Educació
Societat 04/09/2021

El difícil art de fer aprendre

La pandèmia obliga a repensar l’ús de la tecnologia i demostra la capacitat dels alumnes per autoavaluar-se

3 min
Alumnes de l'escola Virolai durant la pandèmia
Dossier Com aprèn el cervell? Desplega
1
Què vol aprendre el cervell i com li agrada fer-ho
2
Tenim prou en compte el cervell quan eduquem?
3
El difícil art de fer aprendre
4
“Diem que per aprendre cal fer però no és veritat. Per aprendre cal pensar”

BarcelonaUn dels reptes més complicats que tenen els mestres i professors és conduir classes en què hi ha tantes velocitats d’aprenentatge com alumnes a l’aula. Alguns entenen els conceptes i procediments a la primera, a uns altres els costa més i potser fins i tot alguns no els arriben a comprendre. “Però no tots els nens i nenes han d’arribar al mateix lloc. L’excel·lència no és que tots arribem a un mateix màxim, sinó que tots desenvolupem al màxim les pròpies capacitats i competències”, afirma Jaume Cela, mestre, exdirector d’escola i autor de més de seixanta llibres sobre educació. 

Segons diu, com que hi ha “moltes maneres d’aprendre”, la responsabilitat del mestre és trobar quina és la millor fórmula per a cada alumne. “El bon mestre no és qui ensenya bé, sinó qui aconsegueix que els seus alumnes aprenguin”, assegura. Per tant, és qui persegueix –i assoleix– que tots els seus alumnes “donin el màxim possible d’ells mateixos”. 

Cela explica que per aconseguir-ho convé plantejar “qüestions rellevants” que motivin els estudiants a mobilitzar-se per respondre-les. “L’escola s’ha de convertir en un lloc on es formulin preguntes interessants i on es trobin respostes satisfactòries”, afirma. Però perquè això passi, Cela diu que és fonamental crear un clima de confiança entre alumnes i docents, a través del guiatge dels mestres però també de l’avaluació: “Hem de diferenciar entre avaluar i posar nota: avaluar és observar un procés d’aprenentatge, donar elements perquè l’alumne aprengui i implicar-hi les famílies. Després ens obliguen a convertir-ho en una nota, però posar un número no té res a veure amb avaluar”.

Emocions i pandèmia

En el procés d’aprendre és fonamental l’estat d’ànim dels alumnes. “L’escola és la institució on es va a aprendre, no s’hi va perquè els nens siguin feliços”, deixa clar Cela. Ara bé, també assegura que perquè l’aprenentatge sigui fructífer i reeixit, els infants “han d’estar bé emocionalment”. I aquí la pandèmia ha causat estralls: als devastadors efectes emocionals de la pandèmia, caldrà sumar-hi les conseqüències en l’aprenentatge. “La pandèmia ens ha recordat la fragilitat i els dèficits del sistema educatiu”, sentencia Cela, en total desacord amb les veus que demanen convertir la crisi educativa arran del coronavirus en una “oportunitat”. “No volia una pandèmia per aprendre coses que els mestres ja sabíem, com que en una classe hi ha alumnes rics i alumnes pobres”, afirma. 

L’investigador i director de la International Science Teaching Foundation, Héctor Ruiz Martín, repassa més impactes de la pandèmia en l’aprenentatge: “Ha obligat a pensar sobre com utilitzem la tecnologia a les aules i a entendre que, per si sola, no provocarà cap canvi perquè la cosa més important és què hi fem”. I també ha demostrat, explica, la capacitat dels alumnes “d’autoregular” el seu aprenentatge, és a dir, d’organitzar-se, planificar-se, de fer-se responsables del seu estudi. “Aquí hem vist moltes diferències entre alumnes i això és clau, perquè hi ha estudis que ja diuen que la capacitat d’autoregulació de l’aprenentatge pot ser un predictor encara més eficaç que el coeficient intel·lectual per determinar l’èxit a l’escola”. És a dir, que autoavaluar-se pot ser encara més important que l’habilitat més innata d’aprendre. 

Més transferència

De fet, d’estudis científics com els que esmenta Ruiz Martín n’hi ha centenars o milers. El problema és la “desconnexió” que hi ha entre la recerca educativa i les polítiques educatives. Així ho van assegurar més de 150 experts en educació, que van signar un manifest per demanar més inversió per fer investigació i més transferència als centres educatius. Si no el risc, apunta Núria Comas, la coordinadora de la iniciativa –impulsada per la Fundació Jaume Bofill–, és que es continuïn fent pràctiques educatives “que està provat que no funcionen”. 

En posa un exemple: “Està comprovat que repetir curs no aporta beneficis per a l’aprenentatge i, a més, és una mesura molt cara, però es continua fent repetir els estudiants que no assoleixen un mínim de matèries aprovades”. I un altre: “Se sap que treballar per projectes no funciona si no hi ha un temps de preparació conjunt dels docents, i ara no estem garantint que passi”. Més recerca i transferència per afinar millor en el difícil art de fer aprendre.

Detectar problemes emocionals amb intel·ligència artificial

Conscients que la pandèmia ha passat factura a la salut mental dels estudiants i que això repercuteix en el seu procés d’aprenentatge, el departament d’Educació ha anunciat un pla per preservar el benestar emocional de l’alumnat. Una de les accions que es preveuen és que un programa d’intel·ligència artificial pugui detectar problemes de salut mental: una instal·lació itinerant arribarà a tots els centres perquè els joves puguin compartir les seves emocions i, a través d’aquest programa d’IA, s’identificaran les paraules clau i es derivaran els casos que convingui als canals sanitaris corresponents. 

A més, es repartirà un qüestionari a tots els alumnes de 5è de primària fins a formació professional i batxillerat per saber de quina manera la pandèmia de covid-19 els ha afectat la salut emocional. També es contractaran cent psicòlegs més.

Dossier Com aprèn el cervell?
Vés a l’ÍNDEX
stats