Gairebé la meitat de les famílies no participen en la consulta sobre el valencià a les aules

ValènciaLa consulta sobre la llengua vehicular a les aules del País Valencià, que s'ha fet durant l'última setmana, ha aconseguit una participació del 58,61% de les famílies i una abstenció del 41,39%. En concret, a primària la participació és d'entorn al 60% i a secundària, del 50%. Es tracta d'unes dades significatives, atès que la consulta, celebrada de forma telemàtica, serà clau a l'hora de definir quina serà la llengua majoritària de l'ensenyament. En total, hi han participat 339.411 famílies i el resultat, que la conselleria d'Educació no ha volgut donar encara, s'aplicarà a partir del curs 2025-2026.

Segons la conselleria, les comarques on hi ha hagut més participació són aquelles on el català és la llengua majoritària: el Comtat (73,28%), l’Alcoià (70,21%), els Ports (67,26%), la Vall d’Albaida (66,99%) i la Costera (64,82%), entre altres. També ha tingut una important participació en comarques que es troben entre la zona de domini valencià i la de castellà com són el Baix Vinalopó (62,49%) i el Vinalopó Mitjà (62,27%).

En canvi, on més baixa ha estat la participació ha estat a la Foia de Bunyol (45,17%), el Baix Segura (46,70%) i el Racó d'Ademús (38,32%). Es tracta de tres de les vuit comarques on històricament el català ha estat poc present i es conserva la voluntarietat de l'estudi de l'assignatura de valencià. De fet, el PP i Vox hi han eliminat l'ús vehicular del 25% del català introduït el 2018.

Pel que fa a províncies, la demarcació de Castelló ha registrat la participació més alta, amb un 59,81%, seguida de València amb un 58,81% i Alacant amb un 57, 96%. Sobre la distribució per nivells, la participació més alta ha estat la de les famílies d'alumnat d'infantil, que s'ha situat en el 65,92%. A primària, la participació global ha estat del 61,27% i a secundària, del 50%.

El conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha defensat que "la participació suposa un avenç molt important en la representativitat de les famílies per a aquestes preses de decisions, enfront de la situació actual, en què als consells escolars que fixaven aquests programes la representació de les famílies és 6 vegades inferior, del 10-11% (en l'últim procés electoral del 2023, un 10,93% en total de participació, 11,41% en centres públics i 9,31% en concertats)".

"Inacceptable falta total de transparència"

Aquest dimecres, la conselleria d'Educació no ha aclarit quin percentatge de famílies han optat pel valencià com a llengua base i quin han triat castellà. Aquestes dades no es faran públiques fins d'aquí a uns dies. Dijous cada col·legi publicarà les dades del seu centre, si bé això no permetrà saber encara amb seguretat si es satisfà la tria lingüística realitzada per les famílies. La norma que regula la consulta estableix que quan una família no voti, l'alumne "s'adscriurà d'ofici a una llengua base o l'altra per part del centre docent"; un fet que, segons el govern valencià, facilitarà satisfer la demanda d'aquells que sí que han votat.

Des de la plataforma Famílies pel Valencià s'ha criticat el que consideren una "inacceptable falta total de transparència" de la conselleria pel fet que aquest dimarts no es donin els resultats de la votació. També denuncien "la manca de garanties democràtiques" que ha tingut tot el procediment i defensen que "la baixa participació" és un fracàs de la conselleria.

Diferències territorials

Les famílies dels centres públics i concertats han hagut de triar la llengua vehicular majoritària a les aules a partir del pròxim curs. Hi ha, però, diferències. A la majoria del País Valencià, en infantil, l'idioma escollit (català o castellà) podrà assolir un màxim del 65% del temps lectiu, amb un mínim 25% per a l'altra llengua cooficial i un 10% per a l'anglès. En el cas de primària, secundària i batxillerat, l'anglès ocuparà entre un 15% i un 25%. En aquestes tres etapes la diferència d'ús vehicular entre valencià i castellà no haurà d'excedir del 20% i cap idioma podrà utilitzar-se menys d'un 25%. Per contra, en les vuit comarques on històricament el català ha estat poc present, només s'introduirà si hi ha una demanda "suficient", una circumstància que les entitats que promouen l'ús del català consideren poc probable "a causa de l'estigmatització de la llengua duta a terme durant anys per la dreta".