El nivell dels nous universitaris: "El problema no és l'ortografia, sinó que no saben com funciona la llengua"

BarcelonaL'embolic al voltant de si les faltes d'ortografia han de penalitzar o no en tots els exàmens de la selectivitat ha fet reflotar el debat del nivell que tenen els estudiants que avui entren a la universitat. Tot i que dimecres un dels arguments per justificar les correccions de les PAU de la coordinadora de les proves, Pilar Gómez, va ser que als alumnes, "després de 15 anys escolaritzats, no els haurien de preocupar les faltes d'ortografia" [perquè no n'haurien de fer], la realitat és ben diferent si es pregunta als professors que reben els universitaris a primer curs: la valoració sobre el seu nivell va del "no satisfactori" al "molt decebedor".

"No és culpa dels alumnes, però a la universitat hi arriben com hi arriben", lamenta Mariona Casas, professora de didàctica del llenguatge a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic (UVic-UCC). "Estem pagant tots plegats les conseqüències d'un ensenyament i aprenentatge de la llengua que no és reflexiu. És un enfocament comunicatiu que ha acabat implicant no saber com funciona la llengua", diu Casas. En el mateix sentit, el doctor en filologia catalana i professor de llengua a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) David Paloma admet que la situació no és bona: "La percepció és que cada vegada ho fan pitjor, cada vegada tenen un nivell més baix, i l'ortografia és només la punta de l'iceberg".

Paloma explica que tot i que els seus són estudiants que es volen dedicar a la comunicació, "quan els sents parlar a primer, ho fan malament". Assegura que "no controlen coses bàsiques com les esses sonores i les esses sordes o la vocal neutra". També ho comparteix Jordi Clopés, professor de català a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona: "Després d'haver superat les PAP [les proves d'aptitud per als futurs mestres], el nivell de català real de més de la meitat dels estudiants no arriba al C1", critica.

Tot i que el que més pot cridar l'atenció són les faltes d'ortografia, Casas insisteix que el problema va molt més enllà de no saber accentuar bé una paraula. "El problema no és l'ortografia, sinó que no saben com funciona la llengua. Per poder-nos comunicar, el concepte de competència el compartim tots, però això ha fet desatendre els continguts i els sabers específics, i ha desatès la llengua com a element que s'ha d'aprendre. Si no coneixem una cosa és molt difícil que la puguem fer servir bé", apunta.

Per simplificar-ho, Casas fa un símil amb la cuina: de la mateixa manera que per cuinar un plat necessitem bons ingredients i saber que en un pastís no hi posarem sal sinó sucre, els alumnes han de saber que la llengua està formada per uns components i els han de conèixer. "Quan parlo d'aquests components vull dir que han de saber lèxic, han de saber gramàtica, i tot això sembla que tant a docents com a estudiants els provoca urticària", sosté.

La professora de didàctica del llenguatge encara afegeix un exemple més: "Quan un infant fa un error i escriu els plurals acabats amb A-S i no pas amb E-S, això no és només un problema d'ortografia, això és un problema que no coneix com funciona la llengua, que no sap que això és un plural i que en català els plurals es fan amb E-S. Si sap com funciona, per a ell serà 100% predictiu i sempre els acabarà amb E-S. Per tant, si no ho fa bé és que no ha consolidat un coneixement que és molt fàcil de consolidar, i vol dir que no ho estem ensenyant prou bé".

Un buit enmig de l'escolarització

Els tres professors universitaris insisteixen que el fet que els errors d'expressió escrita –però també oral–  siguin tan elementals indica que el problema és més profund i, per tant, més preocupant que cometre alguna falta d'ortografia. "No coneixen les regles d'accentuació bàsiques... No és que s'equivoquin en paraules complicades, com saber que fluidal i laical no s'escriuen amb dièresi, sinó que parlem del fet que escriuen un futur com faré sense accent i, en canvi, accentuen cantaran", descriu el professor de llengua de la UAB. En el mateix sentit, Casas explica que són errors com no ser conscients que un pronom "substitueix alguna cosa" o d'altres que tenen a veure amb els connectors i la puntuació: "Un text mal puntuat és molt més preocupant que un text on hi ha accents mal posats", adverteix.

A la vegada, els tres experts han detectat una tendència preocupant. Expliquen que han comprovat que hi ha "un estadi de deixadesa" enmig de l'escolarització que fa que els alumnes, tot i haver après les normes bàsiques de la llengua, més endavant deixin de preguntar-se com funciona i de tenir-hi interès. "Són estudiants que porten 18 anys escolaritzats a Catalunya i no poden fer un discurs oral en català", lamenta Clopés. D'aquesta manera, Paloma descriu com han de "resoldre qüestions que en alguns casos ja s'havien assimilat uns anys abans, però després, misteriosament, sigui perquè ja no s'ha fet servir tant la llengua, sigui perquè s'entra en un estadi de deixadesa, s'oblida el que un ha après". I afegeix: "Sembla increïble, però si no no s'explica que gent que té 14 o 15 anys sàpiguen escriure i coneguin aquestes normes bàsiques i quan en tenen 18 no tinguin clares qüestions bàsiques de llengua".

En el mateix sentit, Casas insisteix que per un mal ús de la tecnologia, una falta de lectura d'atenta i altres errors s'està veient que "quan els alumnes entren en el camí acadèmic deixen de voler-se preguntar com funciona la llengua i, per tant, cometen errors". Ara bé, la professora de didàctica també és molt clara a l'hora de buscar culpables: "La responsabilitat és compartida. S'ha de millorar la formació dels mestres per ajudar-los, però els alumnes també han d'entendre que s'han d'expressar bé i que han d'elaborar productes orals i escrits amb dignitat".