DESIGUALTAT

Si has nascut dona tens més possibilitats de ser pobra

Gairebé la meitat de les famílies monoparentals a Catalunya estan en el llindar de la pobresa

Si has nascut dona tens més probabilitats de ser pobra. És una de les conclusions que s’extreu de l’informe La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere, que demà, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, presentarà la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social i que prova que hi ha una relació directa entre el procés d’empobriment i el gènere. A Catalunya, el risc de ser pobra ha augmentat 3 punts en l’últim any, fins al 21,6%.

Les dones, de mitjana, treballen menys fora de casa; quan ho fan, s’enfronten a taxes d’atur més elevades; quan troben feina, tenen sous més baixos i ocupacions més precàries; i tot plegat fa que, quan reben pensions contributives, siguin també, de mitjana, més baixes que no pas les dels homes. Així, mentre que un home percep al final de la seva vida laboral una mitjana de 1.254,87 euros al mes de pensió, la mitjana d’una dona és un 44,39% més baixa, de 697,74 euros al mes.

Un dels col·lectius més vulnerables és el de les famílies monoparentals, que en el 90% dels casos estan encapçalades per dones. És en aquest grup en què el risc de pobresa és més elevat: es dóna en un 42,8% dels casos. Una de les conseqüències que ha portat la crisi -amb l’augment de la inseguretat de la contractació i la disminució dels salaris- és que hi ha llars que ronden el llindar de la pobresa tot i treballar. Així, un 11,7% de la població treballadora a Catalunya està en risc de pobresa. Dins d’aquest grup, les que corren més perill són les dones entre 18 i 25 anys, amb un 16,9%, mentre que els homes de la mateixa edat tenen un risc de només el 3,3%, cinc vegades menys. Aquesta desigualtat, segons el dossier del Tercer Sector Social, “està causada perquè les dones tenen feines més temporals, més precàries i amb salaris més baixos”.

Menys dones directives

Tot i que hi ha més dones amb estudis superiors que no pas homes, les dones tenen més dificultats per trobar feina i, quan ho fan, sovint els contractes són per a posicions molt inferiors al nivell que els correspondria per la seva formació. D’aquesta manera, durant la crisi el nombre de dones que ocupen càrrecs directius s’ha reduït a la meitat, d’un 6,6% de les dones ocupades a Catalunya al 3,3%. Pel que fa als homes, s’ha reduït un punt, i ha passat de quasi un 11% a poc menys d’un 10%.

A banda d’ostentar menys càrrecs directius, les dones tenen jornades més reduïdes. La raó principal, indica l’informe de la Taula del Tercer Sector, és que en moltes ocasions les dones volen conciliar la vida familiar i laboral. Segons l’Enquesta de l’Ús del Temps de l’Idescat , les dones dediquen el doble de temps que els homes a les tasques de la llar i la família, que inclouen la cura de les persones, la neteja o la cuina, per exemple. El total de temps que les dones dediquen a aquestes tasques és gairebé tan elevat com el que destinen al treball remunerat. Així, la proporció de dones que treballaven a temps parcial a Catalunya el 2015 triplicava la dels homes (un 21% de les dones treballadores i un 7% dels homes). Treballar a temps parcial comporta menys ingressos, menys possibilitats d’ascendir a càrrecs de responsabilitat i menys cotització per a la jubilació. Així doncs, el grup de població que treballa a temps parcial té més risc de pobresa.

Els sous també són un dels punts clau que evidencien aquestes desigualtats. Segons les últimes dades de l’INE, el guany mitjà anual per treballador és de 24.253,73 euros en el cas dels homes i 20.740,55 en el cas de les dones. La desigualtat més gran es produeix en els contractes indefinits, amb una diferència de pràcticament 8.000 euros bruts anuals en el sou d’un home i el d’una dona. Si es compta per hores, per guanyar el que cobra un home amb contracte indefinit treballant una hora, una dona amb contracte temporal ha de treballar-ne gairebé 1,8.

Per lluitar contra totes aquestes desigualtats, la Taula del Tercer Sector assenyala que és imprescindible “incorporar la mirada de gènere en l’enfocament global de la pobresa”. Així, és necessari enfocar el problema de la pobresa “des de tots els aspectes que afecten la vida” i no només des de les qüestions relacionades amb el mercat laboral. La taula també conclou que, per combatre la feminització de la pobresa, cal posar l’accent en col·lectius específics, com les dones nouvingudes o les treballadores de les llars.

L’estat de salut és pitjor entre les dones

Un dels efectes de la feminització de la pobresa és l’empitjorament de l’estat de salut de les dones . Com més baixa és la classe social, més dolent és l’estat de salut autopercebut de les persones i més augmenten les diferències entre sexes. Segons l’informe de la Taula del Tercer Sector, una de cada quatre dones i un de cada cinc homes de classe baixa consideren que tenen un estat de salut regular o dolent.

De la mateixa manera, un programa de la Fundació Surt específic per a dones en risc de pobresa ha detectat que un 60% de les usuàries ateses manifesten una percepció d’estrès i malestar físic. Moltes d’elles prenen medicació per combatre aquests símptomes. La pobresa afecta la salut -mental i física- tant en homes com en dones, però en aquestes últimes la sobrecàrrega de tasques i responsabilitats familiars pot comportar afectacions encara més greus, tal com indiquen des de la mateixa fundació.