BarcelonaL'any 2022 més de 75.000 alumnes catalans en risc de pobresa no van rebre cap beca de suport per continuar estudiant després de l'ESO. De fet, segons els càlculs de la Fundació Bofill, a Catalunya només el 16,9% dels joves que segueixen estudiant (però no van a la universitat) obtenen una beca. Un percentatge que va per darrere de la mitjana espanyola (23,4%) i de la proporció d’infants i joves en risc de pobresa que hi ha a casa nostra (31,7%). Aquesta desigualtat pel que fa al repartiment d'ajudes econòmiques és especialment preocupant en aquesta etapa, ja que sis de cada deu alumnes que deixen els estudis ho fan en els últims cursos de secundària i just després d'acabar l'ESO.
Darrere d'aquesta problemàtica hi ha diversos factors, com el desconeixement d'aquestes beques, la complexitat burocràtica i el fet que moltes gestions s'han de fer per internet i les famílies vulnerables tenen més difícil l'accés a un ordinador, o que els llindars de les beques fixades pel ministeri d'Educació penalitzen les famílies vulnerables catalanes. "El problema és que els nivells de pobresa són relatius a cada territori, però els llindars són els mateixos per a tot Espanya. No és el mateix ser pobre a Catalunya que ser-ho a Andalusia, perquè el cost de la vida no és el mateix. Per tant, no és just que s'apliquin els mateixos llindars de renda a tot arreu", lamenta el cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre.
D'altra banda, un dels motius d'aquesta falta d'ajudes és que Catalunya actualment no té una política pròpia de beques de suport a l'estudi per a l'etapa postobligatòria (els alumnes que fan batxillerat o graus de formació professional) i, per tant, depèn dels llindars que marca el govern central. Tenint en compte aquestes mancances del sistema i el fet que els alumnes amb pocs recursos econòmics tenen quatre vegades més possibilitats de deixar els estudis de forma prematura, la Fundació Bofill insta el departament d'Educació a aprofitar que "pròximament" l'Estat hauria de transferir les competències de les beques de postobligatòria per repensar el sistema de beques educatiu català.
Una beca automàtica i adaptada
Des de la Bofill critiquen que la despesa catalana en ajudes a l'estudi és de les més baixes d'Europa. Segons els càlculs de la Fundació amb dades del curs 2020-2021, a Catalunya l'esforç d'inversió en beques a l’educació obligatòria i secundària postobligatòria va suposar el 3,4% del total de la despesa pública en educació. En canvi, en països com Bulgària, Dinamarca, els Països Baixos o Suècia aquest percentatge de despesa s'enfila per sobre del 10%.
Per començar a capgirar aquesta situació, els responsables de l'estudi proposen que Educació inverteixi 455 milions d'euros en beques de suport a l'estudi per tal que l'any 2030 es pugui arribar al 30% dels alumnes d'entre 3r d'ESO i 2n de batxillerat o formació professional que es calcula que estan en situació de pobresa. Aquesta inversió inclouria un nou sistema de beques de continuïtat basat en tres grans eixos: una assignació econòmica modulable segons la situació econòmica de l'alumne i la seva família, un pla individualitzat d'orientació i una renovació automàtica de les ajudes per evitar que la burocràcia sigui una barrera per obtenir una beca. Des de la Fundació han fet arribar aquesta proposta al departament, tot i que Alegre reconeix que "és un model pensat per propiciar un debat sobre el sistema de beques i que ha de servir perquè el departament es posi les piles".
Proposta beca + secundària
La Fundació Bofill ha presentat un nou model de beca per reduir l'abandonament escolar des d'un punt de vista social i econòmic basat en tres eixos:
Barrera econòmica
La beca tindria una assignació econòmica modulable segons el nivell de necessitats de l’alumne i la família i incorporaria "mecanismes d’incentivació per a la millora dels resultats educatius".
Manca d’acompanyament
Proposen que es creï un pla individualitzat d’orientació, sota la responsabilitat dels centres educatius, en què es plantegi la participació de les famílies en un acord d’acompanyament a l’escolaritat dels fills.
El problema de la burocràcia
Expliquen que un dels problemes és que per desconeixement o per excés de burocràcia moltes famílies no arriben a accedir a una beca. Plantegen que l'administració educativa analitzi directament la situació dels alumnes amb les dades acadèmiques i mitjans econòmics que consten als registres administratius.
També aposten perquè la renovació de les beques sigui automàtica fins al segon curs de l’educació postobligatòria.
