Societat 15/06/2022

La Generalitat recela dels plans del ministeri d’“homogeneïtzar” les proves de selectivitat

Pilar Alegría assegura que respectarà l'autonomia de les comunitats autònomes i les universitats

2 min
Estudiants a punt de començar la selectivitat a la UPC.jpg

Madrid / BarcelonaMentre els estudiants s’examinen de la selectivitat , el ministeri d’Educació està preparant canvis de cara a la prova del 2024 amb la intenció de fer-la més “homogènia” arreu de l’Estat. Aquestes proves les organitzen les comunitats autònomes i la Generalitat ja ha dit que recela dels plans del govern espanyol. “D’entrada, la idea d’uniformitzar proves no ens agrada”, apunten fonts de la conselleria de Recerca i Universitats, que es queixen que el departament liderat per Pilar Alegría no ha presentat cap proposta al Govern. En declaracions aquest dimecres des de Jerez, la ministra s’ha limitat a dir que el mes de juliol es farà públic el nou model, que s’està treballant amb les comunitats, la conferència de rectors de les universitats espanyoles i els degans d’educació.

Des del ministeri puntualitzen que és “homogeneïtzació i no uniformitat”, atès que es “respectarà l’autonomia de les comunitats i les universitats”, segons ha assegurat Alegría. En el cas català, recorden que només el 50% del currículum de batxillerat és comú amb la resta de territoris i que, per tant, és impensable unificar exàmens. La conselleria subratlla que no ha rebut cap esborrany i està a l’espera de conèixer els plans de l’executiu de l’Estat, però ja adverteix que l'organització de les PAU és competència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i que ja segueixen unes “indicacions molt detallades” del ministeri que vinculen totes les comunitats. “Si van més enllà en aquestes indicacions, haurem de veure fins on volen arribar i actuar en conseqüència”, afegeixen des del Govern.

Efectivament, el ministeri d’Educació, en col·laboració amb el d’Universitats, està treballant aquesta proposta d’esquena a Catalunya. Però no només: el govern de Balears se n’ha assabentat pels mitjans de comunicació, informa Elena Navarro des de Palma; i la Comunitat de Madrid i Euskadi tampoc han mantingut converses informals amb el govern de l’Estat. Segons expliquen a l’ARA fonts del ministeri, l’objectiu és presentar al juliol una proposta prèviament acordada, especialment amb el Consell de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i algunes comunitats. Conscients de les reticències de territoris com Catalunya i Euskadi per la possible invasió de competències, o de Madrid pel frontisme d’Isabel Díaz Ayuso, prefereixen encarar amb aquestes comunitats una negociació posterior. 

Pel que fa al contingut, des del ministeri no volen avançar detalls, reclamen “prudència” i avisen que pot anar més enllà d'una “part comuna”, tal com ha apuntat La Vanguardia. “Tothom pensa que la nova EBAU [així es denominen les proves a la resta de comunitats] serà un examen a l’ús com l’actual, i el primer que hem de pensar és com es definirà. Passem d’un batxillerat memorístic a un de competencial. Per tant, serà el mateix model que com l’entenem fins ara? Possiblement hi haurà canvis”, avisen les mateixes fonts. Més enllà del canvi derivat de la llei Celáa, que aprofundeix en l’aprenentatge competencial, el ministeri justifica l’homogeneïtzació pel fet que els alumnes poden optar a totes les universitats de l’Estat, independentment d’on hagin fet el batxillerat i la selectivitat.

stats