Societat 01/05/2021

Abandonament escolar: motius i solucions

Els experts demanen un sistema educatiu més flexible

L.V.
2 min
Alumnes d’El Llindar aprenen cuina al restaurant El Repartidor de l’Hospitalet.
Disponible en:

BarcelonaEl fracàs escolar és una pandèmia cronificada, un problema de gran abast educatiu, però també social i laboral. Però per què el 17,4% dels alumnes catalans deixen d’estudiar sense tenir el títol de secundària? ¿Hi té a veure que un de cada cinc joves repeteixi curs abans dels 16 anys? Què poden fer els centres per evitar aquestes desercions? I què hauria de fer l’administració?

“Coneixem les receptes: hem d’establir itineraris personalitzats que s’adaptin a les necessitats dels nostres alumnes i aliances entre els instituts i el seu entorn”, va afirmar dijous la secretària general d’Educació, Núria Cuenca, davant dels centres de noves oportunitats. Ells també demanen “deconstruir” el sistema actual: “Alguns alumnes es treuen el graduat d’ESO, i això fa millorar les taxes d’aprovats, però després fracassen als cicles. El que ha d’agafar pes i consistència és el recorregut formatiu dels joves”, diu Begonya Gasch, del Llindar.

Així, el 60% dels alumnes que acaben l’ESO fan estudis postobligatoris (batxillerat o formació professional), però què passa amb el 40% restant? Alguns (al voltant d’un 20%) deixen d’estudiar i d’altres només “necessiten més temps per acabar de titular-se, perquè no tothom va al mateix ritme”. “Cal obrir-se a les singularitats i arribar a un 90% de joves amb titulació postobligatòria”, diu Xavier Martínez Celorrio, assessor de la ministra d’Educació i professor i investigador de la Universitat de Barcelona. Celorrio diu que la nova llei Celaá, la Lomloe, desplegarà un model “més flexible i més obert”, limitant les repeticions de curs (un cop a primària i com a molt dos en tot l’ensenyament obligatori) o introduint la codocència i el treball per projectes.

Canvis i més recursos

Més enllà de les normatives, calen recursos. El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, assenyala algunes de les prioritats: “Cal invertir més en universalitzar l’educació dels 0 als 3 anys, en beques per als alumnes que abandonen per motius econòmics i en centres d’alta complexitat, que és on es concentren molts abandonaments”. A més, afegeix que cal revisar la selecció dels docents i incrementar les hores per fer tutories.

El paper clau del professorat també pot jugar a favor per reduir el fracàs escolar. La doctora en sociologia Aina Tarabini, que ha estudiat abastament aquesta problemàtica, rebutja “culpabilitzar” els professors i demana “buscar els mecanismes que els permetin exercir la seva professionalitat”. És a dir: estabilitat, espais i temps per debatre. “I també un canvi cultural, perquè encara sembla que només hi hagi una única manera de ser bon estudiant, que és aquell que seu, escolta i escriu, però hi ha altres formes de ser competent”, afegeix. Per això, avisa Tarabini, és important la reforma que ha plantejat Celaá per fer un currículum menys memorístic i amb menys continguts.

stats