Les universitats públiques de Catalunya no hauran d'assumir el sobrecost de la cotització dels becaris
Els rectors critiquen que no hi ha instruccions clares de com i en quins casos s'ha d'incloure els estudiants a la Seguretat Social
BarcelonaL'any 2024 ha començat amb un important desgavell administratiu a les universitats de tot l'Estat. L'entrada en vigor de l'obligació d'inscriure a la Seguretat Social tots els alumnes que facin pràctiques no remunerades –els que en fan de remunerades ja ho havien de fer– ha disparat la feina administrativa i a Catalunya moltes universitats s'han vist sobrepassades per la situació. Davant aquesta situació, el departament de Recerca i Universitats s'ha compromès a assumir aquesta despesa.
Per fer front a aquest increment de gestions en alguns casos les universitats s'havien vist obligades a contractar nou personal d'administració i serveis (PAS) i nou programari. Un fet que, sumat a la mateixa despesa de la cotització dels becaris ha generat un sobrecost d'uns dos milions i mig d'euros per les universitats públiques catalanes.
El motiu és que, tot i que el govern espanyol bonifica el 95% d'aquestes cotitzacions, la norma diu que el 5% restant l'han d'assumir les institucions que reben el becari o bé "el centre formador" i, davant la negativa de la majoria d'empreses de fer front a aquesta despesa, finalment els rectors de les universitats catalanes van decidir assumir el cost restant de les cotitzacions dels seus alumnes en pràctiques.
Per aquest motiu, el departament de Recerca i Universitats (de qui no depèn aquest canvi) ha fet un pas endavant: Fa pocs mesos el conseller Joaquim Nadal ja es va comprometre amb els rectors de les universitats públiques a assumir el sobrecost que generi l'entrada en vigor de la nova norma. Tot i que, de moment, el compromís només s'havia fet arribar internament, segons ha pogut saber l'ARA, Nadal es va comprometre a fer que fos el Govern qui assumís tant el cost de la cotització dels becaris com el sobrecost que ha suposat l'increment de gestions administratives per les universitats públiques.
Tot i aquest compromís, des del departament expliquen que encara estan a l'espera de veure si el ministeri d'Universitats assumeix el cost de les cotitzacions, ja que, en el cas dels alumnes de formació professional aquesta despesa ha estat assumida íntegrament pel ministeri d'Educació. Malgrat aquest període d'espera, des de la conselleria asseguren que assumiran el sobrecost de les gestions administratives i, si calgués, també els de les cotitzacions de la Universitat de Barcelona (UB), l'Autònoma (UAB), la Politècnica de Catalunya (UPC), la Pompeu Fabra (UPF), la de Girona (UdG), la de Lleida (UdL) i la Rovira i Virgili (URV).
Molts dubtes per resoldre
Fonts del departament d'Universitats asseguren que estan a favor de la mesura, però reconeixen la "complexitat que té" que, en principi, s'hauria de clarificar durant els pròxims mesos. De fet, aquest és un dels motius pel qual el mateix govern espanyol ha ampliat tres mesos més el termini per comunicar la donada d'alta als becaris a la Seguretat Social. Tot i això, les principals universitats catalanes denuncien que la desorientació que pateixen davant d'aquesta normativa és molt important.
"No ens han dit com fer-ho ni amb quin suport comptem, ni quines places de PAS podem convocar, ni quin tracte especial podem tenir per fer el tràmit més senzill" critica el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia. Explica que la UB té simultàniament 14.000 estudiants fent pràctiques. "Tu saps el volum de gestió administrativa que això implica?", lamenta. Una sobrecàrrega administrativa que també denuncien des de la UAB. De fet, més enllà de la qüestió econòmica, i de l'increment de gestions és aquest "com fer-ho" el que està provocant més neguit a les universitats que critiquen falta d'instruccions clares per part del ministeri.
"Les primeres informacions no van arribar fins al juliol i, tot i això, a mesura que ha anat avançat el temps han anat apareixent dubtes i casuístiques que encara estan pendents de resoldre o que suposen informacions contradictòries", assegura el vicerector de Planificació Acadèmica i d'Estudiants de la UPF, Sergi Torner. Diverses universitats detallen que tenen dubtes sobre com actuar amb les pràctiques internacionals, què fer quan un alumne fa pràctiques només de cap de setmana, o com fer-ho en el cas dels estudiants de medicina que fan intensius de tres dies en un hospital i la setmana següent canvien de destinació. A més, Torner també exposa una problemàtica més: "Queda pendent resoldre l'impacte que tindrà l'alta a la Seguretat Social sobre aquells estudiants que estiguin percebent algun tipus de prestació com l'atur, l'incapacitat o l'ingrés mínim vital". Per tot plegat, en el cas de la Pompeu el vicerector confirma que "la UPF no farà cap gestió d'alta dels estudiants a la Seguretat Social fins que no tingui unes instruccions clares i inequívoques sobre quins estudiants cal incloure i quins no".
Tot i que des de la UPC no estan tenint problemes de saturació administrativa perquè gairebé la totalitat dels seus alumnes fan pràctiques remunerades i, per tant, ja estan acostumats a donar-los d'alta a la Seguretat Social, el seu rector és molt crític amb el fet que el govern espanyol no hagi assumit el cost de les cotitzacions dels becaris. "Entenem que aquesta discriminació dels estudiants universitaris no està justificada, i les universitats, que el mateix govern reconeix que estan infrafinançades, han de fer front a un cost pel qual no disposen de recursos", critica Daniel Crespo, que també és president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). I insisteix: "Les universitats, faran front al cost i la gestió perquè les pràctiques són imprescindibles per la formació dels graduats universitaris. Algú pot imaginar-se que un metge no faci pràctiques durant els seus estudis?".
