Les universitats catalanes facturen 1.000 milions més que les de Madrid

BarcelonaLes universitats catalanes públiques són les que generen un impacte econòmic més gran de tot l'Estat. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi que ha encarregat el ministeri d'Universitats i que han dut a terme dos professors de la Universitat de Barcelona amb dades de l'any 2021. El document analitza la contribució econòmica de les universitats públiques de cada comunitat autònoma agafant com a referència la facturació, els llocs de treball que generen, la contribució al PIB i les rendes salarials i fiscals associades a l'activitat universitària. En aquest sentit, Catalunya aporta quasi una quarta part (el 22%) de la contribució econòmica que genera el total del Sistema d'Universitats Públiques Espanyoles (SUPE), i és la comunitat que millors xifres obté en tots els paràmetres. Per darrere hi ha Madrid amb un 21% del total i Andalusia amb un 18%. A l'altre plat de la balança, les comunitats que menys impacte econòmic generen són Cantàbria i la Rioja, totes dues amb menys d'un 1% de l'impacte total generat a l'Estat durant el 2021.

Pel que fa a la facturació, al conjunt de l'Estat, el sistema universitari públic multiplica per cinc cada euro de les transferències públiques que rep: per cada 100 euros rebuts, les universitats estatals en facturen 505, i arriben a una facturació de més de 41.000 milions d'euros en l'exercici del 2021. En el cas de Catalunya, les universitats públiques el mateix any van facturar 9.627 milions d'euros, seguides per les de Madrid, que en van facturar 8.716, i les andaluses, amb 7.426. Catalunya també és la comunitat líder pel que fa a la contribució econòmica de les universitats al producte interior brut (PIB). De fet, durant l'any 2021 les universitats catalanes van aportar gairebé 1.000 milions d'euros més al PIB estatal que les universitats públiques madrilenyes.

Si ens centrem en l'ocupació, les universitats catalanes són les que més llocs de treball generen, amb un total de 90.441 treballadors relacionats amb l'activitat universitària (tenint en compte els professionals que treballen a la mateixa universitat, però també els que tenen feina a associacions i empreses vinculades al món universitari i els estudiants que troben feina). Aquesta xifra suposa un 20,6% del total de llocs de treball que generen les universitats públiques a tot l'Estat i el 2,76% del total d'ocupació que hi havia a Catalunya l'any 2021. El nombre de treballadors vinculats a l'activitat universitària de Madrid és similar al de Catalunya (90.337) i, entre les dues comunitats, acumulen més del 40% de l'ocupació universitària de tot l'Estat, que compta amb 438.926 llocs de treball.

Madrid, el doble de matriculats que Barcelona

L'estudia realitzat pels professors de l'UB Jordi Suriñach, Esther Vayá i Joaquim Murillo també analitza les característiques del Sistema d'Universitats Públiques Espanyoles que el curs 2020-2021 va comptar amb 1,3 milions d'estudiants matriculats. Aquesta xifra suposa el 79,1 % dels estudiants (el 20,9% restant estudiaven en una universitat privada). Pel que fa a la distribució dels estudiants per demarcacions, Madrid concentra el 20,3% dels universitaris, un percentatge que gairebé duplica el dels alumnes que trien Barcelona per estudiar (11,8%). Les segueixen Valencià amb el 6,2% dels estudiants i Sevilla amb el 6%.

L'informe també divideix els estudiants en funció de la branca de coneixement que trien. En aquest sentit, l'àmbit més demandat és el de les ciències socials i jurídiques, amb un 44% dels universitaris, seguit de l'enginyeria i l'arquitectura (19,5%) i ciències de la salut (16,9%). Finalment, les branques de coneixement menys estudiades són arts i humanitats (11,7%) i, en última posició les ciències pures, que només escullen el 7,9% dels universitaris.