Què hi fa un estudiant del MIT en un institut del barri de Lamine Yamal?

BarcelonaPasseja pel passadís i, si un tanca els ulls i només sent els comentaris que li fan, podria ben bé ser una autèntica estrella del futbol o un influencer amb milers de seguidors adolescents. "Daniel, guapo, com estàs, tiu"?, li diu un alumne d'uns catorze anys, com si fossin amics de tota la vida. L'escena es va repetint amb petites variacions, una xocada de mans, una abraçada amb copets ràpids a l'esquena i tota mena de salutacions més típiques d'una pel·lícula ianqui, que no d'un institut català. El protagonista que genera tanta expectació ben bé podria ser Lamine Yamal, ja que som a un institut del seu barri (a Rocafonda, Mataró), però és en Daniel, pronunciat amb accent americà.

Ell és un dels pocs alumnes brillants del Massachusetts Institute of Technology (MIT) que ha guanyat una de les places del Global Teaching Labs, una iniciativa en la qual estudiants d’aquest gegant de la recerca viatgen a diferents països per promocionar la passió per les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) en instituts de secundària.

En Daniel fa menys d'un mes que és a Catalunya i que fa de professor (o d'ajudant) a l'Institut Escola Àngela Bransuela, però reconeix que se li ha fet curt. "Des de ben petit sempre m'ha agradat la tecnologia i vaig pensar que era una bona oportunitat per, potser, poder transmetre a gent més jove aquesta passió i que s'hi enganxin com ho vaig fer jo", explica entusiasmat. S'expressa en castellà perquè ja el parlava abans de venir, però les tres setmanes a l'institut de Mataró han estat com un màster per a ell per aprendre, almenys, una mica de català. "A batxillerat vaig aprendre francès i tinc la sensació que el català és una barreja entre el castellà i el francès, o sigui que m'és una mica més fàcil d'entendre'l que una altra llengua", reconeix.

Fa sis anys que EduCaixa col·labora amb el MIT per coordinar que vinguin estudiants de la universitat de Boston a deu instituts o escoles de la zona metropolitana. Ara, però, a aquesta combinació s'hi ha afegit un component més: el programa d'estades dels estudiants del MIT s'ha alineat amb centres catalans que tenen en marxa el programa FAIG (Fent per Aprendre, Imaginant Globalment) del departament d’Educació per acabar de reblar encara més el clau.

A grans trets, el FAIG té la missió d'acompanyar les escoles en l’aprenentatge per projectes maker –aprendre fent coses que es poden aplicar a problemes o necessitats reals del seu entorn– i, per fer-ho, dota els centres participants de les màquines i material necessari per instal·lar un laboratori de fabricació digital.

"Una de les coses que vaig haver de fer abans de marxar de Boston va ser aprendre com funcionaven les màquines que tenen aquí a l'institut i els programes que fan servir perquè són una mica diferents de les que jo coneixia. També va ser refrescant per mi veure altres programes i altres maneres de treballar", detalla en Daniel. Explica que està estudiant física al MIT i, per tant, com que no tenia nocions d'educació, abans de venir també va fer algunes sessions "sobre com fer que els alumnes estiguin engaged", és a dir com aconseguir que estiguin motivats, es diverteixin i, com a conseqüència, aprenguin.

D'una falca per la porta a una caseta pels ocells

D'aquesta manera, en Daniel s'ha passat la majoria de l'estada al laboratori de l'institut mataroní. Per l'espai hi passen sobretot els alumnes que fan tecnologia que estan rebent la formació per fer servir la talladora làser, la impressora 3D i la brodadora. Amb aquest coneixement estan rebent encàrrecs de la mateixa escola. Per exemple, ara un grup d'educació especial ha dibuixat uns logos i el grup d'alumnes que hi ha al laboratori ha de veure com dissenyar-los amb lletra fàcil de llegir i veure quin material fer servir perquè serveixin per rotular totes les aules del centre.

Un altre encàrrec és fer falques per les portes, però també hi ha sessions de robòtica en què s'ha de fer superar obstacles a un robot i moments d'esbarjo en què els mateixos alumnes, sempre amb supervisió, poden venir a dissenyar coses que creuen que l'escola necessita. Per exemple, un alumne va creure que a l'esborrador de la classe li feia falta una funda i la va dissenyar amb una impressora 3D. I una noia de 3r va voler fer de zero una casa pels ocells del pati amb fusta.

Quedar-se a casa la professora

Més enllà de la inspiració que l'estudiant del MIT pot donar als alumnes d'ESO, una part important del programa és l'intercanvi cultural que viuen els universitaris com en Daniel. A diferència d'altres casos en què els estudiants es queden a dormir a un apartament o a un espai compartit amb altres companys, en el seu cas la immersió va ser total, ja que va anar a viure a casa de la Rita, una de les docents de l'institut. Això ha permès que els caps de setmana el futur físic del MIT hagi anat a veure una funció dels pastorets o hagi visitat diversos indrets del país per conèixer una mica més la cultura i la llengua catalana.

"No ho hauria de dir, però és veritat que una de les coses que més m'ha agradat de venir és el menjar", diu rient en Daniel, que també assegura que una de les coses que més l'ha omplert tampoc té res a veure amb la física ni amb l'educació. “Ha estat molt gratificant crear relació amb els alumnes, crec que a part de tecnologia els podia ensenyar altres coses de la vida. Ells m'han explicat moltes coses del seu dia a dia i jo, tot i que no ho sé tot, els he intentat ajudar. Amb alguns ja és gairebé com si fóssim amics".