Societat 06/05/2021

Deu dades que demostren que el sistema educatiu està estancat

La Fundació Bofill alerta que s'ha frenat la millora en abandonament i resultats a les competències bàsiques

6 min
Una aula de l'Escola Rafael Alberti, a Badalona.
Disponible en:

El sistema educatiu a Catalunya està estancat des de fa uns anys i ara està en un punt d'inflexió decisiu. Quan la idea era començar a revertir les doloroses retallades del 2010, la pandèmia va agreujar una situació que ja era complicada i, malgrat que el sector educatiu és "resilient", aquesta capacitat de resistir "pot tenir un límit" i en lloc d'avançar cap a una millora significativa dels indicadors es pot produir un retrocés que aprofundeixi encara més en les desigualtats que ja existeixen i "naturalitzi la mediocritat i el fracàs".

Així ho ha alertat la Fundació Jaume Bofill, que en un exhaustiu anuari titulat L'estat de l'educació a Catalunya repassa les xifres que evidencien que les millores significatives dels últims anys s'han estancat o, el que és més perillós, estan començant a revertir-se. "Ens hem de creure que els nostres dèficits no són naturals. Són derivats de l'absència de polítiques, i ara és el moment de fer-les", ha expressat el director de l'anuari, Cèsar Coll. És per això que reclamen al futur govern de la Generalitat més polítiques d'equitat, més finançament i més canvis cap a un currículum competencial. "No podem permetre que l'educació continuï ancorada en plantejaments obsolets. Les conseqüències de perdre dos mandats més són devastadores", han avisat.

Finançament

Al nivell de fa deu anys, tot i que hi ha més alumnes

"Educació disposa d'un pressupost equivalent al de fa deu anys, tot i tenir 150.000 alumnes més", ha recordat Coll. L’any 2019 el pressupost liquidat del departament d’Educació es va situar en 5.435,4 milions d’euros, una xifra molt semblant a la despesa liquidada l’any 2009 a preus corrents i inferior si es calcula a preus constants. "No s'ha produït una recuperació suficient del finançament", ha insistit l'autor. Més dades alarmants: Catalunya segueix invertint en educació un 3,6% del PIB, encara lluny del 4,6% de la UE i del 6% que marca la llei d'educació; la despesa per estudiant està per sota de la xifra del 2009 (ha passat de 4.490,5 euros a 3.973,7 en 10 anys), i la inversió pública segueix sense cobrir el cost real de l'educació, cosa que implica un "copagament" per part de les famílies de 875 euros per cada estudiant no universitari.

La Fundació Bofill alerta, a més, que la política de beques tampoc arriba a tapar tots els forats del sistema: el 2007 es becaven el 9,7% d'alumnes, i tot i que el 2018 la xifra ja arribava al 15,9%, encara està molt per sota de l'alumnat que està en risc de pobresa. Tampoc ha crescut la despesa dels ajuntaments en educació, que encara se situa per sota de la del 2010. Els autors proposen una beca educativa bàsica que doni suport als infants i joves més vulnerables i que els cobreixi el menjador, els serveis complementaris i algunes extraescolars.

Lleure educatiu

Participació estancada i desigual

De fet, la participació en el lleure educatiu és un dels principals focus de les desigualtats. Les dades indiquen que no es millora a nivell global –la participació es manté al voltant del 44%– ni tampoc si es miren les diferències socioeconòmiques, perquè els infants de classe alta hi dediquen gairebé el doble d'hores. "El nostre sistema educatiu entén l'educació com l'escolarització, i això fa que alguns aspectes importants es tinguin en poca consideració i tinguin poca presència en les polítiques educatives", ha afirmat Coll.

Educació inclusiva

Tot i que hi ha més recursos, encara són molt insuficients

Malgrat el prometedor decret de l'escola inclusiva, els recursos arriben amb comptagotes i, per tant, els centres ordinaris reben un "suport encara insuficient" per garantir la inclusió de l'alumnat amb necessitats educatives especials. Així, tot i que el nombre de docents per als SIEI (suport intensiu per a l'escolarització inclusiva) han passat de 316 el curs 2010-11 a 765 el curs 2019-20, entre altres reforços, "la inversió en recursos continua sent insuficient" per atendre aquests alumnes. A més, l'informe recorda que Catalunya està pràcticament a la cua pel que fa a l'escolarització d'alumnat amb necessitats especials als centres ordinaris, només per davant de l’Aragó i Extremadura.

Segregació escolar

Una reducció "lenta"

Malgrat els esforços que s'estan fent i els polèmics decrets del Govern en aquest sentit, la Bofill alerta que els nivells de segregació escolar encara són "elevats" i que, de fet, la tendència a reduir-los és "lenta". Una dada que ho prova és que el curs 2001-2002 calia canviar de centre el 51% de l'alumnat a primària per aconseguir una distribució equilibrada i, disset anys després, aquest percentatge encara se situava en el 44%. Hi ha millores, sí, però són massa lentes, cosa que impacta tant en la cohesió social com en els resultats educatius. 

