"A l'aula es poden fer coses increïbles, però cal temps per no posar sempre l'examen tipus test"

Barcelona"L'escola necessita canvis estructurals profunds i fa temps que tenim indicadors que ho evidencien". La idea la planteja la docent i directora a l'Escola Vedruna, Montserrat Jiménez Vila, però la comparteixen tots els presents. Ara bé, un cop evidenciat l'elefant a l'habitació, per on es comença a abordar? Què prioritzem? Què cal renovar i què cal que continuï sent un element immutable de les aules catalanes? Aquesta és la reflexió que han fet conjuntament aquest dimarts quatre professionals de renom dintre el sector educatiu a la jornada Repensant l’escola, organitzada per la Coordinadora Catalana de Fundacions.

Una conversa moderada per la directora de l'ARA, Esther Vera, en la qual amb la presència de Jiménez, el doctor en biologia David Bueno, el director de l’Escola Montagut, Josep Maria Lluró, i la investigadora Icrea i líder del grup de Ciències Socials Computacionals al Barcelona Supercomputing Center (BSC), Caterina Calsamiglia, s'ha abordat els reptes educatius més urgents intentant defugir les solucions fàcils i ràpides.

De fet, el convenciment que la missió no ha de ser sempre trobar solucions és el que Calsamiglia creu que cal traslladar a les aules. "Hem de fer de l'educació un repte compartit sense un objectiu finalista. Hem de poder sobreviure a la incertesa", ha defensat la investigadora Icrea, que ha fet un pas més enllà i ha assegurat que és necessari que les escoles siguin un "espai de silenci per pensar", on "es posi en valor el gaudi del procés" per sobre de la meta de resoldre problemes. En el mateix sentit, Lluró ha insistit en la idea que l'escola "ha d'educar el desig", la qual cosa, a parer seu, l'escola ha intentat fer en els últims cinquanta anys. "Al sistema educatiu hem de trencar consensos per crear-ne de nous i hem de desobeir, perquè els que ens estan dirigint no saben on van", ha etzibat el director, justificant-se en el fet que en el darrer mig segle el país ha viscut nou reformes educatives. "No hi ha país que aguanti això. Som davant de l'evidència que l'escola té un gran futur, però si deixa de ser l'escola del passat", ha insistit.

Més temps per pensar

I per caminar cap a l'escola del futur, dos factors clau són la formació dels docents i la gestió del seu temps. "Sembla que tot sigui important i no ho és, perquè, si no, els professors no tenen temps per a res", ha alertat Bueno, que ha posat sobre la taula la necessitat que "dins de l'agenda dels equips directius hi hauria d'haver un temps sense res a fer per poder pensar, llegir o trucar un altre director per veure com se'n surt amb un problema".

Aquest augment de temps per pensar també ha de permetre repensar activitats i maneres d'avaluar. "A mi, com a docent, m'interessaria veure quines preguntes fa un alumne al ChatGPT, per exemple, però, com sempre, cal més temps", ha lamentat Casamiglia. "A l'aula es poden fer coses increïbles, però cal temps per no posar sempre l'examen tipus test", ha reconegut.

Ara bé, més enllà de donar-los més temps, els quatre ponents també han insistit en com hauria de ser i què hauria de fer un bon mestre. "Cal vocació però també professionalitat. No n'hi ha prou que t'agradin les criatures per ser mestre", ha sentenciat la directora de Vedruna. En aquest sentit, Lluró s'ha presentat ell mateix i els docents com un dels factors del "problema majúscul de la crisi de la lectoescriptura que viu el país". "Llegir sense entendre és cada cop més habitual, però, ¿ens hem preguntat si els professors llegim prou i si, quan ho fem, entenem el que llegim?", s'ha preguntat.