Xavi Ros: "Des que soc director he vist passar centenars de docents per l'institut"
Director de l'Institut Matadepera
BarcelonaXavi Ros és director de l'Institut Matadepera des de fa més d'una dècada i membre del col·lectiu Clam Educatiu. El curs passat, la rotació docent va fer que gairebé la meitat del seu claustre canviés.
Quants anys fa que és director?
— En fa dotze. Bé, ara començo el tretzè. Abans, vaig estar anys formant part de l'equip directiu.
Sabria dir quants professors han format part del seu claustre des que és director?
— No ho sé... Comptant-hi substituts, et diria que molts centenars o fins i tot algun miler. El miler no te'l puc assegurar, però sí que he vist passar centenars de docents per l'institut.
Més enllà de les substitucions durant el curs, recorda algun moment en què el claustre hagi patit un sotrac important d'un any per l'altre?
— Sempre hi ha canvis i aquest curs n'hi haurà força, però potser el més gran el vam viure el curs 2023-24, quan ens va canviar més del 40% del claustre.
I aquest curs?
— Calculo que dels 60 i tants que som, uns 15 canvien. És molt, però és menys que l'any passat i també hem de tenir en compte que aquí dins hi ha dues baixes per embaràs, de companyes que ja estan en un estat avançat.
Sempre hi ha canvis tan dràstics d'un curs a l'altre?
— Aquests últims anys segur. Amb els processos d'estabilització de funcionaris han canviat les regles del joc perquè, com que hi ha molts més funcionaris al sistema, hi ha una moguda grossa. A més, també entre gent d'altres comunitats autònomes com alguns companys valencians, alguns que venen de l'escola concertada o directament docents que feien altres feines i ara han aprovat les oposicions i han vingut.
Com impacta a l'institut que hi hagi un canvi tan gran dins el claustre?
— Primer, de cop, tens molt bona part de la gent que no coneix com funciona el centre. En segon lloc, no coneixen els alumnes ni les famílies i això, sobretot per als alumnes que estan passant un mal moment, és complicat. Necessiten un professor de referència amb qui hagin establert un vincle. I després hi ha les coses que puguin ser diferents de l'estàndard i que no es poden explicar en tot un dia, sinó que han de passar per un procés de formació i acompanyament. Què acaba passant? Que el primer trimestre tothom va molt de bòlit i no pots atendre prou els 650 alumnes que tens.
I com ho gestionen?
— Som un centre que fem molt d'acompanyament i que tenim una estructura interna de molt treball en equip. Per tant, és més fàcil crear vincles amb altres companys i que es vagin situant. Un cop funciona l'equip, a partir de Nadal, comencem a trobar calma. Però treballar en equip té un desavantatge: que s'han de fer i, un cop els tens fets, els has de tornar a fer.
![Xavi Ros, director de l'Institut Matadepera](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3307 2205"%3E%3C/svg%3E)
Parlava de formació. Té sentit dedicar esforços a formar algú que se n'anirà?
— És cert que genera frustració, però també és veritat que fem una formació continuada i vivencial en la qual aprens molt de pressa. Sí, fas esforços i reflexions que et fan créixer professionalment i després no es queden a l'institut, però, malgrat tot, tampoc se m'acut cap manera millor de fer-ho.
Creu que la situació millorarà?
— L'esperança és aquesta, però en tinc dubtes. És com un castell d'una colla castellera: com més batzegades, més probable és que caigui. Ara hi ha una decisió política d'estabilitzar molts docents i fer-ho de pressa, encara que sigui assumint que es tindran quatre anys dolents. Però no sabem si aguantarem quatre anys de batzegades. Em pregunto: "No es podria fer en deu anys i sense un impacte tan greu en els centres?"
Després de dotze anys com a director, no s'ha plantejat deixar-ho?
— Sí, cada dia.
I per què no ho fa?
— Per compromís amb la gent d'aquí. És cert que seria més feliç i viuria més descansat fent classe, que, a més, m'encanta. Però sempre que sembla que hi ha algú que es pot posar a la direcció, no acaba sortint.
