Educació
Societat  /  Educació 19/03/2022

La factura acadèmica del covid: els alumnes han perdut un 13% de l'aprenentatge

La caiguda del rendiment és molt més acusada a les escoles públiques que a les concertades

3 min
Una alumna a casa seva

BarcelonaAquesta setmana ha fet dos anys que els centres educatius de l'Estat van tancar a causa de la pandèmia, i no van tornar a obrir fins al cap de sis mesos. Per primera vegada, un estudi ha quantificat la factura escolar del covid: els estudiants de la generació pandèmia han perdut un 13% de l'aprenentatge d'un curs. Però el problema s'ha concentrat als centres públics i entre els alumnes que abans de la pandèmia obtenien més bones notes. En concret, l'informe, publicat per la Fundació Cotec i el Centre de Polítiques Econòmiques EsadeEcPol, conclou que els estudiants de centres públics van aprendre un 54% de matemàtiques menys del que és habitual, és a dir, l'equivalent a mig curs escolar, mentre que els alumnes de la concertada quasi ni ho van notar, perquè la pèrdua va ser d'un 7%. De fet, la titularitat del centre és el factor més decisiu per explicar la baixada del rendiment escolar, més fins i tot que el nivell socioeconòmic de l'alumne.

Tot i que l'estudi no explica les causes d'aquesta diferència (les dades no permeten entendre'n el perquè), els investigadors apunten diverses hipòtesis: "Les concertades tenen més autonomia i també depenen econòmicament de les famílies. Això pot haver fet que, davant una situació d'emergència, reaccionessin més de pressa per satisfer-les", planteja a l'ARA Andreu Arenas, professor d'economia a la Universitat de Barcelona i un dels autors de l'estudi. De fet, l'informe confirma l'estudi dels investigadors de la UAB Xavier Bonal i Sheila González, que van constatar que la reacció dels centres concertats va ser més alta que la dels públics les dues primeres setmanes de confinament, precisament perquè els calia justificar el pagament de les quotes, així com els temors del Síndic de Greuges, que ja va alertar de la desigualtat de condicions dels estudiants de 2n de batxillerat davant la selectivitat perquè la reducció de la presencialitat s'havia aplicat "de manera dispar" segons la titularitat dels centres.

L'estudi de Cotec i EsadeEcPol es basa en els resultats de les proves de competències bàsiques d'Euskadi, però els autors de la investigació consideren que les dades es poden extrapolar a la resta de l'Estat perquè els col·legis van estar tancats el mateix temps, les condicions de la represa van ser semblants i els sistemes educatius són força equiparables. Així, han agafat els resultats de les proves a 4t de primària i a 2n d'ESO de l'any 2021, després del confinament, i els han comparat amb l'evolució que feien els alumnes en generacions anteriors. A partir d'aquest model analític, que s'anomena "diferències en diferències", han comprovat que la pèrdua de l'aprenentatge té diferències segons la titularitat, però també segons la matèria: mentre que en matemàtiques és molt important (25% en total), en euskera és força important (un 15%) i en castellà és quasi imperceptible.

Més malestar, més problemes a l'escola

Els investigadors han tret dues conclusions més. D'una banda, que s'ha produït una "convergència" entre els alumnes, perquè els nens amb millors resultats a 4t de primària pateixen una pèrdua d'aprenentatge més gran que aquells que abans de la pandèmia tenien més males notes. "Potser és per la compressió curricular, per haver adaptat el nivell perquè hi arribi tothom", diu Arenas. D'altra banda, el "gran solapament" entre la pèrdua de l'aprenentatge i el malestar emocional: els alumnes que més han perdut són els que tenen més problemes emocionals, cosa que, diu l'investigador, obliga a donar un "enfocament integral" a les conseqüències de la pandèmia.

En aquesta línia, els autors de l'estudi retreuen als governs les "grans absències en el disseny de mesures" per diagnosticar la situació dels alumnes. "L'avaluació i monitorització continuen sent la gran assignatura pendent en les polítiques públiques en matèria d'educació durant la pandèmia", afirma l'informe. Arenas apunta que és important fer un "seguiment més estricte" de totes les mesures que es prenen per veure "si funcionen o no". Amb tot, la bona notícia és que la pèrdua d'aprenentatge és aproximadament la meitat que la que s'ha detectat en altres països, cosa que s'atribueix al fet que Espanya va ser un dels països on més aviat es va tornar a les aules.

stats