'Miarma', 'no ni ná' i el triomf dels discursos simplistes al tret de sortida de la selectivitat

BarcelonaEls més de 44.000 alumnes catalans que aquest dimecres fan la selectivitat ja han superat la primera prova de foc: l'examen de llengua i literatura castellanes. Una prova que, tot i la por per l'embolic de quant podien penalitzar les faltes d'ortografia, la majoria d'estudiants han qualificat de "senzilla i assequible". "No està bé que ho digui, però crec que m'ha sortit de puta mare", ha afirmat el Lucas, que s'examina de les PAU a la Universitat Pompeu Fabra.

Un dels punts principals de la prova han estat els exercicis de comprensió lectora de l'article Quizás, quizás, quizás d'Irene Vallejo. Un text on l'autora posa sobre la taula el fet que actualment en "un món d'urgències i apocalipsis" es dona més credibilitat als discursos simplistes com si fossin un exemple de lideratge, mentre que s'ignora els que "tenen el valor de compartir les seves perplexitats".

A part del text de Vallejo, que tots els estudiants han hagut d'interpretar perquè aquest any només hi ha una opció d'examen, els futurs universitaris també han hagut de desenvolupar un text expositiu sobre la incertesa. "Era difícil fer un text així perquè la incertesa és una cosa massa abstracta per no posar-hi opinió", s'ha queixat l'Helena, que vol estudiar filosofia i que també ha reconegut que la prova li ha semblat "més fàcil del que esperava".

Tot i que ja no es fan preguntes sobre lectures obligatòries perquè ja no formen part del currículum de batxillerat, sí que s'hi han inclòs fragments de textos de dos vells coneguts: Azorín i Pío Baroja. Aquí els alumnes havien d'escollir quatre de cinc preguntes per respondre, entre les quals, com de costum, han aparegut dubtes entorn de la figura retòrica que es feia servir en un text. Aquest any s'havia de triar si en la frase "Una suau estela de tendresa" hi havia un símil, un pleonasme, una paradoxa o una sinestèsia –molts dels alumnes han optat per marcar aquesta última opció.

La dignitat de la llengua

En el segon bloc de la prova els estudiants han hagut de reflexionar sobre alguns conceptes lingüístics. Per exemple, havien d'explicar a quina varietat diatòpica del castellà pertanyen les expressions miarma i no ni ná i justificar-ho amb un màxim de 50 paraules. A més, en plena crisi per si el nivell de redacció dels universitaris és l'apropiat o no, els futurs universitaris s'han trobat que havien de justificar si estaven d'acord o no amb aquesta afirmació: "La variació i el canvi lingüístic es deuen al descuit i la incultura dels parlants", una frase del llibre La dignidad e igualdad de las lenguas, de Juan Carlos Moreno Carrera.

Finalment, un dels punts que també han generat dubtes entre els alumnes ha estat un exercici on calia crear una seqüència gramatical coherent que contingués un nom col·lectiu, una perífrasi aspectual i un adjectiu qualificatiu en menys de 20 paraules. "A mi aquesta m'ha costat perquè era una mena d'anàlisi gramatical a la inversa", ha lamentat el Sam, que confia que traurà bona nota, tot i que assegura que "l'embolic amb la correcció" de les faltes d'ortografia dels últims dies l'ha fet "parar boig".

El listening de la muntanya australiana

L'entusiasme que ha generat la prova de castellà ja no ha estat tan generalitzat en la d'anglès, un dels exàmens més temuts de les PAU i que han fet el 98% dels futurs universitaris, molt per davant d’altres llengües estrangeres. "Jo tinc un C2 d'anglès i et juro que han anat a pillar", ha assegurat el Jordi, alumne de la Hamelin-Laie International School de Montgat. Un dels punts crítics ha estat el listening i diversos alumnes s'han queixat que "l'accent del narrador no s'entenia". L'àudio era un fragment d'un programa de ràdio en què es parlava de l'Uluru, un monòlit considerat una de les icones naturals més importants d'Austràlia, però que molts estudiants desconeixien. De fet, alguns l'han confós amb una tribu. "Ha arribat un punt que he desconnectat perquè, total, tampoc entenia res", ha reconegut la Marta.

A la part de comprensió lectora els alumnes s'han trobat amb un article del Washington Post on es reflexionava sobre com cada cop és més difícil per als americans saber quanta propina han de donar i s'explicava d'on ve aquest costum. Finalment, a l'exercici d'expressió escrita –una de les poques parts on els estudiants poden escollir entre dues opcions–, es podia escriure una redacció d'opinió sobre la desaparició del menjar tradicional davant l'auge del fast food, o bé, fer un text descriptiu sobre un dia de la teva estació de l'any preferida.

Pel que fa a les proves d'altres llengües estrangeres, per les quals s'han decantat menys del 2% dels estudiants, destaca l'exercici de comprensió lectora de francès on es parla de la fòbia escolar i l'estrès i l'ansietat que genera la tornada a l'escola; a italià una pregunta d'expressió escrita en què es demana a l'alumne que descrigui un esdeveniment històric que va passar quan ell era petit i, a alemany, un apartat de comprensió lectora sobre la vida de Franz Kafka.