L'efecte de no tenir plaça: "La meva filla té ansietat perquè veu que no té escola i els seus companys sí"

Un centenar d'alumnes que han de començar 1r d'ESO no tenen escola per al curs vinent

Gerard Mira
3 min
Alumnes d'ESO dins una aula en una imatge d'arxiu

BarcelonaLa falta de places públiques no només afecta P3, sinó que arriba també als instituts. Segons els càlculs de les famílies afectades, més d'un centenar de nois i noies de 6è de primària s'han quedat sense lloc a l'ESO de cara el curs vinent a Badalona i alguns barris de Barcelona. La incertesa de no tenir escola els està afectant molt: "La meva filla veu que tothom té escola i ella no. Li està generant molta ansietat, no saber on anirà", explica Alba Fernández Pous, mare d'una nena de 12 anys del barri de Sant Andreu. "La situació és insostenible. Estem parlant de criatures, no de números", comenta Txell Pujol, mare d'un nen d'11 anys de Badalona que aquest any acaba la primària.

"La meva filla ve d'una escola concertada per obligació, perquè no vam tenir plaça pública quan la nena entrava a P3 i ens vam veure obligats a recórrer a una concertada, i això no ens dona cap punt per entrar a la pública -explica Pous-. No ens han donat cap alternativa i no sabem quan tindrem escola", afegeix la mare de Sant Andreu. Per a les famílies, es tracta d'una "mala planificació de la conselleria i del Consorci", perquè a l'ESO, recorden, no està previst que baixin les ràtios i les places es calculen en funció dels alumnes que aquest curs fan 6è. "L'educació pública i de proximitat és un dret dels infants i les famílies, però actualment aquest dret està en risc", sentencia Pujol.

Les famílies afectades han trobat el suport de la Federació d'Associacions de Famílies d'Alumnes de Centres Públics de Badalona (FAMPAS) i, juntament amb altres activistes per l'educació, s'han organitzat per reclamar una solució, i el 24 de maig lliuraran una instància col·lectiva al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. Sense Places Badalona –aquest és el nom sota el qual s'han organitzat les famílies– explica que aquest any han comptabilitzat que més de 60 infants que començaran secundària s'han quedat sense plaça, ja sigui en un institut públic o en un de concertat: "Cal una solució perquè cap nen es quedi fora", afirma. Una idea que Pous referma: "A Sant Andreu falten places escolars des de fa anys. Si no hi ha prou oferta pública has de recórrer a pagar, que és el que els interessa".

Un problema que s'arrossega

Dilluns algunes famílies de Badalona es van reunir amb la regidora de l'àmbit d'Educació, Feminismes i LGTBIQ+, Ciutadania, Participació i Agenda 2030, Aïda Llauradó, i amb el departament d'Educació per concretar una solució, però no van obtenir cap resposta favorable: "Ens van dir que no patíssim, que totes les famílies que havíem sol·licitat plaça en un institut adscrit tindríem lloc segur. Però no van dir-nos com ho volen fer", explica Pujol. "No volem més promeses buides", sentencia la mare, que lamenta que l'Ajuntament "no hagi construït les escoles i instituts" que va prometre que crearia.

"El Consorci diu que ens donaran plaça, però no ens la donaran", afirma Pous, que lamenta també que la resposta no té en compte "la conciliació familiar" ni la "realitat econòmica de les famílies divorciades": "Jo no em puc permetre que la meva filla, amb 12 anys, agafi sola el metro cada dia per anar a l'escola. Ni econòmicament ni per la meva tranquil·litat". La mare conclou que no deixarà de lluitar per "una escola pública de qualitat i proximitat" perquè ja ha passat "moltes vegades per l'adreçador".

stats