"Acabaran expulsats de casa seva": la crisi de l'habitatge centra l'examen de català de les PAU

BarcelonaGentrificació, lobis i la impossibilitat d'assumir el lloguer. La crisi de l'habitatge ha estat, sense cap mena de dubte, la protagonista del primer examen de llengua catalana sense lectures obligatòries de la selectivitat. La prova, que alguns dels estudiants han admès que era "assequible", com la majoria de proves de les PAU d'aquest any, ha començat amb un exercici de comprensió lectora sobre un fragment de l'article La gentrificació verda, el perill obviat, de Josep Maria Boronat i Pujals – i no Joan Maria, com apareixia per error a l'examen–.

Un text on apareixen afirmacions com "[els veïns de les grans ciutats] acabaran expulsats de casa seva, sigui per la impossibilitat d’assumir la pujada de lloguers que se’ls aplicarà per la revalorització de la zona sigui per la desaparició del teixit comercial de proximitat que donarà pas a activitats adreçades a un altre tipus de públic" o bé "paradoxalment, els lobbies que més s’oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure’n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volen ser a la vora dels espais verds".

També s'ha demanat que els futurs universitaris reflexionin sobre els problemes de l'habitatge derivats de la gentrificació. De fet, l'activitat d'expressió escrita de l'examen ha consistit a escriure un text formal en què es descrivissin "les conseqüències de l’arribada massiva de turistes a una ciutat". Tot plegat ha fet que diversos estudiants celebressin la temàtica de l'examen de català d'enguany a les xarxes amb missatges com "Tourist go home, increïble el text de català" o "M'ho he passat bé rajant dels guiris a la redacció".

L'auca, el rossellonès i la desolació

Més enllà de la problemàtica de la gentrificació, a l'última de les proves obligatòries d'aquestes PAU també ha aparegut el poema Desolació de Joan Alcover i els alumnes han hagut de respondre diverses preguntes sobre el text, entre les quals hi havia les temudes figures literàries. Concretament, enguany s'ha demanat identificar en quina part del poema es feia servir el polisíndeton –quan s'utilitzen molts nexes entre oracions per donar un ritme àgil al text o per repetir elements importants– i on hi havia un hipèrbaton –quan s'altera l'ordre habitual de les paraules en una frase.

D'altra banda, també s'ha demanat als estudiants que expliquessin en cinquanta paraules les diferències entre una auca i una corranda, o si els termes Renaixement i Renaixença són sinònims. A més, en un dels exercicis de l'examen l'alumne havia d'identificar a quina de les varietats dialectals (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertanyia un text i subratllar-ne tres característiques diferents que ho demostressin.

Matemàtiques del social, la difícil d'aquestes PAU

No ha estat fins aquest divendres al migdia quan han sorgit les primeres crítiques a un examen de la selectivitat per la seva dificultat. Ha estat per la prova de matemàtiques aplicades a les ciències socials, un examen que alguns han assegurat que ha estat més difícil que la seva germana del científic (normalment és al revés). "Quina vergonya l'examen de mates, tothom ha sortit plorant", ha assegurat un dels alumnes per xarxes socials, mentre que un altre ha apuntat que la prova "ha estat criminal". Entre els diferents exercicis es demanava a l'alumne fer càlculs sobre el preu d'una estada per 10 persones a un hotel en funció de la capacitat de les habitacions que es reservin o els beneficis i les pèrdues que es poden tenir invertint diners en un fons d'inversió "molt volàtil".

Les PAU d'aquest 2025 han acabat amb les proves de les optatives de biologia, tecnologia i enginyeria, funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci i literatura catalana. Aquesta última ha estat una de les matèries en què més penalitzaran les faltes d'ortografia segons els polèmics criteris de correcció que han marcat la primera edició de la nova selectivitat a Catalunya.