Publicitat
Publicitat

El dia que els homosexuals van dir 'prou'

Aquest dissabte, 28 de juny, es compleixen 45 anys dels fets de Stonewall, a Nova York, una batuda policial que, paradoxalment, va obrir les portes a l'alliberament homosexual arreu del món

La nit del 28 de juny del 1969, desenes d'homes es trobaven a l'interior de l'Stonewall Inn, un bar gai de Nova York. A l'època, l'homosexualitat era considerada una malaltia, i la seva pràctica un delicte que, en molts estats, era perseguit per llei. Dos homes podien ser arrestats per fer-se un petó, per agafar-se de les mans i per practicar sexe en la intimitat dels seus domicilis. En aquest context, hi havia a Nova York pocs locals on els homosexuals es podien comportar amb una relativa llibertat; aquells on acostumaven a reunir-se eren víctimes de constant, humiliants i sovint violentes batudes policials. Totes acabaven de la mateixa forma: amb els clients identificats i alguns arrestos. Però aquella nit del 1969 les coses no van sortir com la policia tenia previst. La batuda rutinària va acabar convertida en una inusual batalla campal pels carrers de Greenwich Village. Una erupció de violència que, després de segles de persecucions, acabaria donant peu al moviment per l'alliberament gai.

Tot i que ha passat a la història dels drets humans, la batuda de l'Stonewall Inn no va ser extraordinària, sinó una més de les centenars que cada any tenien lloc a diferents ciutats dels Estats Units. La van protagonitzar vuit agents de policia, dels quals només un anava uniformat. La pel·lícula dels fets no està del tot clara, però el cas és que aquesta vegada els clients es van negar a pujar a les furgonetes de la policia. La tensió va anar en augment fins que algú d'entre els clients es va enfrontar als agents, que van acabar refugiats en el bar mentre desenes d'homes i dones —la majoria hispans i negres— llençaven objectes i fins i tot intentaven calar foc al bar. Van arribar reforços policial, però l'espurna de la violència ja s'havia escampat pel barri, amb centenars de persones enfrontant-se a la policia.

De fet, ni tan sols els aldarulls, que es van repetir les nits següents, van ser excepcionals: moltes ciutats americanes havien viscut incidents semblants després de batudes policials. Però, tot i no tenir cap element nou, Stonewall es va convertir en una icona per als homosexuals d'arreu del món, el símbol de la lluita per aconseguir uns drets negats de manera sistemàtica. Havia nascut el moviment d'alliberament gai, que de Nova York a Londres, de San Francisco a Barcelona, faria bandera dels aldarulls com a símbol del dia en què els homosexuals van dir 'prou'. Des d'aleshores, el 28 de juny és, arreu del món, el Dia de l'Orgull Gai, una jornada que es viu de forma radicalment diferent segons els països, traçant un mapa desigual, que va des dels estats on s'ha avançat en l'equiparació de drets fins aquells on practicar l'homosexualitat encara és un estigma i, fins i tot, un motiu per ser executat.

Aquesta és, a grans trets, la cronologia del moviment gai des dels fets de Stonewall:

1970 Nova York viu la primera marxa d'alliberament gai.

1971 El Canadà allibera George Llippert, l'últim home empresonat al país per ser homosexual.

1972 Suècia es converteix en el primer país del món que permet les operacions de canvi de sexe.

1973 L'Associació Americana de Psiquiatria treu l'homosexualitat de la llista de malalties mentals.

1974 Kathy Kozachenko es converteix en la primera dona obertament lesbiana escollida per a un càrrec públic, el de regidora de l'ajuntament d'Ann Arbour, a Michigan.

1975 Al desembre, setmanes després de la mort de Francisco Franco, neix el Front d'Alliberament Gai de Catalunya.

1976 Dinamarca iguala l'edat de consentiment sexual d'heterosexuals i homosexuals.

1977 Entre 4.000 i 5.000 persones participen a Barcelona en una manifestació que reivindica els drets dels homosexuals, la primera que té lloc a Catalunya i a Espanya.

