Targetes moneder per "dignificar" la pobresa
Catalunya estrenarà a l'abril un nou model d'ajuda social per a famílies amb fills menors que primarà la compra directa d'aliments
BarcelonaL'octubre del 2023 els bancs d’aliments van rebre l’última de les remeses de productes procedents del programa europeu FEAD. S’han acabat les partides comunitàries d’aliments que es distribueixen entre la població vulnerable i, després d’algun ajornament, finalment aquest 2024 és l’any en què la Comissió Europea es passa al model de targetes moneder amb què comprar el cistell bàsic. L’objectiu és allunyar-se de la “beneficència del pot de llegum i arròs” i “dignificar les persones perquè puguin triar què mengen a través d’una compra més o menys normalitzada en un supermercat”, justifica Patricia Bezunartea, directora general de Diversitat Familiar i Serveis Socials del ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.
El canvi de model preocupa, i molt, a les entitats socials aplegades a la Taula del Tercer Sector, que ha advertit que 200.000 persones que actualment reben ajuda per a alimentació la deixaran de rebre perquè el nou programa europeu estableix nous criteris. Efectivament, la Comissió Europea exigeix que a partir d’aquest any, els beneficiaris siguin només les famílies amb fills menors, però Bezunartea rebutja que això signifiqui que la resta de col·lectius amb necessitats quedin exclosos perquè continuaran altres ajudes d'entitats i ja n'hi ha moltes que recorren als xecs o targetes moneder, i assenyala als serveis socials dels ajuntaments i altres administracions públiques com a subministradors d’aliments. Així, Bezunartea assenyala que hi haurà una reorganització d’usuaris i que, per exemple, els serveis socials podran derivar al fons europeu les famílies amb menors si compleixen els requisits exigits i fer-se càrrec d’altres que fins ara eren atesos per les ONG.
Targetes a la primavera
Si es compleix el calendari, a l’abril el ministeri ja haurà hagut d’enviar les noves targetes moneder que les comunitats autònomes derivaran a les entitats socials col·laboradores perquè atenguin els beneficiaris aprovats. Cada mes es carregaran a les targetes entre 120 i 190 euros per persona, en funció del nombre de membres de cada família. La idea és que es pugui anar a comprar a botigues i supermercats associats a la iniciativa tant producte alimentari com d’higiene personal bàsic. La llibertat de compra, doncs, té un límit, admet Bezunartea, que explica que quedaran exclosos, entre altres, l’alcohol, el tabac i els perfums. A diferència dels bancs d’aliments tradicionals, amb la targeta moneder sí que es podrà optar a comprar aliments frescos.
El de targeta moneder és un model d’ajuda que des de fa anys defensen moltes entitats i treballadores socials. El fet que per ser pobre s’hagi de recórrer a l’ajuda social, insisteixen, no significa que s’hagi de menjar el que procedeix de donacions. Hi ha qüestions culturals que fan que no es tingui costum d’un aliment, però també d’intoleràncies o de la voluntat de seguir una dieta determinada, que justifiquen el canvi. Es tracta d’“empoderar i dignificar”, assenyalen diverses treballadores socials consultades, que valoren que les persones beneficiàries tinguin la capacitat de decidir sobre qüestions com què mengen o quin xampú es posen. Fins i tot des de la Fundació Banc d’Aliments, el seu president, Lluís Fatjó-Vilas, assenyala que és “un bon instrument”, malgrat que li veu també algun defecte.
La introducció del nou model coincideix amb l'augment de la pobresa, sobretot entre gent gran, migrants i famílies monomarentals, i una inflació a l’alça que ha fet encarir productes bàsics del cistell. Per a Fatjó-Vilas, la compra massiva de productes que feien els països de la Unió Europea per destinar-los al programa d’ajuda aconseguia preus més reduïts i, per tant, amb els mateixos diners hi havia més aliments. Ara, lamenta, si tot es fia a la targeta moneder, els beneficiaris hauran d’adquirir aliments a “preu de mercat”, o sigui, més cars i menys quantitat.
Bezunartea rebat que també la compra col·lectiva comunitària es veu afectada per l’encariment de preus. A més, és clara en la defensa del model: “La dignitat de les persones està per sobre de l’eficiència”, i assegura que les quantitats de diners fixades “permeten fer una compra bàsica”. A Magdalena López ja fa anys que l’entitat social que l’ajuda per omplir la nevera li va fer el canvi a targeta moneder i afirma que se sent satisfeta per “no haver de fer cua” i sentir-se “marcada com a pobra”, però admet que quan té l’oportunitat d’accedir a un banc d’aliments hi va. “La llet i sobretot l’oli estan pels núvols”, diu.
La viabilitat dels bancs d'aliments
¿El canvi suposa la fi dels bancs d’aliments? Per a la responsable del ministeri, no, ja que subratlla que les entitats socials són lliures de continuar fent “recaptes i acceptar donacions” per continuar així amb la seva tasca de repartiments d’aliments. Per contra, els càlculs de Fatjó-Vilas són menys optimistes. El programa europeu suposava entre el 18% del que reparteix el banc d’aliments de Barcelona i el 30% del de Lleida. Són quantitats de tones d’alimentació que deixaran d’arribar als magatzems, una pèrdua que s’afegeix a la disminució de donacions. Per això, el president de la Fundació subratlla que és indispensable acabar amb el malbaratament alimentari gràcies als esforços de la indústria, que deriva els seus productes a causes socials. Ara bé, Fatjó-Vilas subratlla que una dependència en excés del reaprofitament dificulta la “planificació” de l’oferta, tot i que són productes “molt variats”.
Al local de l’Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac s’atenen una norantena de famílies de la Barceloneta i estan a l’expectativa de com els afectaran els canvis. De moment, la seva directora, Núria Martínez, admet que els aliments arribats de l’última remesa de l’octubre “s’estiren” com a mesura de contingència. En aquesta entitat ja fa temps que es preparen per al canvi de model i han hagut de reduir el volum dels lots de menjar i també el nombre d’usuaris. En el seu cas, el 75% dels aliments que reparteixen provenen del banc d’aliments i la resta els compren, són donacions o arriben des de Mercabarna dins del programa contra el malbaratament. Martínez defensa la funció del banc d’aliments de l’entitat perquè, argumenta, va “més enllà de donar menjar”, ja que les persones beneficiàries reben “acompanyament i fan vincle”; a banda, s’ofereixen tallers de cuina o tastos alimentaris. “Això s’acabarà amb les targetes moneder”, augura, una afirmació que Bezunartea rebutja de ple. De moment, aquest any el ministeri se'l pren com a “transitori” a l’espera que el 2025 siguin les comunitats, la Generalitat a Catalunya, les que gestionin i facin seguiment de les targetes. “Espanya era dels pocs estats europeus que encara repartia aliments”, apunta la directora general.
