Ets docent? Trencar l'efecte Pigmalió beneficia els teus estudiants

BarcelonaEls anys 60, investigadors en psicologia i pedagogia van fer un experiment que ara ens permet explicar moltes coses en educació: van donar informació falsa als professors d'una escola de Califòrnia sobre les qualitats i capacitats dels seus alumnes per comprovar si la creença dels mestres influïa en el rendiment dels estudiants. En efecte, els resultats de l'experiment van demostrar que els alumnes de qui s'havia dit que eren bons estudiants van obtenir resultats superiors als esperats als exàmens posteriors, i els investigadors van concloure que les falses expectatives dels professors repercutien en el comportament que tenien amb els alumnes, perquè als que es pensaven que eren bons estudiants els prestaven més atenció. A aquest fenomen pervers se l'anomena efecte Pigmalió. Ara un estudi de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Bofill ha analitzat una trentena d'estudis que analitzen l'impacte de programes que volen trencar amb aquest fenomen formant el professorat per ajustar les seves expectatives envers els seus alumnes. La conclusió és que aquestes formacions tenen un "impacte positiu lleu" en els aprenentatges dels alumnes i fins i tot aconsegueixen modificar les expectatives dels docents.

Aquests programes (seminaris formatius, seguiment individualitzat del docent...) són importants perquè es considera que les expectatives dels professors són un factor decisiu per prevenir l'abandonament escolar. Diversos estudis han revelat que els alumnes que deixen d'estudiar sentien que tant els seus professors com les seves famílies confiaven molt poc en el seu rendiment acadèmic, i aquests biaixos negatius afecten sobretot els alumnes pobres, immigrants o amb necessitats educatives especials. "Són programes prometedors perquè sabem que les expectatives docents són poderoses i poden empènyer els aprenentatges dels alumnes en un sentit o en un altre. La correcció de possibles expectatives negatives esbiaixades i la seva transformació en projeccions ajustades i motivadores pot ser un instrument efectiu en la lluita contra la desafecció escolar", diu l'estudi que han fet les dues entitats en el marc del projecte Què funciona en educació?

Segons la recerca que han fet, els programes per trencar l'efecte Pigmalió que més funcionen són els que tenen la implicació del professorat (és a dir, no són imposats, sinó planificats pels mateixos mestres), els docents reben feedback personalitzat sobre la seva feina i duren entre dos o tres trimestres. A més, és important que aquestes formacions es facin durant el primer trimestre, perquè els biaixos es creen durant les primeres setmanes de contacte alumne-professor i, tenint en compte que els més perjudicats per aquestes falses expectatives són els alumnes de baix estatus socioeconòmic, d'origen immigrant i amb pitjors resultats d'aprenentatge previs, es recomana potenciar aquests programes en centres amb més presència d'aquesta mena d'alumnat.

Tot i això, la Fundació Bofill i Ivàlua alerten que es tracta d'un terreny "poc estudiat i amb poca evidència acumulada". "L'evidència disponible és força minsa, cosa que fa ser cautelós respecte a les conclusions de l’estudi i du a recomanar la realització d’estudis sobre aquesta temàtica, especialment dins les nostres coordenades culturals, perquè no s’identifica cap estudi portat a terme al sud d’Europa", conclou la recerca. La meitat de les iniciatives estudiades s'han fet als EUA.