1978 Les marxes gais fan servir per primer cop la bandera multicolor, inspirada en l'arc de Sant Martí.

1979 Quatre anys després de la mort de Franco, dos anys després de les primeres eleccions democràtiques i un any després de l'aprovació de la Constitució, l'homosexualitat deixa de ser delicte a Espanya.

1980 El partit demòcrata dels Estats Units dóna suport a la causa dels drets dels homosexuals.

1981 Noruega es converteix en el primer país del món que aprova una llei que prohibeix la discriminació dels homosexuals.

1982 1.600 atletes participen, a San Francisco, en els primers Jocs Gais de la història.

1983 Gerry Studds, representant de Massachusetts, es converteix en el primer congressista obertament gai d'Amèrica.

1984 Chris Smith s'adreça al Parlament britànic dient: "El meu nom és Chris Smith. Sóc membre del Parlament pel partit laborista per la circumscripció d'Islington South i Finsbury, i sóc gai". És el primer diputat obertament gai en tota la història del Parlament britànic.

1985 L'actor Rock Hudson mor de sida.

1986 Les americanes Becky Smith i Annie Afleck són la primera parella de lesbianes a les quals se'ls permet adoptar legalment un nen.

1987 Amsterdam inaugura un monument que reconeix el sofriment dels homosexuals al llarg de la història.


1988 Suècia es converteix en el primer país del món que aprova una llei que protegeix els drets dels homosexuals en qüestions relacionades amb els impostos, les herències i la seguretat social.

1989 Dinamarca, primer país del món a aprovar una llei que reconeix les parelles de fet, a les quals atorga gairebé els mateixos drets que a les parelles casades.

1990 L'anglès Justin Fashanu, primer futbolista professional que es declara obertament gai.

1991 El llaç vermell es fa servir per primera vegada com a símbol en la lluita contra la discriminació i en suport dels malalts i víctimes de la sida.

1992 L'Organització Mundial de la Salut treu l'homosexualitat de la llista de malalties.

1993 Nova Zelanda aboleix la llei que prohibeix als homosexuals formar part de l'exèrcit.

1994 Les persones perseguides per la seva homosexualitat poden demanar asil polític al Canadà i alls Estats Units.

1995 L'homosexualitat deixa de ser considerada delicte a Albània.

1996 'Friends' es converteix en la primera sèrie de televisió que mostra un matrimoni entre dues dones.

1997 L'homosexualitat deixa de ser delicte a l'Equador i Veneçuela.

1998 Catalunya aprova la llei que reconeix els drets de les parelles de fet homosexuals.

1999 Finlàndia iguala la llei de consentiment sexual.

2000 El parlament alemany demana perdó als homosexuals per la persecució soferta durant el nazisme.

2001 Holanda aprova el matrimoni homosexual.

2002 L'homosexualitat deixa de ser delicte a la Xina.

2003 Bèlgica aprova el matrimoni homosexual.

2004 Alemanya permet l'adopció a les parelles homosexuals.

2005 Espanya legalitza el matrimoni homosexual i reconeix el dret dels gais a adoptar.

2006 La primera marxa a Moscou en favor dels drets dels homosexuals acaba amb violents enfrontaments.

2007 Manifestació gai a Istanbul, la primera en un país musulmà.

2008 Kosovo, convertit en estat, aprova una constitució que prohibeix la discriminació per motius d'orientació sexual, el primer a fer-ho d'entre els països de l'Europa de l'est.

2009 Islàndia escull Jóhanna Sigurdardórttir, primera cap de govern dona obertament homosexual del món.

2010 Portugal, Islàndia i l'Argentina aproven el matrimoni homosexual.

2011 Elio Di Rupo, primer ministre belga, és el primer cap de govern home obertament homosexual del món.

2012 Tammy Smith, primer general obertament homosexual en la història de l'exèrcit americà.

2013 Anglaterra i Gal·les aproven el matrimoni homosexual.


2014 L'homosexualitat deixa de ser considerada delicte a la República Turca de Xipre del Nord.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de