Societat 14/04/2021

Educació diu que la nova selectivitat s'instaurarà el curs 2023-24

Catalunya tindrà 261 grups més de batxillerat i formació professional i dos instituts nous específics de FP

3 min
Estudiants durant un examen de les PAU, a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, aquest dimarts.
Disponible en:

BarcelonaLa selectivitat actual té els dies comptats. Si seran pocs o molts depèn del departament d'Educació i de les universitats, però de moment els primers semblen decidits a reformar l'actual accés a la universitat. "No aguantarem gaire més, amb la selectivitat actual. Les actuals proves d'accés a la universitat (PAU) són insostenibles", ha afirmat el conseller d'Educació, Josep Bargalló. El batxillerat, ha dit Bargalló, és el nivell educatiu que s'ha mantingut més al marge de l'onada de transformació educativa que en els últims anys ha sacsejat el sistema educatiu, i això ha provocat que dos cursos acadèmics sencers estiguin condicionats per un examen. "El batxillerat té un corsé que es diu PAU", ha dit, i n'ha repassat els greuges: ha dit que és un examen que no té "res a veure" amb el treball per competències, que es basa en el "vell estudi memorístic" i que "provoca ansietat" als alumnes. Tot i les "reticències" que hi ha, Educació assegura que cada cop estem més a prop de reformar aquesta etapa educativa.

Segons la directora general de Currículum i Personalització, Maite Aymerich, s'està preparant un decret per transformar el batxillerat i fer-lo més "flexible" i que no sigui només "una passarel·la per superar una prova". La nova normativa s'aprovaria l'any que ve, perquè sigui d'aplicació el curs 2022-2023 i permeti instaurar unes noves proves d'accés a la universitat el curs 2023-2024. Els primer estudiants en fer la nova prova, doncs, serien els que ara estan estudiant 3r d'ESO.

Això és, de fet, el que fa uns mesos demanaven un grup de directives, unides a la plataforma Canviem el Batxillerat, que demana reenfocar aquests dos cursos perquè siguin més flexibles. L’objectiu general, explicaven les tres docents impulsores a l'ARA, és deixar de veure el batxillerat com l’avantsala de la universitat. “Molts professors pensen que el batxillerat només serveix per fer la selectivitat i no recorden que molts alumnes fan batxillerat per anar a un cicle superior”, deia Maribel Tarrés, directora de l’Institut Jaume Cabré de Terrassa. “És com si no hi hagués cap altre camí, quan en realitat hauria d’haver-hi moltes bifurcacions", afegia.

En aquesta línia, Bargalló ha presentat diverses novetats per al curs que ve pel que fa als estudis postobligatoris (batxillerat i formació professional, sobretot), que en total tindran 8.267 grups, 261 més que aquest curs, i que hauran de donar plaça a 350.000 estudiants. D'entrada, s'obriran dos nous instituts públics específics de FP: l'Institut Centre de Tecnologies d'Aliments, a Mercabarna, i l'Institut Antoni Algueró, a Sant Just Desvern, dedicat a les arts gràfiques. A més, es posaran en marxa dotze cicles formatius per primer cop a Catalunya, entre els quals hi ha informàtica d'oficina, accés i conservació en instal·lacions o guia en el medi natural i temps lliure. També s'incrementaran els centres que oferiran tant el batxillerat artístic (n'hi haurà tres més, i ja en seran 67) com la doble titulació de batxillerat i ensenyaments esportius i artístics (s'impartiran en quinze instituts, sis més que ara).

Tot plegat, ha dit Bargalló, per augmentar la qualitat i l'especialització de l'oferta i "adequar-la a la demanda del mercat laboral". De fet, el conseller ha dit que l'objectiu és abandonar la formació "genèrica i generalista" actual i avançar cap a un model lligat "a les necessitats del territori i del mercat de treball i a les noves inquietuds dels alumnes". En aquest sentit, també es reforçarà amb 23 grups més l'oferta del programa de noves oportunitats, per a joves d'entre 14 i 24 anys que volen tenir el títol d'ESO, reincorporar-se al sistema educatiu i preparar-se per accedir al mercat laboral.

La covid-19 passa factura a la FP dual

Per accedir a una feina –i més en un context pandèmic en què la taxa d'atur juvenil s'ha descontrolat i arriba gairebé al 40%, 12 punts percentuals més que fa un any– és clau el vincle amb les empreses i el teixit productiu. Amb el covid-19, però, aquesta relació s'ha vist una mica ressentida i ha baixat el nombre d'estudiants que fan la FP dual, el model en el qual els alumnes compaginen durant dos anys els estudis amb pràctiques en una empresa real. Segons el director general de FP, Joan Lluís Espinós, l'objectiu és recuperar el 18% d'alumnes que feien aquest model i anar-se acostant al 30% de mitjana europea en un futur més o menys pròxim. Per aconseguir-ho, Espinós ha dit que el curs que ve "tots els alumnes, tots els cicles, els centres i totes les empreses podran fer FP dual a Catalunya". "El model curricular que s'ha plantejat no és una reforma, és una redistribució de les hores que permet que tots els cicles puguin fer la doble modalitat sense que hi hagi canvis als centres", ha explicat Espinós, després que s'hagi desplegat un pla pilot en aquest sentit en el 75% dels centres públics i el 50% dels concertats.

La Generalitat confia en recuperar la plena presencialitat el curs que ve

La conselleria d'Educació "no es planteja que el curs que ve pugui ser semipresencial", sinó que espera que tots els estudiants de les etapes postobligatòries puguin recuperar la plena presencialitat fins i tot abans d'acabar aquest curs. "Si a la tornada de Setmana Santa els indicadors haguessin sigut millors, sobretot l'ocupació de les UCI, s'hauria acordat ja el retorn a les aules", ha expressat el conseller Bargalló. Aquest retorn s'intentarà garantir especialment per als alumnes de segon de batxillerat, que són precisament els que han de fer les PAU. El curs va començar amb els estudis presencials, però a l'octubre, vist l'empitjorament de les dades i la segona onada de la covid, es va instaurar un sistema semipresencial a batxillerat i formació professional, que s'ha mantingut fins ara.

stats