Quines matèries de les PAU ponderen en més graus universitaris?

BarcelonaQueden just tres setmanes perquè milers d'alumnes s'enfrontin a la selectivitat, la prova de foc que determinarà què i on estudien. Més enllà de com s'han preparat en els darrers dos cursos de batxillerat i de les hores d'estudi que encara els queden, un dels factors determinants a l'hora d'obtenir la nota que es necessita per accedir a un grau és fixar-se en quines assignatures específiques compten més en funció del que es vulgui estudiar. Els aspirants que es presenten a la selectivitat tenen fins al 27 de maig per fer la matrícula i escollir fins a tres assignatures optatives per a la fase específica.

A priori, si una assignatura està relacionada amb els estudis ponderarà més (0,2) que si no ho està (0,1). Tenint en compte aquestes diferències, el portal universitari Unportal ha fet una anàlisi de les ponderacions que té cada assignatura en tots i cadascun dels graus que s'ofereixen a les universitats catalanes i han conclòs que la matèria de matemàtiques del batxillerat científic i tecnològic és la que pondera un 0,2 –la puntuació més alta–per a més graus universitaris.

Aquesta matèria –en la qual l'any passat es va obtenir de mitjana la nota més baixa de la dècada– pondera 0,2 en més de 250 graus. No només en carreres que clarament hi estan relacionades com les enginyeries, sinó també en graus com antropologia, arqueologia, comunicació audiovisual, dret o periodisme. En canvi, tot i que sí que té la màxima ponderació per a infermeria o psicologia, no és així en cap dels graus de medicina que s’ofereixen a Catalunya.

Física ocupa el segon lloc de la classificació d’assignatures que permeten obtenir fins a dos punts en més graus: gairebé 200. Els estudis d’ADE, arquitectura, les biologies, les enginyeries i medicina formen part de l’extensa llista de graus en què Física pondera 0,2, però també en formen part els graus de ciències de l'activitat física i l'esport (INEF), comunicació audiovisual, disseny, videojocs o els graus en educació.

A física la segueix química, que pondera en gairebé 150 graus. La majoria coincideixen amb els de física, amb excepcions com la d’infermeria, que té en compte la qualificació de l’examen de química, però no la de física.

La quarta en el podi és l'assignatura de matemàtiques aplicades a les ciències socials, que puntua amb un 0,2 al procés d'accés de fins a 148 graus. Aquesta matèria no aporta cap punt extra per fer arquitectura ni per a la gran majoria d'enginyeries com sí que ho fan les matemàtiques científiques, però sí que compta per a titulacions com ara ciències polítiques i llengües aplicades.

Biologia, llengües i història de l'art

Entre les assignatures que ponderen a l'alça en poc més d'un centenar de graus hi ha biologia (126), que és una de les tres úniques matèries que ponderen a 0,2 a l'hora d'entrar a medicina; llengua i cultures llatines (120) i empresa i models de negoci (109), que no pondera en gairebé cap enginyeria. A la cua d'aquest rànquing de matèries que ponderen per entrar en més graus universitaris hi trobem llengua i cultura gregues (93), geografia (109) i història de l’art (72).

A part de totes aquestes matèries, a la fase específica de la selectivitat també es poden triar les assignatures d'anàlisi musical, arts escèniques, ciències generals, cor i tècnica vocal –que és nova d'aquest curs–, dibuix artístic i tècnic, disseny, fonaments artístics, geologia, història de la música, literatura catalana, castellana i dramàtica, moviments culturals i artístics, tècniques d'expressió graficoplàstica i tecnologia i enginyeria.