Boicot d'entitats socials a la nova loteria catalana de Nadal
La Generalitat crea la Dooble, que se sortejarà el 20 de desembre, per ajudar a finançar el teixit associatiu
BarcelonaNo ha agradat al tercer sector la Dooble, el nou sorteig que Loteries de Catalunya posa en marxa amb l’objectiu de finançar el teixit associatiu. I no ha agradat, precisament, entre part de les eventuals beneficiàries. Una dotzena de federacions d’entitats socials qüestionen tant la forma amb què l’organisme públic va anunciar la iniciativa com el seu esperit, perquè diuen que se les "instrumentalitza" i es transmet la "falsa idea" que "amb el joc se solucionen" els greus problemes de finançament que arrossega el sector.
La Dooble se sortejarà el pròxim 20 de desembre i va néixer per "ajudar el teixit social" i com l’“alternativa catalana” a l’arrelada tradició entre entitats socials i culturals i clubs esportius de repartir dècims de la grossa de Nadal de Loterias del Estado. En aquest cas, Loteries de Catalunya capgira el model i enlloc que siguin les associacions les que comprin els bitllets i en facin participacions, se’ls assigna un número concret per facilitar que els compradors puguin triar-los fàcilment a través de la pàgina web de l’organisme o en les màquines dels establiments autoritzats (estancs, papereries, etc.).
Això vol dir que un comprador podrà adquirir una participació de la Dooble en un establiment i triar quina entitat prèviament registrada s'endurà el donatiu –que pot ser de fins a 4 euros– i que ja es carrega actualment a les participacions de loteria que expedeix qualsevol entitat actualment. És una manera, diuen des de l’organisme català de loteries, d’assegurar que tots els diners del joc es reverteixin en el sector, que rebran també els diners dels premis no reclamats pels guanyadors, a diferència de la loteria espanyola, que els destina a engruixir les arques públiques.
Distribuïdores de loteria
Entre les entitats signants en contra de la Dooble hi ha el Cocarmi (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitats); la Federació de Salut Mental, FECETC (Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya); la Dincat (la federació de la discapacitat intel·lectual) o l’ONCE, que fins i tot han demanat que es retiri el joc. "¿S'atrevirien a fer una loteria per finançar la sanitat o l'escola? No. Llavors per què ho fan a l'àmbit social", es queixen.
Per la seva banda, la Taula del Tercer Sector, que aglutina aquestes i altres entitats socials, dona suport a la queixa de les associacions. Critiquen que al juny Loteries de Catalunya presentés la Dooble sense informar-los, tenint en compte que les entitats passen a ser “distribuïdores, venedores” dels dècims, amb el “sobreesforç” de gestió que això els suposarà, apunta Mercè Batlle, presidenta de Cocarmi.
Per llei, tots els beneficis de les loteries de la Generalitat s’han de destinar a fins socials, però per als crítics d’aquest nou joc la “perversitat” del sistema és que l’administració està fent “màrqueting social”, fent servir aquestes entitats per “vendre” la Dooble, explica Marta Campo, de la Federació Catalana d’Autisme. Segons dades de la Direcció de Serveis d'Afers Socials, el 2020 es va tancar amb 7,9 milions de beneficis dels jocs d'atzar de la Generalitat, que van anar a ajuts a l'alimentació de col·lectius vulnerables, a allotjaments per garantir l'aïllament per covid o al suport per a les persones sense sostre.
La gran queixa de les entitats crítiques amb la Dooble se centra, però, en el model de finançament de les entitats. Des de Loteries insisteixen que la Dooble “no substitueix cap font de finançament” sinó que és un “complement extra”. Per a Batlle i Campo, “no és viable” que es llanci el missatge que la taxa de loteria pugui ajudar a eixugar el dèficit estructural de finançament a entitats que treballen en l’atenció i cura de persones amb necessitats socials. "Hi ha altres vies per enfortir el nostre finançament, com són els convenis, els concerts i les subvencions amb cada entitat", diu Campo, que alhora retreu que la Generalitat caigui "en la caritat".
També lamenta que s’hagin destinat molts diners i esforços en la creació d’un nou joc, i assegura que el model no deixa de ser “d'autofinançament”, ja que els dècims es vendran bàsicament entre familiars i amistats. "Els únics que tindran beneficis són la Generalitat i l'empresa que promou la loteria", conclou Batlle. A més, amb la idea que s’està ajudant les entitats, “es fomenta la ludopatia” –retreu la responsable de Cocarmi–, precisament, en entorns vulnerables, i s’entra en un possible “xantatge emocional” per fer les mateixes associacions responsables de la seva viabilitat.
En l’altre extrem, la UFEC (Unió de Federació Esportives de Catalunya) s’ha bolcat en la Dooble, ja que aquesta és una via de finançament que va en la línia que l’entitat ja fa anys que reclama per seguir el model que es replica en molts països europeus. “Estem encantats perquè serà una recaptació extraordinària per a molts clubs petits”, subratlla el president de l’entitat, Gerard Esteva, que considera que s’hauria d’avançar en el fet que el sector esportiu es financés amb els beneficis de les loteries i no només amb un percentatge. En tot cas, afegeix, cada entitat o club és sobirana per decidir si s'adhereix a la loteria o no. La dotzena de federacions crítiques deixen llibertat a les seves associacions federades.
