"L'infant que no llegeix a l'estiu perd el primer mes i mig de curs repassant"
El final de curs deixa un forat de gairebé tres mesos en què els alumnes poden no tenir cap contacte amb la lectura
BarcelonaQuan al maig es van conèixer els resultats de l'últim Estudi Internacional del Progrés en Comprensió Lectora (PIRLS), gran part de la pèrdua del nivell dels alumnes de l'Estat i d'Europa es va atribuir a la pandèmia. Concretament, es va calcular que cada dia de classe que els estudiants van perdre pel tancament de les escoles equivalia a un retrocés de 0,11 punts en el seu nivell de comprensió lectora. A Catalunya el confinament pel covid va provocar que les escoles estiguessin 45 dies tancades. Per tant, cinc dels quinze punts que els alumnes van perdre en el test de comprensió lectora respecte als resultats d'abans de la pandèmia s'haurien d'atribuir als efectes del tancament dels centres. Durant les vacances d'estiu, però, els alumnes catalans tenen 75 dies sense escola, és a dir, trenta dies més que els que van perdre durant el confinament. Aquesta llarga aturada lectiva fa que, segons diversos estudis fets amb els resultats d'alumnes dels Estats Units –a Europa l'efecte de les vacances d'estiu en la comprensió lectora encara no s'ha analitzat–, un alumne que no tingui accés a llibres durant l'estiu pugui arribar a perdre l'equivalent a fins a tres mesos d'escolarització.
"Aquí no tenim cap sistema per analitzar-ho, però a principi de curs sí que ho veiem. L'infant que no llegeix a l'estiu perd el primer mes i mig de curs repassant el que ja havia assolit abans de marxar de vacances", explica Maria Gajas, professora de llengua i literatura, que assegura que es nota el fet que siguem un dels països amb les vacances més llargues d'Europa. "No crec que la solució sigui fer més curtes les vacances", apunta, i afegeix: "La lògica diria això, però hem de tenir en compte que amb les temperatures que tenim posar-te en una aula amb les calorades que està fent tampoc és viable". Al centre on és professora Gajas, l'institut escola Vedruna Àngels (referent per despuntar en el nivell de català tot i ser un centre d'alta complexitat), aquest estiu han engegat per primera vegada una iniciativa per intentar que els alumnes no perdin el contacte amb la lectura durant les vacances: han elaborat una selecció de lectures proposades en funció dels gustos dels alumnes i totes en català, perquè ja saben que molts fora de l'escola no tenen cap contacte amb la llengua. Abans d'acabar el curs els hi presenten, perquè vagin fent boca i cada estudiant n'ha de triar dos. Fins aquí, tot normal.
La diferència és que han buscat una manera extra de motivar l'alumne perquè llegeixi. "Han de participar en un padlet, que és com un mur d'una xarxa social perquè ells escriguin sobre el que llegeixen, però també puguin fer recomanacions als companys". Els docents els encoratgen a penjar una foto d'ells llegint, escriure cites de la seva lectura que els han agradat, explicar què els està semblant o si la temàtica del llibre els ha recordat una sèrie, una pel·lícula o una cançó. "Això implica que les professores de llengua estiguem una mica connectades a l'estiu. Interaccionem amb ells i si veiem que no han penjat res, els enviem un correu dient «Ei, no estàs participant!»" Tot i que Gajas diu que el projecte està funcionant força bé, reconeix que ja saben que hi haurà alumnes que no tocaran cap llibre.
Programes de lectura de 12 mesos
"El problema és que per a molts infants la lectura només passa a l'escola. Si a l'estiu no hi ha ningú que els empenyi, no només no avancen, sinó que perden comprensió", explica la directora del programa de lectura per a l'èxit educatiu de la Fundació Bofill LECXIT, Marta López. Assegura que un dels obstacles és la falta de coordinació entre les activitats de dins i de fora l'escola. "Falta més formació dels monitors perquè puguin incorporar aquesta mirada en el lleure i que es deixi d'associar la lectura només a un espai per aprendre".
Per intentar abordar el desert lector que pot significar l'estiu, el paper de les biblioteques municipals és primordial. Moltes organitzen activitats d'estiu com clubs de lectura, bibliopiscines o tallers i reparteixen kits lectors sota el paraigua del projecte Guanyem un estiu lector. En aquest sentit, una de les biblioteques de referència és la de Térmens, un poble de menys de 1.500 habitants a 20 quilòmetres de Lleida. Allà, des de fa tres anys la biblioteca obre durant tot l'estiu i organitza una activitat cada matí.
"Durant el curs fem moltes coses amb l'escola i a l'estiu continuem amb el projecte", diu la responsable de l'espai, Tatiana Cercos. Explica com van observar que els més petits anaven al casalet d'estiu, però hi havia un grup de nens i nenes més grans que es quedaven "més penjats". Molts d'ells durant el curs ja venien a la biblioteca i ara a l'estiu venen a fer altres activitats que els continuen incentivant i que no totes tenen una relació directa amb la lectura. "Fem sessions de jocs de taula, de trencaclosques, d'enigmes matemàtics per a tota la família... Aquest tipus d'activitats també fan que els que durant el curs no venen mai a l'estiu vinguin per curiositat i, d'aquesta manera, puguin conèixer els recursos de la biblioteca", aclareix Cercos, que admet que, més enllà d'aquestes activitats, els clubs de lectura estan funcionant molt bé, sobretot amb les nenes.
Tot i aquest exemple, la directora de LECXIT adverteix que casos com el de la biblioteca de Térmens continuen sent poc freqüents i que és urgent trobar maneres per fer que la lectura no quedi reduïda al curs escolar: "Ningú pensa en programes que durin 12 mesos perquè, en general, encara concebem el fet de llegir com una activitat dintre del marc mental acadèmic. Hem de deixar de pensar en programes de lectura que acabin al juny".
