MEDI AMBIENT

Els ecologistes temen una nova Marbella

Els constructors denuncien els danys econòmics i la inseguretat jurídica, que també amoïna alguns alcaldes

Sorpresa, desconcert, inseguretat i satisfacció. Aquesta és la barreja de sentiments que ha despertat al territori la decisió de la Generalitat de dictar una pausa d’un any per revisar projectes urbanístics al llarg del litoral de la Costa Brava. Els ecologistes aplaudeixen la mesura però creuen que no és suficient, els promotors alerten que tot el sector se’n ressentirà i alguns alcaldes lamenten que el Govern “ha posat els ajuntaments entre les potes dels cavalls”.

“La Generalitat ha de decidir si destrueix o salva la Costa Brava, si la vol mantenir o si la vol convertir en la nova Marbella”, diu l’advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, que reclama al Govern que, amb el nou Pla Director Urbanístic (PDU), faci “desclassificacions massives” i més en zones “amb valors naturals com connectors ecològics o dunes”. A més, l’entitat ha proposat que la Generalitat creï un organisme públic per comprar els terrenys situats a la costa “per tal de preservar-los”.

El Gremi de Promotors i Constructors d’Edificis de Girona va rebre la notícia amb “desconcert”, però el seu president, Josep Maria Coll, confia que el Govern permetrà finalitzar alguns projectes. “Des del departament ens van dir que es definirien unes normatives per unificar els criteris entre municipis, i que amb el PDU es recuperarà la construcció en sòls urbans consolidats, reformulant el projecte o fent alguna modificació”, sosté. Ara bé, Coll alerta que la moratòria perjudicarà econòmicament tot el sector: “Hi ha molts projectes que s’estaven preparant i que ara s’han posposat, no sabem si per sempre. I avui encara no ho patim, però tots els professionals (paletes, pintors, tècnics) ho notarem la segona meitat del 2019 i la primera del 2020”. Per això demana al Govern que enllesteixi el nou marc normatiu passat l’estiu per evitar que el sector se’n ressenteixi més, i aposta per obrir un debat “serè, a fons i amb molt de diàleg” per consensuar el model de creixement de la Costa Brava.

Una de les poblacions amb més sectors aturats és Port de la Selva. L’alcalde, Josep Maria Cervera (JxCat), carrega contra la decisió de la Generalitat: “Ha posat els ajuntaments entre les potes dels cavalls quan el que hauria de fer és reforçar-nos”. Considera que l’executiu “ha aplicat una mateixa medicina per a malalties diferents sense haver explorat a fons els pacients”. I defensa que, en el cas del seu municipi, el sòl urbà i urbanitzable es concentra “en menys d’un 5% del terme municipal”. “No crec que ningú pensi en Port de la Selva com a referent del mal fer en temes de creixement urbanístic i de paisatge”, assegura Cervera. També a l’Alt Empordà, l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan (JxCat), amb onze sectors afectats, lamenta la falta d’informació. Reconeix que “no s’ha acceptat de bon grat” a la població perquè “molts no entenen que ara, de cop, ja no puguin construir”.

“Inseguretat jurídica”

Tant els dos alcaldes com el president dels promotors posen l’èmfasi en la “inseguretat jurídica” que, al seu parer, ha generat la moratòria per a molts propietaris i promotors. “Molts són particulars que van comprar uns terrenys fa dos anys, que han seguit escrupolosament la llei i que quan ja estaven a punt de demanar el permís de cop els diuen que durant un any no podran construir”, apunta Coll. Cervera afegeix que aquesta sensació “costarà molt de revertir”. A més, ja hi ha particulars i promotors que estan estudiant accions legals per reclamar indemnitzacions pels perjudicis econòmics que els ha suposat la moratòria.

L’entitat SOS Costa Brava defensa que les arques públiques han d’assumir el possible cost que derivi de protegir el territori. “De la mateixa manera que l’administració paga per expropiar terrenys per fer infraestructures, per què no ha de pagar per adquirir terrenys per a la seva preservació? Quant val un bosc o un paisatge verge?”, es pregunta De Ribot. El debat topa amb posicions diverses i contraposades, i la Generalitat haurà de prendre una decisió que li podria comportar una bateria de demandes però amb la qual també es juga el futur paisatgístic i econòmic de la Costa Brava.

El conflicte Sa Guarda de Cadaqués ja és als tribunals

Unes de les obres que més controvèrsia han aixecat són les de Sa Guarda de Cadaqués, amb 104 cases i un hotel. La moratòria no va afectar les obres d’urbanització dels terrenys -posar carrers i serveis bàsics-, però sí els treballs per edificar. Els propietaris van començar a urbanitzar al febrer, cosa que va encendre les protestes de les entitats Amics de la Natura de Cadaqués i SOS Costa Brava, que reclamaven que s’aturessin. Fins que aquesta setmana l’Ajuntament ha fet una revisió d’ofici que ha obligat a aturar les obres perquè al projecte li falta un pou. La situació s’ha tensat fins que ha arribat als tribunals. D’una banda, per la denúncia d’un particular un jutjat de Figueres ha obert diligències per investigar si s’han comès delictes. De l’altra, les entitats han portat el cas a la fiscalia i han interposat un recurs perquè es declari nul de ple dret. Els propietaris han anunciat reclamacions de danys “milionaris” pels perjudicis i les querelles contra membres de les entitats.

Més continguts de