els alumnes.

La resta d'obres no afecten directament l'escolarització de l'alumnat i, per tant, en molts casos conviuran amb les classes unes setmanes o mesos més.

Més continguts de