“Per a molta gent no has mort i segueixes sembrant vida”

Els Hostalets de BalenyàCarles Capdevila tenia totes les qualitats d'un mestre, i a ningú que el conegués li pot sorprendre saber que des de fa poc un centre educatiu d’un petit poble d'Osona du el seu nom. Bé, no és qualsevol poble. És el seu: els Hostalets de Balenyà, de 3.800 habitants, un municipi que el director fundador de l’ARA tenia sempre als llavis quan li preguntaven d'on era, fins i tot si qui ho feia era el cap de redacció del New York Times. 

Els veïns dels Hostalets s'han aplegat aquest migdia per inaugurar el nou edifici que converteix el centre en un institut escola, un dels 104 que hi ha a Catalunya, tal com va celebrar el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, després de descobrir la placa del nou centre amb l’alcalde, Carles Valls, i el director de l'institut, Èric Vila. No és una fita menor: d'ara endavant, els balenyanencs podran fer tota l'escolarització obligatòria sense sortir del poble, un assoliment fruit d'un esforç col·lectiu que faria sentir Capdevila orgullós.  

Què pensaria i sentiria el periodista en un dia com aquest? Aquesta era la pregunta que s'han fet els amics i familiars que s'han reunit en una sala abarrotada del nou institut escola per celebrar la figura de Carles Capdevila. La figura no, l’home. “Avui faria conya –deia Albert Om–. És una de les coses que tots trobem més a faltar. Des que el Carles no hi és jo ric una mica menys”. Antoni Bassas explicava que el que sempre havia interessat Capdevila era "la vida" i això el feia parlar "amb el cor a la mà". "El fet que el seu nom hagi quedat fixat a la façana d’un institut és perquè abans ha passat pel cor de molta gent", deia als veïns, abans de lloar-ne el sentit de l’humor: "Quan parlaves amb el Carles sempre sabies que estaves a una o dues rèpliques d’una riallada". 

El director fundador de l’ARA s'ha fet gairebé corpori quan la sala ha recordat algunes de les seves frases més famoses. "Soc fill de fuster", "L’actitud marca la diferència", "Cada dia passen coses bones", "Digue’m-nos coses boniques". També: "No discuteixis mai amb un imbècil, et portarà al seu terreny i un cop allà et guanyarà per experiència", "La vida és una tragicomèdia, com a molt, perquè la comèdia te l’has de treballar" o "La humanitat es divideix entre emprenedors i emprenyadors". 

Capdevila sempre va voler ser dels primers, dels que fan que les coses passin. "Als joves que avui sou aquí –ha dit Bassas–, us diria que feu com ell: feu coses, perquè algun dia en trobareu una que us farà vibrar molt i ja no voldreu fer res més". Entre els joves de la sala hi havia, acompanyats dels avis, els quatre fills de Capdevila, que s'han emocionat –tota la sala ho ha fet– quan la veu enregistrada del periodista ha sonat pels altaveus, animant els mestres a educar sempre des de la il·lusió: “Estimeu, impulseu, inspireu”. 

Els amics de Capdevila han parlat de “geni”, però el periodista també era el que el seu fill Nil ha dit: "Ens agrada que l’escola ja no porti el nom d’un papa. Ens agrada que porti el nom d’un home normal, el nom del nostre pare". "Avis –ha continuat–, és trist haver de parlar d’ell sense que hi sigui, però que bonic que el seu llegat sigui aquest". Abans que tothom marxés, el seu amic Josep Maria li ha dedicat una cançó que ha posat veu al que tothom pensava: “Per molta gent tu no has mort i segueixes sembrant vida”.