Formació professional

La mecànica que fa que els ‘ferros’ no arribin (gairebé mai) tard

El 40% dels centres de Catalunya encara no ofereixen formalment la modalitat de la FP dual

4 min
Cristina Fernández, supervisora del grup de Pneumàtica de FGC

Barcelona"El primer dia que vaig arribar aquí vaig pensar: 'Ui, no sé on m'he ficat'", explica Cristina Fernández enfilada al sostre d'un vagó de tren. Porta els cabells totalment llisos, un eyeliner subtil i un petit pírcing al nas que, depèn de com es mou, reflecteix el taronja fluorescent de l'uniforme que porta per treballar. Mentre parla amb l'ARA, obre i tanca amb destresa els mosquetons per enganxar el seu arnès a la línia de vida amb què s'han d'assegurar tots els tècnics que pugen al sostre d'un dels sis trens que hi ha al centre operatiu de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a Rubí. "Han canviat els arnesos i jo encara no els havia fet servir", admet. No els havia fet servir perquè, amb 26 anys, Fernández fa sis mesos que ha deixat de ser tècnica per passar a ser supervisora del grup de pneumàtica de FGC.

Fernández ara s'ocupa de tot el que té a veure amb l'aire comprimit, des dels cilindres de fre fins a les suspensions i els acoblaments entre un comboi i un altre. Això sí, per arribar fins aquí ha tocat totes les peces d'un vagó. Ho ha fet des que l'any 2016 va ser la primera noia que va entrar a FGC fent un cicle de FP dual, una modalitat que combina les classes a l'institut amb l'activitat a l'empresa durant un curs.

"Vaig fer el batxillerat tecnològic amb la idea de fer una enginyeria. Vaig treure la nota que necessitava a la selectivitat, però just abans de matricular-me em vaig decantar per fer un cicle superior de mecatrònica industrial", recorda Fernández. El motiu del canvi? Agafant aquest camí "podia aprendre fent la feina, tocant les eines i entrant en un taller", explica. A casa es van prendre bé el canvi de rumb, perquè el seu pare és mecànic i ja veia que ella apuntava maneres. "Sempre que ell arreglava alguna cosa a casa jo era al costat ajudant-lo", explica. En canvi, a l'institut no van veure amb tan bons ulls la decisió. "Els professors i el director no paraven de dir-me: 'Cristina, si tu pots entrar a una carrera, per què has d'anar a fer un cicle?'" Però ella insisteix: "Si hagués fet una enginyeria no hauria acabat treballant en un taller i m'hauria perdut tot això".

Cristina Fernández, supervisora del grup de pneumàtica de FGC

Tot i que reconeix que quan va començar a estudiar ni tan sols sabia què era la FP dual, ara sí que creu que aquest tipus de formació ha estat clau en la seva trajectòria laboral. Durant el 2016 anava a l'empresa al matí i a la tarda feia classe. En acabar les 1.000 hores de formació, va superar un procés extern i poc després es va incorporar a FGC com a operària especialitzada de material mòbil, reparant i fent tasques de manteniment al taller central de Rubí. Passats quatre anys, va entrar al grup de pneumàtica (el que sempre havia volgut) i l'any passat va promocionar com a supervisora. Ara és l'encarregada de gestionar el grup –format principalment per homes– i, quan hi ha un problema en un tren, es desplaça fins al lloc per mirar de solucionar-lo com més aviat millor.

La supervisora ho explica des del mateix taller on, a primer cop d'ull, només es veuen operaris, tècnics i treballadors homes. "Quan vaig entrar només hi havia dues noies i vam fer molta pinya. Ara en som més, però ja pots veure que continuem sent poques", apunta. De fet, després d'ella hi ha hagut vint-i-dues noies que han fet FP dual a FGC i nou s'hi han quedat treballant. "Sempre que venen m'agrada animar-les, que tinguin clar que poden fer el que vulguin", explica Fernández.

El taller de manteniment de trens de Ferrocarrils de la Generalitat a Rubí

Quantes places de FP dual té Catalunya?

"Crec que hem avançat molt amb els prejudicis cap a la FP i ja molt pocs fan mala cara quan dius que no aniràs a la universitat, però amb la FP dual ens queda molta feina per fer perquè la gent no la coneix", lamenta Fernández. Tot i això, el desconeixement no és l'únic problema que afecta aquest model a Catalunya. Segons marca la nova llei de FP espanyola, a partir del curs que ve tots els cicles haurien d'oferir la modalitat dual. A hores d'ara, segons dades del departament d'Educació, només 361 dels 587 centres amb FP a Catalunya ho fan amb la modalitat dual.

"Evidentment, això no serà viable de cara al curs que ve, però hem de pensar que en llocs com Alemanya la formació dual no arriba al 40% i a Suïssa al 20%", puntualitza el president de l'Agència de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, Fabián Mohedano. En aquest sentit, defensa que cal aclarir què vol dir que tot sigui dual: "A l'hora de la veritat, això implica que hi haurà contingut curricular que es farà a l'empresa i més pràctiques, però hem de veure de quina manera". Segons el president de l'Agència FP, per aconseguir aquest objectiu cal superar certs obstacles, com ara que la normativa no permet que adolescents de 17 anys treballin en llocs com hospitals i empreses que tinguin determinades màquines de construcció. O resoldre com es gestiona la cotització d'aquests alumnes a les companyies.

De moment, apunta Mohedano, es començarà fent un mapa de les places duals que hi ha a Catalunya, perquè encara no n'hi ha un recompte concret; fins ara, diu, els centres ho han gestionat "de manera més informal".

stats