Mares salvades d'acabar al carrer: "Tenir un pis et dona la força per tornar a començar"

Sant Adrià de BesòsA Verónica López la van fer fora del pis en què vivia amb dos fills a càrrec —un d'ells menor d'onze anys— i, tot i que ingressa un sou, li va resultar impossible tornar a tenir un altre sostre digne pels preus prohibitius del mercat. Durant uns mesos va quedar-se al carrer, mentre els dos fills s'estaven amb l'àvia temporalment. La situació va durar fins que els serveis socials de Badalona li van comentar la possibilitat d'afegir-se a Vesta, un projecte pilot endegat el 2021 per la suma d'entitats del tercer sector, ajuntaments del Besòs, la Generalitat i la Diputació de Barcelona que buscava, precisament, evitar que mares soles, amb una biografia de violències masclistes al darrere, quedessin al carrer.

A banda d'aquesta col·laboració publicosocial a escala metropolitana, la novetat del pla és que no només s'ajuda les dones a trobar una estabilitat i seguretat emocional i física, sinó també un acompanyament que va des del suport jurídic o psicològic fins a la integració laboral. "A mi em va salvar la vida el Vesta, va fer que tornés a aixecar-me del llit perquè tenir un pis em va donar la il·lusió, la força per tornar a començar", explica López.

Tres anys després de l'inici d'aquest programa, l'Institut Metròpoli n'ha fet una valoració qualitativa de què ha suposat per a la vintena de dones amb els seus fills (60 persones en total) tenir tota una xarxa de professionals que supleixen les xarxes pròpies. Segons la investigadora de l'Institut Laura Porzio, el fet de tenir un habitatge estable ha millorat l'autoconfiança de les dones alhora que ha permès millorar les relacions maternoinfantils.

Després d'una separació traumàtica, Rumana Mohammed Khanum ha aconseguit refer la seva vida amb els seus tres fills petits en un dels pisos del projecte, proporcionat per les entitats socials i pagat entre l'aportació de la família (entre un 10 i un 30%, en funció dels ingressos), les subvencions públiques o les del mateix projecte. "Estem tots molt tranquils, i et pots plantejar començar a fer cursets i treballar, sense haver de preocupar-te si et faran fora o no", relata. Mohammed és la més veterana del grup i ja ha entrat en una segona fase, en què es relaxa l'acompanyament social i es reserva només per a casos d'emergències.

Una oportunitat

El fet de disposar d'un pis és l'eix del Vesta, un factor de canvi per donar estructura a la família. A partir d'aquí comença el treball perquè aquestes dones aconsegueixin inserir-se al mercat laboral, tot i que la falta de referents familiars en molts casos ho dificulta pels problemes de conciliació d'horaris laborals i escolars. "Ens ho prenem com una gran oportunitat perquè una dona sola amb fills ho té molt difícil per treballar", insisteix Enilda Pérez, mare d'una filla de sis anys que viu amb ella a Sant Adrià de Besòs i cinc fills més que s'han quedat a Hondures.

Com la resta de participants, a ella li han fet un pla individual d'inserció a la Fundació Formació i Treball i té un seguiment intensiu per part de dos treballadors socials de Sant Joan de Déu-Serveis Socials que, fent servir el símil del món sanitari, actuen de metges de família per evitar que aquestes mares vulnerables hagin d'entrar als serveis socials per la porta d'urgències. De fet, una de les conclusions de l'estudi és que les famílies redueixen les visites no només als serveis socials ordinaris sinó també als de salut.

Passats els tres anys de prova pilot, no serà fins d'aquí a unes setmanes que les entitats i institucions participants (també Càritas i Fundació Mambré) debatran si tindrà continuïtat i, fins i tot, si s'amplia el nombre de socis i les aportacions econòmiques per atendre les famílies. Segons els càlculs econòmics del pla, el Vesta té un cost molt inferior a les solucions d'hostals i hotels d'emergència social en què sovint s'allotja a les famílies que perden casa seva.