Societat  /  Educació 30/03/2022

"El decret de l'escola inclusiva és un engany"

Famílies i educadores es manifesten davant el departament per exigir més recursos i formació per atendre la diversitat

3 min
Un grup de famílies s'han concentrat davant del departament d'Educació per exigir que es desplegui el decret d'escola inclusiva

BarcelonaEn l'últim dia de vaga educativa, un grup de famílies i docents han desafiat la pluja per visibilitzar una de les dificultats més grans del dia a dia d'escoles i instituts: el tímid desplegament del decret de l'escola inclusiva, que des del 2017 ha de garantir que els nens amb necessitats educatives especials puguin escolaritzar-se en centres ordinaris. El pla era que escoles i instituts incorporessin especialistes d’orientació educativa, hores d’atenció a la diversitat o fisioterapeutes per poder escolaritzar els alumnes que tenen el que abans es coneixien com a necessitats educatives especials i que ara s'anomenen necessitats específiques de suport educatiu de tipus A, és a dir, amb discapacitat o trastorns de conducta. En són uns 30.000 a Catalunya.

"Des del 2017 tenim més nens amb necessitats especials, però els pocs recursos de sempre", han explicat quatre mestres d'una escola pública de Barcelona. S'han concentrat aquest dimecres a les portes del departament d'Educació per queixar-se que el decret de la inclusiva "és un engany": "Et poses en la pell de les famílies i sents molta frustració i impotència, i com a mestra et genera un desgast molt gran, perquè nosaltres els voldríem atendre, però no tenim els recursos ni la formació", han explicat a l'ARA. El pla comptava amb gairebé 142 milions d'euros del 2017 al 2021, però la veritat és que durant uns anys la situació pressupostària ha impedit dotar les escoles amb els professionals necessaris i amb la formació adequada. L'exconseller Josep Bargalló va admetre que el decret estava encallat pels diners i per qüestions polítiques. Un informe de la Fundació Bofill sobre l'estat de l'educació a Catalunya va revelar que els centres rebien un suport "insuficient" per garantir la inclusió dels alumnes, malgrat que el nombre de docents per als SIEI (suport intensiu per a l'escolarització inclusiva) van passar de 316 el curs 2010-11 a 765 el curs 2019-20.

"Tots els nens tenen els mateixos drets"

Les famílies denuncien, amb esgotament, que el departament té "guardada en un calaix" la normativa: el decret que havia de servir perquè cada alumne tingués "els recursos adequats" per facilitar-los l'aprenentatge, a la pràctica només els serveix per aconseguir "les molles", sempre en funció de la pressió que fa la família a les institucions. "Si el teu fill té recursos o no, no depèn de l'administració, sinó de la capacitat de mobilització de la família", asseguren. "Però tots els nens tenen els mateixos drets, això hauria de ser una prioritat de país", afirma Rat Basterretxea, presidenta de Suma Castellar. L'entitat va néixer el 2018 gràcies a l'impuls de les vuit escoles del municipi quan van veure que el decret no complia les expectatives generades. "El nostre objectiu és desaparèixer, perquè voldrà dir que la inclusió és real", diu. Però, mentrestant, se sent obligada a lluitar: diu que hi ha molts alumnes a les escoles que necessiten un suport especial, però no el reben, i que sovint els que necessiten més recursos són els que estan atesos amb gent menys preparada i que problemes que es consideren menys lleus, com pot ser una dislèxia, gairebé ni es tenen en compte.

La Marta ha vingut de Vallgorguina perquè té dos fills amb necessitats especials i pateix en primera persona la falta de recursos. "El gran té autisme i necessita vetlladora perquè no pot estar ni cinc minuts assegut, però només la té dues hores a la setmana. Ara ens han dit que haurà de tornar a fer P5 perquè a primària no tindrà recursos", explica. I afegeix: "I el petit té dificultats motrius i ens han dit que començarà P3 sense cap suport i que al pati s'assegui al sorral, i ja està". El Pablo i l'Emilia hi arriben empenyent la cadira de rodes de la seva filla Elena, de 4 anys, afectada d'una paraparèsia espàstica arran d'una paràlisi cerebral. Estan molt agraïts amb les mestres de l'escola –"Amb el poc que tenen, fan meravelles", diuen–, però denuncien un problema estructural: "L'Elena necessita un suport per al temps de menjador, i no el té, i tampoc pot fer extraescolars". Els pares reclamen un pla de xoc que agilitzi el compliment del decret i posen el crit al cel per la falta d'un referent sanitari al centre . "Una docent no pot ser infermera", diuen.

A la concentració han pres la paraula testimonis que evidencien la desconnexió entre les normatives que s'aproven i la realitat de les aules. Com un pare d'un nen amb autisme: "Estem gestionant un fracàs, però soc aquí per parlar en nom del meu fill, perquè per sobre de les seves dificultats és capaç de sobreviure en un món hostil". Pares i mares, mestres i educadors que, en un crit d'auxili, reclamen ni més ni menys que es compleixin les lleis aprovades.

Algunes famílies han pres la paraula per explicar el seu cas
Els docents tanquen la vaga amb una nova manifestació i un 8,4% de seguiment

Els docents han tancat aquest dimecres cinc dies de vaga contra la política educativa del departament d'Educació. Ho han fet amb una manifestació pel centre de Barcelona, que ha aplegat unes 6.000 persones, i també amb una concentració a la seu d'ERC, a qui acusen de "traïció". A les aules, el seguiment de la vaga ha sigut del 8,44%, segons dades del departament amb xifres del 84% de centres. Es tracta del seguiment més baix dels cinc dies: del 33% del primer dia es va baixar a la meitat el segon (15%), mentre que en els tres últims dies s'ha mobilitzat un de cada deu docents (9,85%, 9,9% i 8,4%). El dia de la vaga contra la sentència del 25% van secundar la convocatòria el 6,49% de professionals educatius. Aquest dijous, amb el xoc més cronificat que mai, els sindicats tenen una nova reunió amb la conselleria en el marc de la taula sectorial, però només s'hi presentaran si Educació els fa una bona proposta per negociar.

stats