Visió "rígida" de l'ensenyament

El 50% dels centres no participen en cap programa d'innovació

Catalunya ha sigut un motor molt potent en transformació educativa l'última dècada, amb programes i iniciatives renovadores per capgirar la visió de l'aprenentatge en molts centres educatius. Ara bé, aquesta transformació no ha sigut "sistèmica" –més del 50% dels centres educatius no participen en cap programa d'innovació– i, a més, "malgrat els esforços i els avenços", diuen els autors, el sistema encara està "molt allunyat del que significa aprendre en el moment actual".

Coll, que ha assessorat la ministra d'Educació en la reforma que està impulsant del currículum, ha criticat que els continguts siguin "massa rígids, amplis, sobrecarregats i sobredimensionats" i ha proposat un canvi en el model que passi per un aprenentatge més competencial –"No vol dir prescindir de les disciplines ni els continguts, sinó plantejar-se metes que l'alumne ha d'assolir", diu Coll–, donar més autonomia als centres perquè puguin decidir com concreten aquest currículum en funció del perfil d'alumnat que tinguin i fer més acompanyament al professorat.

Fracàs escolar

No s'aconsegueix reduir l'abandonament prematur ni la taxa de 'ninis'

Malgrat que en una dècada s'han fet millores importants en els nivells de graduació a l'ESO, la taxa d'abandonament escolar o els joves que ni estudien ni treballen, els avenços s'estan frenant en els últims tres anys. Per exemple, la taxa d'abandonament escolar prematur s'ha estancat per sobre del 17% des del 2018, i és pràcticament el doble que la mitjana europea, mentre que no s'aconsegueix reduir el 16% de joves ninis. Això té un impacte directe en el mercat laboral, perquè les xifres d'abandonament tan elevades "incrementen el desajust entre l'estructura formativa i l'ocupacional": malgrat que només un 18,3% de les feines són de baixa qualificació, un 30,7% dels treballadors tenen estudis bàsics.

Resultats de les proves de competències

Ni els exàmens de la Generalitat ni els PISA detecten grans progressos

L'estudi alerta que no es detecta una millora en l'adquisició de competències si es tenen en compte els resultats històrics de les proves de la Generalitat i de l'informe PISA, cosa que pot esdevenir "un fre per a la consolidació de les trajectòries educatives". Només la competència de llengua anglesa a 6è revela un progrés significatiu i sostingut en el temps, però a català, castellà, matemàtiques i ciències, els alumnes catalans no registren grans avenços. Per exemple, entre el 2013 i el 2020 la puntuació en llengua catalana a 4t d'ESO ha passat de 76,6 a 74 i en matemàtiques de 68,3 a 70,2. Una de les dades més preocupants és que l'estatus socioecònomic segueix condicionant els resultats educatius i les diferències entre alumnes i rics i pobres són pràcticament iguals que l'any 2003.

Educació 0-3 anys

Estancament al 40%

Tot i que molts informes destaquen que és clau per a l'èxit educatiu dels alumnes, l'escolarització dels infants de 0 a 3 anys tampoc ha crescut en els últims anys: segueix estancada sobre els 80.000 nens i nenes, un 40% del total i molt per sota de Madrid o el País Basc, on superen el 50%, i a més amb molta desigualtat en l'accés, perquè la presència de nens d'origen estranger hi és tres vegades menys que la del conjunt d'infants. L'anuari aposta per crear 6.000 places públiques i fer gratuït l'accés a l'educació 0-3 anys per a l'alumnat desfavorit de dos anys.

Noves oportunitats

Poca participació als PFI i formació d'adults

Tampoc hi ha millores quan es tracta de repescar totes aquelles persones que s'han despenjat en algun moment del sistema. "Catalunya manté un dèficit estructural en l’oferta de programes de noves oportunitats", diuen els autors, que repassen que des del 2013 fins al 2020 hi ha uns 7.000 alumnes en programes de formació i inserció (PFI), cosa que representa un 4,7% dels joves, molt lluny de la mitjana espanyola, al 8,3%. I si ens fixem en la formació al llarg de la vida i d'adults, la situació tampoc és per tirar coets: el nombre d'alumnes ha passat de 72.000 l'any 2011 a 68.000 el 2020, i la participació està frenada al 10%, pràcticament igual que fa una dècada i massa lluny de països com Suècia (34%) o Finlàndia (29%).

Bretxa digital

Un factor greu de desigualtat

La bretxa digital, un dels conceptes més repetits durant la pandèmia, encara és un factor molt greu de desigualtat educativa. Tot i que en les últimes dues dècades s'ha quadruplicat el percentatge de llars amb connexió de banda ampla, també és cert que el tipus i la freqüència d'ús dels continguts digitals encara són molt desiguals. Per exemple, el 20% dels nens que viuen en una llar amb ingressos inferiors als 900 euros no han fet ús d'internet últimament, mentre que en llars amb ingressos superiors als 2.500, només l'1,4% no s'ha connectat darrerament. Enmig de confinaments intermitents, és especialment preocupant, diuen els autors, que durant el tercer trimestre del curs 2019-20 (el del confinament total) un 20% dels alumnes vulnerables no es van connectar en cap moment.

stats