Mals resultats acadèmics: Niubó avança que les proves de competències bàsiques no han anat bé
La consellera confirma que els exàmens d'aquest 2025 mantenen la "caiguda ininterrompuda del nivell"
BarcelonaUn curs més amb mals resultats a les proves de competències bàsiques, les que determinen el nivell acadèmic dels alumnes catalans. La consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha avançat aquest dijous al matí que les proves d'aquest any tampoc han anat bé. "Estem acabant de finalitzar l'estudi, però puc avançar que tampoc no seran els resultats que ens agradarien", ha admès durant una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya.
Així, segons Niubó, els resultats —que s'haurien de fer públics a finals d'aquest mes de juny— mantindran la tendència a la baixa del nivell acadèmic els últims anys i s'afegeixen a la "caiguda ininterrompuda des del 2015". Tot i això, la consellera ha recordat que la millora dels resultats educatius és una de les prioritats principals del Govern per a aquesta legislatura. "Què fem? Doncs centrar-nos en les matèries instrumentals, sobretot llengua i matemàtiques, en fer millor formació al professorat i també en mantenir la formació de forma permanent", ha explicat.
En aquest sentit, Niubó ha avançat que el departament ha encarregat a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació una anàlisi “exhaustiva” del conjunt de centres per veure quina és la realitat segons diferents paràmetres com la complexitat, la titularitat, si treballen amb llibres o no o quins recursos fan servir. "Volem obtenir les màximes dades i evidència que ens permeti prendre decisions de manera informada", ha assegurat la consellera, que ha matisat que revertir aquesta tendència no és un “objectiu” de Govern sinó una "necessitat de país".
"El nostre sistema educatiu arrossega molts temes pendents, des de fa molt de temps —ha continuat Niubó—. Cal millor planificació, menys improvisació i una mirada global, llarga, no centrada en el curs que ve sinó a deu o quinze anys vista", ha assegurat. En aquest sentit, la consellera també ha repassat alguns aspectes clau i “pendents” del sistema.
Estabilització de plantilles
La consellera ha admès que "la rotació del personal docent és massa alta" i s'ha compromès "a estabilitzar i reduir interinitat". "Ho farem millorant criteris, avançant l'adjudicació perquè els centres tinguin els equips abans i també revisant la catalogació de la complexitat dels centres, fet molt important per poder assignar recursos", ha dit Niubó, que ha apostat per la necessitat de no fer aportacions "lineals" de recursos a tots els centres, sinó basades en la realitat i necessitat que presenta cadascun.
La conselleria admet que tot aquest procés pot comportar canvis importants a les plantilles aquest curs i el que ve, però a la llarga, diu Niubó, "es notarà una millora i més sentit de pertinença".
Pantalles a les aules
"Ens sembla que hem de poder diferenciar entre mòbils, per exemple i altres dispositius. Cal ordenar". Amb aquesta frase breu la consellera també ha sortit al pas en el debat sobre les noves tecnologies i el seu ús a les escoles. El Govern presentarà divendres un pla sobre digitalització que en donarà més detalls i Niubó no ha volgut avançar cap informació en aquest sentit.
La consellera, però, sí que ha dit que el que s'ha volgut fer és "ordenar" tot el que hi ha en aquest àmbit i ha resumit que l'objectiu final és que la tecnologia estigui "al servei" de l'aprenentatge i que se'n faci un ús "ètic, responsable i saludable".
El desplegament de l'escola inclusiva
Niubó ha donat algun detall sobre els plans per seguir avançant en el desplegament de l'escola inclusiva. La consellera ha anunciat que el curs vinent s'incorporaran 209 dotacions de docents i 352 dotacions de personal d'atenció educativa (PAE) per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials. Aquesta ampliació de recursos s'emmarca en l'acord del Govern amb Comuns per al tercer suplement de crèdit. A més, des del departament s'han fixat l'objectiu que la totalitat dels centres d'educació especial siguin CEEPSIR —que són també centres proveïdors de recursos— per "ajudar" el conjunt del sistema educatiu.