Sèries, compres online i webs d'apostes a l'aula: el problema de les pantalles s'enquista a les universitats
Les universitats catalanes no tenen una norma que reguli l'ús dels mòbils i les xarxes socials a l'aula
Barcelona"El meu nivell de suamenta és tal que vaig a la universitat amb el mòbil com única eina per escriure". "El temps d'ús del meu mòbil ha augmentat des que he començat la universitat". "A batxillerat: Espero que el professor no sàpiga que m'he deixat de fer un exercici. A la universitat: ¿Tu creus que el professor m'ha dit que deixi de fer servir el mòbil dintre de l'aula? No sé què s'ha cregut". Aquests són només alguns exemples dels missatges que apareixen a Twitter quan busques "mòbil" i "universitat", però l'anècdota d'uns quants tuits graciosos a les xarxes socials demostra un problema real: l'addicció al mòbil i les pantalles que aquest inici de curs ha inundat de preocupació escoles i instituts ja fa temps que afecta les universitats. De fet, un estudi fet l'any passat amb 16.000 universitaris a l'Estat mostrava com el 45% dels universitaris pateixen nomofòbia, la por irracional a estar sense el mòbil. El mateix estudi fet per la Red Española de Universidades Promotoras de Salud (REUPS) amb estudiants d'una vintena d'universitats també concloïa que un 59% estan més enganxats al mòbil del que els agradaria i que gairebé un 70% dels universitaris reconeixen que el fan servir quan haurien d'estar fent una altra cosa.
Més enllà dels problemes socials i de salut que comporta aquesta addicció per als joves, és en aquest "fer-lo servir quan s'ha d'estar fent una altra cosa" on comença el problema que es viu a les aules universitàries des de fa anys. "Hi són de cos present, però no saps a què estan connectats", explica la professora d'història de la comunicació de la UAB Teresa Ferré. Assegura que fa 21 anys que fa classes en diverses universitats, però que en els últims 6 anys el problema dels mòbils i les pantalles ha anat a més. "Passejant per l'aula m'he trobat una filera d'alumnes jugant al Paraulògic, una noia comprant roba i fins i tot, últimament, força nois fent apostes a pàgines esportives mentre el professor està explicant", detalla.
El que explica Ferré no és un cas puntual. A la UPC, la professora d'enginyeria de telecomunicacions, Mireya Fernández, explica episodis semblants: "T'hi acostes i veus que estan mirant tiktoks al mòbil o que directament estan mirant una sèrie de Netflix". Un altre docent de la UPC, que prefereix no donar el seu nom, també assegura que ha arribat a trobar-se alumnes que mentre estaven fent pràctiques al laboratori s'estaven passant contingut pornogràfic d'un mòbil a l'altre i comentant-lo. "Què se suposa que he de fer si em trobo això? Jo no soc policia i no em sembla normal haver de demanar a una persona adulta que no faci servir el mòbil per a això en una aula", lamenta.
"El problema és que com que tenim les presentacions i el material de l'aula penjat a internet, no pots saber si estan mirant el temari amb el mòbil o si estan fent altres coses", explica el catedràtic en psicologia social i ambiental de la UB, Enric Pol, que reconeix que no s'ha trobat amb aquest tipus de situacions perquè fa les classes movent-se per l'aula. La digitalització dels continguts és un dels motius pels quals cap de les principals universitats catalanes tenen una regulació o una prohibició dels mòbils a les aules. Fonts de la UPC, la UAB, la UB i la UPF expliquen que no tenen cap normativa que reguli els mòbils a l'aula (a diferència del que passa en cada cop més instituts) i que només es fan prohibicions puntuals quan hi ha exàmens. Això sí, tot i que no hi ha una regulació concreta, hi ha docents que sí que consideren que està assumit que els mòbils no es poden fer servir a l'aula. "No el poden tenir si jo no dono el consentiment de fer-lo servir per buscar alguna informació", explica el professor del grau d'educació de la UB, Jordi Clopés, que assegura que és una directriu que "ja es dona per entesa". I afegeix: "Són persones adultes i és evident que si jo estic parlant, ells no han d'estar amb el mòbil".
Aquest pacte no escrit, però, no el comparteixen tots els alumnes. "Quan la sensació que estan fent altres coses a l'aula es converteix en evidència, ells no se n'amaguen perquè, tot i que segurament ja saben que no és correcte, ho tenen normalitzat", lamenta la professora del departament de publicitat, relacions públiques i comunicació audiovisual de la UAB, Anna Fajula, que alerta que en els últims anys el mòbil s'ha convertit en "una pròtesi dels estudiants".
Classes, no 'performance'
"És descoratjador i hi ha dies que surts realment esgotada i fins i tot trista", explica Ferré sobre la repercussió que també té en el professor notar aquesta desconnexió dels alumnes a l'aula. Fajula hi coincideix assegurant que és "frustrant" per als docents, però que també repercuteix en el funcionament de les classes i en l'aprenentatge dels alumnes. "El problema és que ells creuen que tenen la capacitat de fer diferents tasques alhora i que poden estar connectats al Whatsapp i posar l'orella per seguir el que expliquem a classe i això no és així", insisteix la docent del departament de publicitat, que explica que tot plegat provoca un problema d'atenció. "Fer sessions d'una hora i mitja és inconcebible per a ells. Això t'obliga a convertir la classe en una mena de performance permanent perquè no desconnectin, però és impossible", lamenta.
Tots els docents consultats coincideixen en emfatitzar un fet: a diferència de l'institut, l'assistència a la universitat no és obligatòria. Una idea que, segons Fernández, costa d'entendre els primers cursos: "A primer creuen que l'important és venir a escalfar la cadira. A quart els que els primers anys estan distrets amb el mòbil ja no venen, perquè és impossible que segueixin la matèria".
