Societat  /  Educació 02/06/2022

El C1 de català serà obligatori per als professors universitaris

Es crearà un Erasmus entre universitats catalanoparlants dins del pla pactat per enfortir la llengua

3 min
La consellera d'Universitats i Recerca, Gemma Geis

BarcelonaDavant la "delicada" situació que pateix el català, amb tots els estudis alertant d'un retrocés del seu ús social, s'ha generat un "batec" social per protegir la llengua, i la conselleria d'Universitats i Recerca s'ha pres "com un deure i una responsabilitat" donar-hi resposta. És per això que en un acte que han qualificat "d'històric" perquè "no és de partit ni de Govern, sinó de país", el departament ha presentat el pla d'enfortiment de la llengua catalana al sistema universitari i de recerca. Entre les mesures anunciades, destaca que els professors universitaris hauran d'acreditar el nivell C1 de català (equival al nivell de 4t d'ESO) i que s'impulsarà un Erasmus a la catalana entre les universitats de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. En total, s'hi destinaran uns 4,5 milions d'euros.

"Havíem de fer aquesta aportació per sumar, tot i que tenim molt clar que és més fàcil criticar que construir", ha dit la consellera, Gemma Geis. Basant-se en un decret del 2010, ara per fer docència els professors només han d'acreditar un nivell "suficient" de català, i es permeten diversos mitjans per fer-ho, entre els quals hi ha el certificat de nivell C però també altres proves pròpies de cada universitat. Al nou pla presentat aquest dijous, les universitats es comprometen a deixar d'aplicar aquesta via no oficial, i els professors només podran garantir el seu nivell de català per la via oficial, i això vol dir amb el nivell C1. Ho hauran de fer els funcionaris i contractats durant més de dos anys de les universitats públiques i privades, els quals ara tindran dos anys de marge per acreditar el C1 i podran accedir a cursos gratuïts, que s'ampliaran. Es preveuen algunes excepcions, per exemple, per al professorat visitant, el professorat emèrit i el professorat honorari, i es permetrà, també, eximir del C1 els professors que només facin recerca o docència en llengües estrangeres. 

L'objectiu, que ja van signar els rectors de les 12 universitats catalanes fa uns mesos, és que el 2025 el 80% de les assignatures dels graus finançats amb fons públics s'imparteixin en català. En realitat, ara ja molts professors posen als seus plans docents que faran classe en català, però la conselleria ha rebut queixes (64 casos aquest any) que asseguren que els professors canvien al castellà per preferències personals o perquè ho demana algun alumne. El pla estableix que els alumnes han de conèixer la llengua de l'assignatura abans de matricular-s'hi i que el professorat "s'ha de comprometre a mantenir la llengua anunciada".

I encara sobre el nivell de català del professorat, el pla també preveu fer un estudi del nivell de llengua dels estudiants del màster de formació del professorat d'ESO, que són els graduats en qualsevol carrera que volen ser professors d'institut. Convé destacar que aquests professors hauran d'acreditar un C2 a partir del 2024, és a dir, que els professors d'ESO hauran de tenir un nivell de català superior als professors d'universitat.

Erasmus Joan Fuster

Una de les novetats és desplegar un programa que imita l'Erasmus però en català. S'anomenarà Joan Fuster i facilitarà la mobilitat entre les 22 universitats de la Xarxa Vives d'Universitats (les que estan en territoris on es parla el català). Els intercanvis d'estudiants començaran el segon semestre del 2023 i la beca serà per a cinc mesos.

En relació als alumnes, també es reforçarà l'acollida d'estudiants estrangers a les universitats catalanes ampliant la gratuïtat dels cursos de nivell inicial de 15 a 30 hores. "La majoria d'estudiants d'Erasmus prefereixen aprendre abans el castellà, però crec que és un estereotip: molts descobreixen massa tard les possibilitats que hi ha per aprendre el català", ha lamentat Estelle Cretier, estudiant italiana ara fa una estada a la UB.

Marta Caballero va arribar des de Toledo a Barcelona ara fa dos anys per fer-hi un doctorat. "És un repte per a mi, però sempre he demanat que no canviïn d'idioma quan em parlen i he escrit sempre els correus electrònics en català", ha explicat, perquè diu que és conscient que les llengües són "imprescindibles" per entendre "la cultura, el poble i les idees" d'un país. Així mateix ho ha reivindicat, també, Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), i president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER): "La llengua no és una barrera, és un mecanisme d'integració a la nostra societat. Hem de facilitar el seu coneixement a qui vol contribuir a fer ciència a les nostres institucions", ha dit.

En matèria de recerca, el pla preveu més ajuts a les tesis doctorals en català (de 500 a 600 euros), un nou programa per fomentar la recerca i la divulgació en català i un impuls del català a les webs dels centres de recerca, entre altres.

stats