“Que em preguntin com és no tenir pare és com si jo preguntés com és tenir pare i mare”

BarcelonaMaria Sellés (Barcelona, 1990) és una de les fundadores de l'Associació de Filles i Fills de Donants, que entre els seus objectius té acabar amb l'anonimat dels donants de gàmetes que la llei blinda perquè els nascuts d'aquestes donacions —com Sellés— tinguin l'opció de saber quins són els seus orígens genètics. La seva mare li va explicar des de petita que havia nascut a partir d'una inseminació artificial, "sense els eufemismes que algunes famílies utilitzen", i ella sempre havia tingut preguntes sobre qui era el seu pare biològic. Fins a l'adolescència. "Quan vaig entendre que no podia saber qui era el meu pare, vaig deixar de preguntar".

Això no va aturar la inquietud i el dolor que ha sentit des de petita per aquest tema. Durant la secundària fantasiejava amb les amigues que en algun lloc —"no sé per què, per mi era a Madrid"— hi havia un expedient amb aquella informació. "Teníem la fantasia que ens escaparíem i ens colaríem allà per descobrir-ho", recorda. Ara veu que "no anava tan desencaminada". Després d'un procés que defineix com una gimcana, ha aconseguit que el banc de semen que va intervenir en aquell moment li faciliti algunes dades del donant, sense revelar-ne la identitat.

Si aconseguís saber qui és, el voldria conèixer. "Tinc curiositat de veure-li la cara, i ell té molta informació que per a mi és important. Tinc el pressentiment que és un gilipolles tremendo, perquè per vendre semen ho has de ser, però prefereixo saber-ho que no saber-ho".

Aclareix que no necessàriament hi voldria establir un vincle. "Això no va de família. De petita, quan em preguntaven com era no tenir pare, em deien coses com «Com ho portes?». Per mi és una pregunta que no té sentit, és com si jo pregunto «Com portes això de tenir un pare i una mare?»". Encara avui troba una "contradicció" en alguns posicionaments que defensen l'anonimat dels donants: “Molta gent no entén que no tingui pare, em pregunten si s'ha mort o ens ha abandonat. Quan saben que soc filla de mare soltera i que hi ha un donant anònim, aleshores qüestionen que el vulgui conèixer, creuen que li estic fent una mala passada a la meva mare”.

Abans d'aconseguir la poca informació que té sobre el donant, Sellés va passar anys esquivant el tema amb la seva mare. "Vaig patir molt el conflicte de lleialtats que també viuen algunes persones adoptades. Em feia por decebre la mare o que pensés que no l'estimava prou". Amb 29 anys, li va escriure una carta que al principi la va deixar "xocada", però en pocs dies li va donar tot el suport i la va ajudar a aconseguir informació sobre el donant.

Sellés va enviar aquesta mateixa carta a La Directa, i allà la va llegir un dels altres fundadors de l'Associació de Filles i Fills de Donants, Miquel Roura, que es va posar en contacte amb ella. "Va ser com trobar un germà. Per fi una persona com jo, que li estan passant les mateixes coses que a mi". Roura i Sellés van anar contactant amb altres fills de donants anònims fins a constituir l'associació el 2023, i en els seus intents per forçar un canvi en la regulació de les donacions de gàmetes han trobat la complicitat de comitès de bioètica, però el silenci dels grups polítics. "Crec que hi ha la concepció que la reproducció assistida està vinculada al progrés i a la igualtat, perquè es ven com l'únic model possible per fundar una família de dones soles i parelles lesbianes. M'agradaria fer un plantejament més enllà d'això, i l'únic grup que se'ns ha acostat és Vox. No els hem ni respost, crec que ho malinterpreten des del «no» a la família diversa. Això em fa mal".