Els desallotjats de Mataró tenen un dia per trobar un sostre: "O dormo al carrer o ocupo"

Mataró"Només tenim tres nits d'hostal, després què?". Aquesta pregunta persegueix la Maria Isabel i el Jose Manuel des que el dilluns els van desallotjar de casa seva juntament amb les més de 160 persones que vivien al càmping il·legal de les Cinc Sénies de Mataró. La de demà dimecres és l'última nit allotjats, després s'hauran de buscar la vida. Tots dos estan malalts, ella té insuficiència renal crònica, fa diàlisi tres cops per setmana i és a l'espera del trasplantament d'un ronyó. Ell amb prou feines pot caminar, té artrosi i està pendent que un tribunal mèdic decideixi si mereix una prestació social o no. Fins ara han subsistit amb els 500 euros de la pensió de discapacitat de la Maria Isabel, però tenen clar que no podran llogar res abans que s'acabi l'escassa solució que els ha ofert l'Ajuntament de la capital maresmenca. "Ja estic buscant coses, però necessito més temps, no tinc alternatives. O em quedo al carrer o ocupo", explica resignada.

Fins ara pagaven 300 euros al propietari que explotava el terreny il·legalment, que ha desaparegut i no els va notificar que el consistori els desallotjaria el dilluns. A vegades havien deixat de menjar per poder-lo pagar i són conscients que amb la pensió actual no tenen cap alternativa digna al càmping, per això demanen als serveis socials i al consistori que els ofereixin una solució, que no els deixin al carrer. L'alcalde de la ciutat, David Bote, ja els ha avisat que no hi ha solucions "màgiques" i que "les opcions són molt limitades", tot i que fonts municipals asseguren que es revisarà cas per cas perquè les persones que compleixin els requisits puguin accedir a un habitatge d'emergència, si bé la llista d'espera és llarga. Per això, ni la Maria Isabel ni el Jose Manuel són gaire optimistes. "Per viure aquesta merda de vida, baixo del tren", assegura ell amb els ulls plorosos. Vol deixar clar que sempre ha sigut una persona alegre, però que des del desallotjament no té esma per riure.

En total, l'Ajuntament ha reubicat en hostals seixanta de les persones desallotjades, entre les quals hi ha tretze menors d'edat. N'hi ha un centenar més que no han passat pels serveis socials del consistori i, segons els afectats, n'hi ha desenes que han dormit on han pogut, com als cotxes. És el cas de la Verònica Mochón, que aclareix que va ser només la primera nit i ara ja dormirà a casa de la seva germana mentre no trobin una solució. "Estem així perquè no hi ha habitatges per llogar. Som famílies treballadores, només demanem un lloc on viure, un lloguer que pagarem", insisteix l'afectada, que és una de les representants que aquest dimarts s'ha reunit amb Bote per demanar solucions. Per una banda, reclamen ampliar les nits d'hostal per als que no tenen alternativa i, per l'altra, recollir les pertinences que no van poder agafar quan els van fer fora.

"Hi tenim tota una vida, era casa nostra", es lamenta Mochón, que assegura que desconeixien que els desallotjarien. Fonts municipals han argumentat a l'ARA que si bé el llogater del terreny no va deixar entrar els tècnics, hi van posar cartells a les bústies per informar els veïns. En canvi, totes les persones desallotjades consultades per aquest diari han assegurat que no en tenien constància. "No hem vist cap cartell, no hem rebut res. Si haguéssim rebut alguna informació, tu creus que hauríem esperat a aquest extrem?", etziba l'afectada. La Maria Isabel i el Jose Manuel tampoc en sabien res i, de fet, algunes de les seves medecines es van quedar a casa. A partir de dijous podran demanar cita a l'Ajuntament, que preveu que puguin tornar per agafar les seves pertinences la setmana que ve.

"El final del cicle d'expulsió"

Fonts municipals justifiquen el desallotjament per l'elevat risc d’incendi en el campament i per garantir la seguretat de les persones que hi vivien. Aquest dimarts han seguit amb les tasques d'inspecció de les parcel·les, han retirat dipòsits de combustible i també connexions elèctriques. En canvi, des del Sindicat d'Habitatge de Mataró defensen que aquest desallotjament obeeix a un "cercle viciós" que cada cop afecta més persones. "És el final del cicle de l'expulsió de la ciutat. Abans eren llogaters, no ho podien pagar i es van mudar a aquest terreny. No tenien més alternatives, molts vivien en infrahabitatges i ara ja no poden viure en cap lloc del municipi", argumenta Abril Hernàndez, membre del sindicat. Ara els afectats esperen que l'Ajuntament de la ciutat es pronunciï sobre les peticions que els han fet arribar, però el temps no corre a favor seu, ja que el dijous s'haurà esgotat el termini per dormir a l'hostal i es poden trobar sense cap alternativa.