"Em desnonen demà! Necessito ajuda"

"Et desnonen dimarts que ve", li va dir l’advocada d’ofici. Era divendres 21 de maig. Per davant, la Sara (66 anys) tenia tres dies, dos dels quals eren festius (dilluns era la Segona Pasqua), per empaquetar tot un pis i buscar-se una alternativa. Per darrere, catorze anys pagant el lloguer del mateix pis a la Gran Via de Barcelona, tot i que només dos amb contracte. Mai s'havia imaginat en aquesta situació i ara s'hi trobava de ple. Per culpa de la pandèmia i d’un càncer al ronyó, havia hagut de tancar el negoci del carrer Consell de Cent amb Muntaner. Era una botiga de cosmètics que havia obert el febrer del 2020 amb moltíssima il·lusió, gràcies al préstec d’un banc. Havia estat treballant durant anys al sector i va considerar que era el moment d'anar per lliure. Però tot es va torçar. Un mes després d'obrir la botiga, la pandèmia va tancar tothom a casa i cinc mesos més tard li van trobar un tumor entre els bronquis i els pulmons. Els dos imprevistos la van deixar fora de joc. Va poder negociar una rebaixa amb el local de la botiga, però amb el pis no va tenir sort. "A mi no m'entraven diners... Només en sortien", explica. Va deixar de pagar el lloguer del pis durant cinc mesos, però n'hi va haver prou per iniciar el procés de desnonament. "Quan el pis va passar de la mare al fill, fa dos anys, em va demanar de regularitzar-ho i així ho vam fer", recorda la Sara. Pagava 700 euros al mes. Quan van aparèixer els imprevistos, va intentar pactar una rebaixa, però no va ser possible. La Sara va demanar ajuda al serveis socials i al Patronat Municipal de l'Habitatge, però fins d'aquí dos anys no hi ha places. Com a molt, una pensió on allotjar-se i un local on deixar temporalment els mobles.

La gestora, que aquestes altures ja mereix la consideració d'amiga, li va recomanar que busqués ajuda entre les entitats que eviten desnonaments. Ja era dilluns i l'endemà a les 10.00 s'havia d'executar el desnonament. "Jo només volia temps per poder treure tot el que tinc a casa", diu. Va trobar per internet un local de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) al costat de casa seva i, tot i ser festiu, hi va anar. "Quan va entrar no sabia ni qui érem", explica José Antonio Quílez, un dels dos activistes que aquell dia eren al local. "Em desnonen demà! Necessito ajuda", els va dir. "Li vam explicar que sent un dia festiu i amb tan poca antelació era difícil saber quanta gent podríem mobilitzar. Alguns marxen de cap de setmana i quan són fora no miren el xat de Telegram...", diu. Però van llançar la convocatòria per xarxes.

El dia del desnonament les maletes encara estaven per fer. La treballadora social va arribar d'hora. "Vaig obrir la porta i em va preguntar: «Que has demanat ajuda a la PAH?»", recorda la Sara. "Quan em va dir que hi havia més de vint persones al carrer no m'ho podia creure", diu emocionada. "Aquesta gent s'ho mereix tot. Només van tenir un dia, i era festiu", destaca. Amb vint persones a la porta, la negociació va canviar. L'amo del pis va accedir a la petició que fins aleshores havia rebutjat: donar quinze dies més a la Sara per poder fer les maletes i el trasllat sense pressa. El desnonament s'ha ajornat fins al 10 de juny. El canvi no soluciona el problema de la Sara, però li ha donat oxigen.

"Només ajornem el problema"

José Antonio Quílez milita a la PAH des del 2007 i, com la majoria, ho fa perquè ell va patir un problema similar i el van ajudar. "Ara segueixo lluitant per la resta de la gent", diu. Segons explica, la PAH, com els sindicats d'habitatge que s'han anat creant per pobles i ciutats, aconsegueix aturar la majoria de desnonaments, però, com en el cas de la Sara, només és una solució temporal. "Nosaltres no solucionem el problema, només l'ajornem", reconeix amb resignació. Amb el govern municipal d'Ada Colau i la creació del Servei d'Intervenció i Mediació d'Habitatge Públic, el suport ha millorat. "Abans estàvem més desprotegits", però els recursos per poder garantir el dret a l'habitatge continuen sent insuficients.

La Sara, que continua amb les sessions de radioteràpia per abatre el càncer, no té previst instal·lar-se en una pensió. "Potser vaig a casa d'algun conegut", diu. Sigui com sigui, a més de la Sandra, la seva amiga gestora, ja pot comptar amb la PAH. "Nosaltres estarem al seu costat", assegura Quílez.