Selectivitat
Societat  /  Educació 27/07/2022

El ministeri proposa una selectivitat amb menys exàmens i una prova de maduresa

L'esborrany inclou un model transitori fins al curs 2026-27, quan entrarien en vigor els canvis definitius

3 min
Selectivitat

BarcelonaQue les proves d'accés a la universitat es reformaran ja se sabia (així ho diu la llei), però fins ara se'n desconeixien els detalls. El ministeri d'Educació ha plantejat aquest dimarts la seva proposta per a la nova selectivitat : segons l'esborrany presentat a les comunitats autònomes, les proves d'accés a la universitat (PAU) tindran menys exàmens i inclouran una prova de maduresa. Ara s'obre un període per fer aportacions i, malgrat que s'havia anunciat que el nou model entraria en vigor el 2024, el document del ministeri parla d'una aplicació progressiva fins al 2025-26. És la reforma més important de les PAU des que van ser creades, fa més de quatre dècades.

Segons el document del ministeri, que ha avançat el diari El País i al qual l'ARA també ha tingut accés, es proposa que a la fase de transició es facin quatre exàmens en total, i cadascun valdria un 25% de la nota total: història de la filosofia, història d'Espanya, una matèria sobre la modalitat del batxillerat escollit i un quart exercici en què es valori la competència lingüística i s'avaluï la maduresa acadèmica de l'alumnat. Fins ara els estudiants catalans feien cinc exàmens obligatoris (llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera, història i una matèria específica del batxillerat) i podien pujar nota avaluant-se de fins a tres matèries optatives més. Una altra de les novetats és que s'eliminaria la possibilitat d'escollir entre l'opció A i l'opció B, com passa ara, i tots els estudiants haurien de respondre les mateixes preguntes.

La gran transformació arribarà a partir del curs 26-27, és a dir, l'estrenaran els alumnes que el curs que ve comencen 2n d'ESO. El model definitiu constaria de només dues proves. D'una banda, es mantindria l'examen d'una assignatura específica del batxillerat, i de l'altra, l'exercici de maduresa, que substituiria les proves comunes (les de filosofia i història, i també les llengües) i passaria a comptar el 75% de la nota. Aquest examen seria una mena de dossier format per documents (textos, imatges, infografies, gràfics...) sobre un mateix tema, que servirien de base per avaluar les matèries comunes del batxillerat però de forma integrada i més global. Aquesta prova constarà de tres parts: 15 minuts per llegir-la detingudament i analitzar-la; 40 minuts per respondre 15 o 20 preguntes "tancades o semiconstruïdes", algunes de les quals s'hauran de respondre en anglès, i una tercera part de 45 minuts amb tres preguntes obertes, una en anglès, que no tindran una sola resposta correcta. La prova servirà per analitzar la capacitat de "pensament crític, reflexió i maduresa" de l'alumne. Falta per veure com s'hi encaixen el català, l'euskera o el gallec, però el document del ministeri deixa clar que també caldrà respondre una part de l'examen en les llengües cooficials.

Es manté la prova voluntària

El que sí que es manté més o menys igual respecte a l'examen actual és una segona fase específica per acabar de determinar l'ordre d'admissió a la universitat. La intenció del ministeri és que "almenys en un futur pròxim, el format sigui similar a l'actual", és a dir, que qui vulgui pugui examinar-se de dues assignatures de 2n de batxillerat per poder pujar nota (fins a 14), tot i que s'insisteix que els models d'exàmens tinguin un "enfocament competencial i evitin les preguntes que consisteixen en la simple reproducció de continguts acadèmics, memoritzats per a l'ocasió". Per tant, a partir del curs 2026-27 es planteja que els estudiants facin com a mínim dos exàmens (els obligatoris) i un màxim de quatre, la meitat que ara. Es manté igual, això sí, el pes del batxillerat en la nota final (un 60%) i el de la selectivitat (un 40%).

Malgrat que es descarta fer una prova única per a tot Espanya (és el que sempre ha demanat Ciutadans), el ministeri sí que parla d'avançar cap a un disseny "més equilibrat i homologable" entre les diferents comunitats autònomes, tant en el disseny dels exàmens com en la seva correcció. Amb la reforma de les PAU, el govern espanyol fa un pas més en la reforma educativa iniciada amb l'aprovació de la nova llei educativa (Lomloe o llei Celaá), en què –entre d'altres objectius– es busca evitar que les PAU condicionin el batxillerat.

stats