Societat 19/11/2021

Damnificats a l'ESO: expulsats i exclosos de l'institut

Les escoles de noves oportunitats exerceixen de dic de contenció contra l'abandonament escolar però demanen un encaix legal en el sistema educatiu

4 min
Un institut de Barcelona en una imatge d'arxiu

BarcelonaLizeth Vallejo: "La meva experiència a l'ESO va ser catastròfica; en tinc molt mal record. Acabava d'arribar de Colòmbia i no vaig rebre mai un tracte individual ni em vaig sentir acompanyada". Héctor Pujol: "Anava a l'insti per escapar dels problemes de casa, però allà també vaig començar a ser un problema i em van apartar de classe". Nerea Castilla: "Em va costar molt el canvi de primària a l'ESO. Va ser dur perquè em vaig quedar sense ajuda i sense algú que m'escoltés. Em van apartar a un nivell més baix i em vaig sentir rebutjada". Leyre Fernández: "Els tutors de l'institut em veien malament, però hi havia molts profes que passaven de mi. M'hauria agradat molt que algú em preguntes què em passava". Són quatre nois i noies que es consideren damnificats de l'ESO actual, "víctimes" d'un sistema d'educació formal que consideren "profundament injust, que no els representa, no els reconeix, no els cuida" i els fa sentir que "l'escola no és per a ells". Tots van abandonar els estudis abans d'hora.

No són casos aïllats: Espanya lidera les taxes d'abandonament escolar prematur a la Unió Europea. Un 18% dels joves d'entre 18 i 24 anys, és a dir, quasi dos de cada deu, deixen d'estudiar just després d'acabar l'ESO, o fins i tot abans. Una de les explicacions és el context econòmic: els experts admeten que els anys previs a la gran crisi van ser desastrosos en termes educatius perquè un terç dels joves, atrets pels sous que els oferien feines de baixa qualificació, no van seguir estudiant. Una altra raó pot ser la manca d'inversió pública, malgrat que hi ha països que inverteixen menys en educació i tenen taxes d'abandonament més baixes que Espanya. I una tercera, i potser la més important: les polítiques educatives. Aquesta setmana el govern espanyol ha aprovat un nou decret d'avaluació, que entre altres aspectes elimina els exàmens de recuperació i permet titular-se de l'ESO sense un límit d'assignatures suspeses. Per a algunes veus, això servirà per maquillar les xifres d'abandonament, però en cap cas voldrà dir que els joves aprendran més. Per a d'altres, que recorden que suspendre i repetir curs tampoc millora els aprenentatges, hauria de ser només el primer pas per deixar enrere una ESO basada en el rendiment acadèmic i avançar cap a un nou model d'avaluació que eviti la sanció i el càstig.

Lucas Gortázar, director d'educació d'EsadeEcPol i assessor del Banc Mundial, és un ferm defensor del nou decret d'avaluació, sempre que vagi acompanyat de més mesures intensives: tutories, formació del professorat, mirada competencial. En uns debats sobre educació organitzats pel govern espanyol, Gortázar va deixar clar que el que realment marca la diferència i explica les altes taxes d'abandonament escolar a Espanya són "factors institucionals: l'estructura formativa, el currículum, l'avaluació". Segons un estudi recent del qual és coautor, els alumnes que repeteixen curs a 2n d'ESO tenen un 20% més de probabilitat d'abandonar l'escola dos o tres anys després que els que promocionen. En la mateixa trobada, la presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, també va apuntar que bona part de l'abandonament s'explica "pel que passa dins les escoles": "Hem de preguntar-nos qui abandona a qui, perquè diem que són estudiants que abandonen els estudis, però hi ha una part important en què és l'escola qui abandona aquests estudiants", va dir.

Ho evidencien casos com el David, que va sentir el "rebuig" d'alguns professors quan no treia el rendiment esperat i va acabar repetint curs. O el de la Leyre, que explica sense embuts que el seu institut dividia les classes per nivells i ella va anar a parar a l'últim, amb gent a classe "que quasi no sabia llegir ni escriure". Unes decisions acadèmiques que minen la confiança i l'autoestima dels alumnes que van a un ritme diferent. "Separar per nivells polaritza i estigmatitza i està comprovat científicament que no és una bona estratègia educativa. Les pràctiques punitives, que trenquen el vincle emocional amb l'escola, també expliquen part de l'abandonament", va assegurar la doctora en sociologia Aina Tarabini en unes jornades organitzades per les escoles de noves oportunitats.

Un aixopluc per als que abandonen

Amb sort, els estudiants que deixen l'institut troben aixopluc en aquests centres, on se'ls intenta vincular de nou als estudis. S'hi reconstrueix l'autoestima acadèmica dels alumnes, es personalitzen els seus itineraris formatius i s'hi aprèn a través de la pràctica. Però no és gens fàcil: en el seu últim informe, Tarabini explica que als centres de noves oportunitats hi atenen alumnes "expulsats" per l'institut –per les pautes de funcionament, la seva rigidesa o el seu model pedagògic– i també joves "exclosos" pel sistema. Com el Mourad Ettaouyl, que va arribar a Catalunya amb gairebé 16 anys i ja no tenia temps de graduar-se de l'ESO ni va poder convalidar els seus estudis. "Estava sol i no sabia què fer. A l'escola de noves oportunitats vaig poder fer un PFI i ara faig un grau mitjà de sanitari. Aquí em miren amb una altra cara".

A Catalunya hi ha 13 escoles de noves oportunitats, que acompanyen uns 3.500 adolescents. Es reivindiquen com una "resposta complementària" a l'abandonament, però avisen que la seva situació és fràgil i precària: no tenen estabilitat financera –són fundacions que depenen d'unes subvencions que es renoven any a any– ni tampoc tenen reconeguda oficialment la seva proposta formativa. Durant molts anys han intentat fer-se un lloc al sistema educatiu, però ara demanen que sigui aquest qui s'eixampli per donar-los cabuda. I consideren que la millor via per fer-ho és la nova llei estatal de formació professional, que els pot donar l'empara que necessiten amb la creació de centres integrats de noves oportunitats, una figura similar als centres integrats de FP, que ja existeixen tot i que pràcticament no s'han desplegat a Catalunya –sí que s'hi ha començat a fer FP bàsica per a joves sense l'ESO–. "Necessitem decisions valentes i lúcides per donar resposta a aquests joves que se senten abandonats", va reclamar Begonya Gasch, directora d'El Llindar, en nom dels centres de noves oportunitats.

Els agents socials van lloar la feina "impagable" dels centres de noves oportunitats com a "dic de contenció i palanca d'impuls" per retornar joves al sistema educatiu i laboral. També els nois i noies. L'Héctor ho va resumir així: "Aquí vaig trobar tutores que es preocupaven per mi. No sé què hauria passat amb mi sense l'escola. Segurament seguiria jugant a videojocs tot el dia". Una nova oportunitat per als joves, però també per al sistema educatiu.

stats