L'altra cara de reduir les ràtios: famílies organitzades contra la falta de places públiques a P3

Més de 70 famílies del districte de Gràcia i prop de 100 no tenen plaça en cap centre per al curs vinent

Gerard Mira
3 min
Nens i nenes de P3 jugant a l'aula de l'escola en una imatge d'arxiu

BarcelonaCom passa cada any a mitjans de maig, grups de famílies comencen a organitzar-se per denunciar que es queden sense plaça a l'escola que havien triat. Aquest any, però, aquest problema s'ha agreujat a causa, diuen els pares, d'una de les mesures estrella de la conselleria, la baixada de ràtios a P3. Només a Barcelona, més de 200 famílies de l'Eixample no tenen plaça, una setantena passen pel mateix a Gràcia i també s'ha registrat un dèficit d'unes 40 places a Horta-Guinardó i Sant Andreu, segons calculen les famílies, que han enviat una carta de queixa al Consorci d'Educació de Barcelona.

Una d'aquestes famílies és la de la Mar Pons, mare d'una nena que ha sol·licitat plaça a l'Escola Josep Maria Jujol: "No ens han donat cap alternativa pública i laica, que són els valors amb els quals volem que creixin els nostres fills", explica la mare. L'Escola Josep Maria Jujol, al barri de Gràcia, ha rebut 65 sol·licituds d'accés a P3 de famílies que la van col·locar com a primera opció, però només té disponibles 40 places ordinàries i 6 de reservades a infants amb necessitats educatives específiques per cobrir. És a dir, una vintena de famílies han quedat fora. I el mateix ha passat en moltes altres escoles del districte gracienc. "Totes les escoles del barri estan completament plenes, fins i tot les que mai arribaven a cobrir les places", comenta el Nacho Cecilia, un altre pare afectat que no ha pogut accedir a l'Escola 9 Graons, on més d'una quinzena de famílies han quedat fora.

Aquesta situació arriba després que el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, anunciés la reducció de ràtios a tots els cursos, amb què s'ha passat d'omplir les aules amb 25 alumnes a omplir-les amb 20, i amb la creació d'uns 450 grups nous de P3 per compensar. Ara algunes famílies diuen que s'han quedat sense plaça per culpa d'aquesta mesura: "Han fet una reducció quan no tocava, i ara la sensació que ens queda a les famílies és d'absoluta incongruència", critica Cecilia. La Beatriz Jiménez, una mare que s'ha quedat sense plaça a l'Escola de les Aigües, afegeix que el problema s'agreuja quan "no han creat alternatives" per cobrir les places que desapareixien.

A la carta al Consorci, els pares diuen que entenen que amb menys nens a l'aula "millora la qualitat de l'ensenyament", però avisen que "no és èticament acceptable" fer-ho quan hi ha tantes famílies sense plaça a l'escola pública. "Els demanem reconsiderin la seva decisió de reduir la ràtio d'alumnes per línia i el mantinguin en 25 als districtes on hi ha més dèficit de places", apunten, així com que considerin "obrir noves línies" als centres on hi ha espai i recursos.

L'alternativa del grup "bolet"

Això és el que demanen les famílies afectades de l'Escola Josep Maria Jujol. Malgrat que per a moltes famílies és la primera vegada que per passen aquest procés, s'han informat i han vist que el problema ja ve de lluny i que anys enrere el Consorci havia ampliat el nombre de grups, el que coneixem com a grups "bolet", per cobrir les places. "Hem sabut que aquest curs 2021-2022 tanca al centre un grup extra de 6è de Primària. Per això, ja que tenim la capacitat per cobrir les places, aprofitem-les", comenta Pons. L'escola hi està d'acord. Aquesta solució, però, no és aplicable a tots els centres educatius, ja que per crear un "bolet" cal tenir "l'espai" i la "capacitat disponible" per "cobrir bé les necessitats dels infants", explica Ramírez, que prefereix que l'Escola Univers, la qual van posar de primera opció, no en faci un.

"Darrere d'aquests números hi ha famílies treballadores que si no tenen una plaça pública poden tenir dificultats per conciliar si se'ls assigna una plaça lluny del domicili i per suportar un cost econòmic addicional per veure's obligats a inscriure els fills a un centre concertat i que haurien de renunciar a una educació laica en tenir només centres concertats religiosos disponibles", diuen les famílies a la carta.

Fonts del Consorci d'Educació de Barcelona consultades per l'ARA expliquen que les dades encara s'estan analitzant i que s'estudiarà com donar resposta a les peticions de les famílies. Alhora, la Fundació Bofill va assenyalar ara fa uns dies que, tot i la baixada de ràtios per al pròxim curs, sobrarien l'11% de les places a P3, cosa que suposa "un risc per a la segregació". En el cas de Barcelona, però, asseguraven que s'ha reduït més l'oferta concertada que la pública (hi ha un 14% menys de places de P3 en centres concertats i un 10% menys en centres públics). Segons la Fundació, la ciutat és un bon exemple de la lluita contra la segregació, perquè ha programat ràtios diferenciades dins d'un mateix barri per ajustar-se a les necessitats individuals de cada centre i cada zona.

stats