“Cada cop fem menys de professors i més de policies”: com lluiten les universitats contra el plagi?

Barcelona"No sé com dir-t'ho, la sensació és força descoratjadora", reconeix el vicerector de Polítiques Digitals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Antoni Espinosa. "Quan llegeixes el tercer informe fet amb intel·ligència artificial (IA) veus que són igual de pobres i d'homogenis, que no es caracteritzen per tenir una qualitat alta", lamenta.

Fa poc més de dos anys el ChatGPT va passar, gairebé de la nit al dia, de ser una eina totalment desconeguda a convertir-se en un maldecap per a les universitats. En aquell moment, diverses facultats van dir que a curt termini no preveien canviar els seus protocols davant la irrupció d'aquesta nova tecnologia i van començar a plantejar-se si calia repensar la manera com s'avaluava els estudiants.

Ara, dos cursos més tard, el panorama és una mica diferent: hi ha menys por davant de les eines de generació de text amb IA, però també més resignació després de comprovar que, si més no de moment, l'opció de tenir filtres que detectin treballs fraudulents fets amb aquests sistemes no sembla viable.

"El primer que vam fer va ser regular com s'havia de sancionar l'estudiant que plagiava fent servir intel·ligència artificial perquè al capdavall això és com qualsevol alumne que copia fent servir una altra tècnica. És una pràctica fraudulenta i, per tant, ha de tenir el mateix tractament que qualsevol pràctica fraudulenta", assegura el vicerector de Planificació Acadèmica i d'Estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Sergi Torner. D'aquesta manera, la Pompeu, però també la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), han adaptat els seus protocols per incorporar l'ús no permès d'eines com ChatGPT entre els comportaments fraudulents. En el cas de l'Autònoma, han considerat que dins la seva normativa ja es penalitza el plagi "independentment del context en què es fa", detalla Espinosa.

Però, com de costum, feta la llei, feta la trampa. El fet que estigui prohibit no vol dir que a l'hora de la veritat les universitats siguin capaces de detectar quan un estudiant fa servir la IA de manera fraudulenta per penalitzar aquest comportament. Les eines com ChatGPT tornen a redactar la informació que tenen, i els detectors de plagis no detecten aquell contingut com una cosa que s'ha plagiat.

"Cada cop fem menys de professors i més de policies. Al final el títol universitari no valdrà per res", adverteix un professor que fa més de trenta anys que fa classe a la UPC. Però també ho reconeixen a l'ARA diversos docents consultats d'universitats catalanes, tant dels que fa anys que són a les aules com dels que fa poc que hi han entrat. "Jo puc sospitar i fins i tot estar segura que aquell treball no l'ha fet el meu estudiant, però tampoc tinc la manera de demostrar-ho", es queixa una professora de l'Autònoma.

"Òbviament que de vegades, quan t'arriben determinats treballs, per la manera com està redactat o fins i tot pel nivell que té, et sorgeixen aquestes sospites", admet el vicerector de Política Universitària de la UPC, Joan Gispets. Explica que en aquests casos tenen una conversa amb l'estudiant i "a partir d'aquí decidim què fem".

De fet, a grans trets la majoria d’universitats públiques de Catalunya actuen d'una manera semblant. "Sempre es parla amb l'estudiant, però si realment es veu que hi ha hagut aquesta activitat fraudulenta, doncs se li posa un zero", descriu la vicerectora de Docència de la UB, Conxita Amat. Un cop es resol que aquell contingut es considera plagi, en totes les universitats les conseqüències van des de suspendre l'activitat concreta fins a suspendre l'assignatura. En casos molt greus es pot arribar a expulsar temporalment l'estudiant de la universitat.

Menys pes dels treballs tradicionals

Tot i estar alerta –i oferir formació als professors– per detectar possibles casos en què el treball no està fet per l'estudiant, les universitats aposten més per fer canvis en la manera d'avaluar. "En molts casos hem optat per donar menys pes a treballs que l'estudiant pugui fer pel seu compte a casa i fer virar el pes cap a presentacions orals o exàmens presencials a l'aula", explica Gispets.

A la UOC, on la no presencialitat fa més difícil aquestes pràctiques, també s'han reforçat de diferents maneres. "En primer lloc, hem fet pedagogia perquè es vol que els estudiants entenguin què poden fer i què no en les activitats d'avaluació. Això és especialment important en el cas de la IA, perquè al ser recent en alguns casos no són conscients d’estar fent una cosa inapropiada", explica Robert Clarisó, referent docent en IA de la universitat. A partir d'aquí, també han introduït noves modalitats d'avaluació que "busquen assegurar la identitat de l’estudiant i la seva autoria en els enunciats de les activitats". Per exemple, fent entrevistes síncrones o presentacions en vídeo.

"La majoria dels professors ja estan plantejant activitats que no es puguin resoldre amb intel·ligència artificial, per exemple demanant tasques d'anàlisi, cosa que la IA no té capacitat de fer", insisteix el vicerector de la UPF. Tot i això, adverteix que el que no s'està fent a les universitats és "el més interessant que pot donar aquesta eina": preparar els estudiants per fer un tipus de feines diferents de les actuals. "Estem fent servir eines que ens ajuden a preparar-los millor, però la intervenció de la intel·ligència artificial és només didàctica i pedagògica. El problema és que els estem preparant per a un món que canviarà en cinc anys i per a un mercat laboral que serà diferent del que és ara i que no coneixem", alerta.

Ara bé, tot i estar a favor d'aprofitar-les, totes les universitats insisteixen que aquestes eines no poden substituir la feina dels estudiants. "El que nosaltres pretenem i el que la majoria d'estudiants també pretenen és aprendre continguts i procediments, adquirir una sèrie de competències que necessitaran després i que no te les farà una màquina", conclou la vicerectora de la UB.