"No sé què faré quan em donin de baixa del padró"
Uns 1.700 empadronats en ONG hauran de tornar a donar-se d'alta al registre municipal en un procés criticat per les entitats
BarcelonaUn missatge de WhatsApp l'ha posat en alerta: a partir de l'1 de juny l'Ajuntament de Barcelona començarà a donar de baixa les persones empadronades en seus d'entitats socials que no ofereixen un llit. "No sé què faré. M'he quedat de pedra perquè m'agafa en mig de la renovació del permís de residència", es queixa Jenny Valverde, que des que es va instal·lar a Barcelona el 2018 està donada d'alta al domicili de l'ONG Stop Sida.
Valverde és una de les 1.700 persones que, segons dades del consistori barceloní, estan empadronades en el que es coneix com a "empadronament en col·lectiu sense pernoctació" i que en els pròxims mesos hauran de tornar a donar-se d'alta a través d'altres vies ordinàries si volen continuar constant com a residents a la capital. Explica que tem que el procés s'allargui i que, en conseqüència, el tràmit de renovar la residència es compliqui, ja que se li exigeix que el seu padró no tingui cap buit en els últims dos anys. Hi afegeix altres problemes: com a dona trans es queixa que té molts problemes a l'hora de trobar un lloguer pels estigmes que arrossega el col·lectiu.
El canvi ha sorprès les entitats que atenen aquestes persones vulnerables, perquè no s'havia plantejat en les reunions de treball que mantenen amb els tècnics municipals sobre com millorar l'accés al padró. De fet, el consistori ja els ha comunicat, a través de cartes, que ja no poden fer més empadronaments col·lectius sense pernoctació, però sí que poden continuar oferint-lo als serveis en què disposin de llits, és a dir, on es resideixi.
En aquesta línia d'endreçar el padró perquè els domicilis "s'ajustin a la realitat", a partir de l'1 de juny s'informarà aquestes 1.700 persones que se les donarà de baixa a l'ONG que les atén i que disposaran de dos o tres mesos per iniciar els tràmits de la nova alta. Per agilitzar el procés, que s'allarga més del compte, el consistori ha reforçat el personal i ha creat un grup de treball amb la conselleria de Salut per analitzar els casos més complicats. L'objectiu és que al padró només apareguin les persones amb veïnatge a Barcelona.
La negativa dels propietaris
A Valverde el propietari del pis que té llogat sense contracte no la vol empadronar i va haver de buscar l'alta a Stop Sida, on rep les notificacions oficials tot i que no hi resideix. És una situació molt habitual, adverteixen les entitats. El tràmit va ser ràpid perquè les entitats validades acrediten que coneixen les persones que atenen i el procés s'accelera perquè només cal anar al registre del consistori. "És una manera de reforçar el vincle per continuar treballant en la recuperació", destaquen des d'Arrels, una de les entitats que empadrona.
Quina és l'alternativa per a Valverde i els altres afectats? Un cop siguin donats de baixa del domicili de l'ONG, s'obren dues possibilitats. Els que puguin acreditar amb un contracte de lloguer la residència hauran de tornar al registre i els que no puguin o no vulguin registrar-se a l'habitatge usual poden demanar la comprovació amb una visita dels funcionaris.
Sense domicili fix
Pel que fa als que no tenen un domicili fix, perquè canvien de llar amb freqüència o viuen en precari en un hostal o rellogats, poden reclamar a l'Ajuntament un informe de coneixement de residència (ICR) que han de tramitar a les oficines d'atenció ciutadana (OAC) i les de prestacions socials bàsiques (OPSES). Per als que sobreviuen al ras hi ha un canal específic entre aquestes dues oficines i els equips d'educadors de carrer, que comproven si la persona s'està en un banc o en una plaça. Per a tots dos casos ja existeix el que es coneix com a domicili fictici o sense domicili fix, és a dir, s'empadrona en una adreça diferent de la real. Les entitats coincideixen que són tràmits molt complicats per l'elevada vulnerabilitat, sobretot dels que viuen al ras, no tenen permís de residència o no coneixen la llengua.
Un cop coneguts els plans municipals, les entitats hi posen algun però. Primer, si per fer neteja al padró cal començar pels "més vulnerables dels vulnerables", mentre no es fan tants esforços per lluitar contra el frau de llei en aquest tràmit. Segon, qüestionen la celeritat de donar d'alta i alerten que si es triguen dos o tres mesos pot ser perjudicial per als que, com Valverde, volen renovar permisos de residència, cobrar una prestació o necessiten medicació urgent, apunten des del Comitè 1r de Desembre, els primers que van alertar del canvi de l'Ajuntament.
Tant el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, com el director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat, Adam Majó, adverteixen que entre la baixa i la nova alta al padró no poden passar gaires mesos per evitar la desprotecció del veí, ja que l'empadronament dona accés a drets bàsics com la salut, l'educació o les prestacions socials.
