Selectivitat
Societat  /  Educació 17/11/2022

Preocupació perquè la nova selectivitat "no garanteix la competència lingüística"

L'IEC envia una carta al ministeri demanant proves específiques de llengües i professors de castellà de l'Estat obren un Change.org

2 min
Estudiants de selectivitat

BarcelonaLa nova selectivitat que està dissenyant el ministeri d'Educació i que entraria en vigor el curs 2026-27 ha posat en alerta els filòlegs, i en concret l'acadèmia del català. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha enviat una carta a la ministra d'Educació, Pilar Alegría, per demanar que "es reconsideri" la proposta perquè "no garanteix la competència lingüística en cap de les llengües implicades: sigui el castellà, el català o altres llengües cooficials o les llengües estrangeres". De fet, a nivell estatal, fins i tot tretze professors especialistes en les proves d'accés de llengua i literatura castellana en diferents comunitats autònomes han obert un Change.org perquè creuen que sota una prova "més competencial i menys memorística" s'amaga "una reducció inadmissible dels continguts", especialment en el cas de les llengües, que "es limiten a servir com a simple instrument d'expressió".

A finals de juliol el ministeri va presentar a les comunitats autònomes una proposta per fer una selectivitat amb menys exàmens i amb un exercici general de maduresa de l'alumnat. El model definitiu constaria de només dues proves. D'una banda, es mantindria l'examen d'una assignatura específica del batxillerat; i, de l'altra, l'exercici de maduresa, que substituiria les proves comunes (les de filosofia i història, i també les de les tres llengües) i passaria a comptar el 75% de la nota. Fins ara els estudiants catalans feien cinc exàmens obligatoris (llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera, història i una matèria específica del batxillerat) i podien apujar nota avaluant-se de fins a tres matèries optatives més.

Els professors de castellà assenyalen que es demana 26 vegades menys que a la prova actual. Igual com diuen els filòlegs espanyols, a la carta el president de la Secció Filològica de l’IEC, Nicolau Dols, defensa que calen "proves específiques en cada llengua que permetin avaluar tant la competència comunicativa com la competència metalingüística", i diu que no n'hi ha prou amb un exercici general ni amb les proves anunciades per veure la destresa en l’àmbit lingüístic. La prova interdisciplinària tindria preguntes amb resposta tancada (tipus test), semiconstruïda (omplir buits) i resposta oberta, però de fins a cent cinquanta paraules (un o dos paràgrafs).

Des de l'IEC afirmen que cal que els estudiants preuniversitaris aprenguin un bon nivell teòric de gramàtica i, en general, de lingüística i sociolingüística per desenvolupar-se en qualsevol camp. Dols també afirma que és "preocupant" que no consti cap llengua en els anomenats "exercicis de matèria" més enllà del llatí. També desapareixeria l'avaluació de coneixements literaris, que no surten esmentats a la proposta. Segons els professors de llengua, abaixar el llistó en llengües tindrà un "efecte cascada sobre els continguts, l'actitud a classe i la planificació dels cursos precedents que serà demolidor". Ja hi ha més de 3.000 firmes d'aquest toc d'alerta al ministeri d'Educació, al qual demanen diàleg amb el professorat de secundària i les universitats.

Tal com es fa actualment, la nova prova d'accés es complementarà amb una segona fase específica per ajudar a determinar l'ordre d'admissió als estudis universitaris. En aquesta prova complementària, l'alumnat farà dos exercicis, escollint entre les matèries comunes i les de modalitat de segon de batxillerat.

stats