Emergència social

Una trentena de desallotjats de la nau de Badalona passen la nit al ras

L'Ajuntament ofereix allotjament en hostals i confia que els pròxims dies el campament es vagi buidant

4 min
Un resident de la nau desallotjada assegut en el campament que han plantat al barri del Gorg

BarcelonaAl ras i amb temperatures gèlides. Una trentena de persones desallotjades ahir dijous de la nau del carrer Progrés de Badalona han passat aquesta nit al carrer, just davant de la plaça de l'antiga fàbrica on havien viscut durant mesos al Gorg, un barri obrer de Badalona en plena transformació urbanística. Els serveis socials de la ciutat han atès una desena de residents, segons fonts municipals, que només han detallat que cap d'ells va voler acceptar una plaça a l'alberg de Can Bofill Vell. Al llarg del dia d'avui els tècnics especialitzats en sensellarisme preveuen convèncer una vintena dels acampats perquè es traslladin a hostals de la ciutat com a solució temporal i que els pròxims dies ja no hi quedi gairebé ningú. La resta de desnonats, cap a mig centenar de persones més, s'han repartit per altres locals ocupats de la ciutat, ajudats per amistats o familiars. "Ens quedarem aquí fins que tinguem un lloc tots", confirma el senegalès Mamadou, que com que no té la documentació en regla està exclòs del sistema públic d'ajuts i prestacions socials, com la majoria dels seus companys.

L'alcalde de la ciutat, Rubén Guijarro, ha signat aquesta tarda un decret d'emergència que faculta l'Ajuntament a pagar les places d'hostal a aquestes persones durant un màxim de tres mesos Com que no són víctimes d'una emergència sobtada –com un incendi o un altre sinistre–, ahir no se'ls podia facilitar res més que l'alberg municipal per a sensellar, un recurs poc apreciat perquè no permet l'entrada de la ferralla amb la qual molts es guanyen la vida. "Aquesta tarda s'estan fent entrevistes individualitzades per conèixer les situacions de cadascú però reiem que hi haurà un reducte d'una desena de persones que preferirà quedar-se a la plaça", ha admès el tercer tinent d'alcaldia, David Torrents.

La nit ha estat especialment freda, amb temperatures de tan sols tres o quatre graus positius, que el grup ha intentat capejar com ha pogut: amb mantes i les flames d'un petit braser que han recuperat de la nau ara ja tancada. Els més afortunats s'han pogut aixoplugar en una senzilla tenda de campanya que, si més no, serveix per defensar-se de la humitat. Amb la primera llum del dia, l'activitat ha tornat al campament, envoltat d'edificis acabats d'estrenar en un dels barris amb més projecció de Badalona, a tocar del port. Policies locals vigilen la plaça i, segons ha pogut comprovar l'ARA, en almenys una ocasió han negat l'entrada a la nau a algun dels antics ocupants per poder recollir roba d'abric que no van agafar quan van ser expulsats. "Les normes són les que són, ja ho sabien que no podrien tornar a entrar", es desentenia un agent.

Un grup de joves intentant entrar en calor amb un braser plantat en el campament alçat al barri del Gorg, just davant de la nau desallotjada.

No és gens inusual que persones sense sostre i sense una situació regularitzada rebutgin l'ajuda formal que ofereixen institucions públiques. Entitats i professionals especialitzats assenyalen que hi ha una gran desconfiança cap a tot allò que suposi donar les dades personals per a un registre, ja que es tem que això pugui permetre a la policia identificar-los i localitzar-los i, per tant, ordenar la seva expulsió del país.

Hi ha un altre factor clau que explica per què no funcionen els recursos disponibles: hostals, albergs o pisos no estan adaptats a les necessitats i circumstàncies del col·lectiu a qui pretenen donar servei, ja que són temporals i no disposen d'un espai específic perquè els usuaris deixin la ferralla i el material que recullen pels carrers per vendre'l i guanyar-se la vida. Entre els residents de la nau, la venda de la ferralla és el mètode de subsistència d'un gruix important, tot i que també n'hi ha que han aconseguit una petita ajuda que els permet estudiar o que fins i tot treballen, però l'elevat preu dels pisos i les nòmines minses els condemnen a malviure en una fàbrica desocupada.

Badalona, a favor del desallotjament

El desallotjament es va executar malgrat que els ocupants van intentar fins a última hora que tant el jutjat com la Sareb acceptessin una moratòria de tres mesos per passar sota cobert els mesos d'hivern més durs i els efectes de la sisena onada de covid. Però la propietat no va voler negociar cap pròrroga i va tirar pel dret i, malgrat que el regidor de Serveis Socials de Badalona, David Torrents, va assistir a primera fila al desnonament i va explicar que el consistori havia demanat més temps per fer un "desallotjament endreçat", hores després l'alcalde, Rubén Guijarro, donava suport a l'actuació policial per treure la vuitantena de residents al carrer argumentant que la fàbrica és un lloc amb condicions "infrahumanes".

Guijarro va subratllar que no permetrà "campament il·legals" al carrer com el que s'ha muntat ara, en una repetició del que els supervivents de la nau incendiada del carrer Guifré van plantar el desembre del 2020 a uns pocs carrers de distància. Com ara, els desallotjats van passar de les condicions paupèrrimes d'una fàbrica tronada, però amb un sostre, a la intempèrie del carrer. En aquella ocasió l'alcalde era el popular Xavier García Albiol, que es va haver d'esperar tres setmanes perquè un jutjat de la ciutat li permetés fer-los fora.

Reforç als serveis socials

L'Ajuntament de Badalona incorporarà la setmana que ve quinze persones per reforçar els serveis socials municipals, entre personal administratiu, treballadors socials i educadors socials. El tercer tinent d'alcalde, David Torrents, ha admès que les contractacions no són la solució definitiva però que són "el primer pas per posar al dia" uns serveis bàsics per al benestar de la ciutadania. Arriben una setmana després que els sindicats denunciessin el dèficit crònic de personal i recursos, que durant anys s'han "menystingut" per l'administració local.

stats