Com s’està desenvolupant la vacuna de la covid-19?

La comunitat científica treballa per aconseguir la immunitat enfront de la SARS-CoV-2 a través de quatre grans estratègies

Milers de científics de tot el món s’afanyen per trobar una vacuna per a la covid-19. Segons l’última actualització publicada a la revista Nature, hi ha més de 90 projectes en marxa que persegueixen aquest objectiu, sis dels quals ja han començat a injectar la vacuna en persones amb l’objectiu de comprovar que són segures.

El principi de la vacunació consisteix en administrar una substància que generi una resposta immunitària sense que es desenvolupi la malaltia que es vol prevenir. D’aquesta manera es garanteix que si en el futur s’entra en contacte amb el patogen que causa la malaltia, el sistema immunitari estigui preparat perquè no progressi o ho faci de manera lleu. Fins als anys 70 les vacunes es van basar en la inoculació del patogen atenuat o inactivat, però la tecnologia actual permet desenvolupar vacunes d’altres maneres. Tal com s’explica a la infografia, la comunitat científica treballa per aconseguir la immunitat enfront de la SARS-CoV-2 a través de quatre grans estratègies.

Vacunes basades en el virus de la malaltia

A conseqüència d’errors en el procés de replicació, el material genètic d’un virus pot mutar de manera que deixi de causar la malaltia. Una manera d’aconseguir que els virus generin immunitat però no causin la malaltia consisteix en reproduir-los en cèl·lules animals o humanes al laboratori fins que adquireixin aquesta mena de mutacions i, per tant, s’atenuïn. Amb les tècniques actuals, això també es pot aconseguir modificant-ne directament el material genètic. Una altra opció consisteix en inactivar el virus amb algun producte químic o, més rarament, amb radiació o calor. En els dos casos, la presència del virus a l’interior del cos generarà una reacció del sistema immunitari, però no causarà la malaltia.

Vacunes basades en proteïnes

Aquestes vacunes es basen en la inoculació de proteïnes del virus. Una sola proteïna clau no pot causar la malaltia, però sí que pot estimular una resposta immunitària que generi anticossos capaços d’anul·lar-ne el funcionament i, per tant, el del virus. La majoria de projectes estudien la manera d’utilitzar la proteïna S que el coronavirus fa servir per accedir a l’interior de la cèl·lula.

Una estratègia semblant utilitza les anomenades VLP ( virus like particles ), embolcalls de virus prèviament buidats de material genètic o estructures esfèriques amb les proteïnes clau a la superfície.

Vacunes basades en material genètic

Consisteixen en injectar directament fragments del material genètic del virus, que pot ser ADN o ARN. Les cèl·lules del cos utilitzaran aquest material per fabricar proteïnes del virus que, un cop alliberades, donaran lloc a una resposta immunitària. En aquesta línia es treballa amb els gens que contenen la informació per construir la proteïna S del coronavirus.

Vacunes basades en vectors virals

Una manera d’augmentar la producció de proteïnes virals a partir d’un fragment del codi genètic del virus és introduir-lo en un altre virus atenuat, com per exemple el del xarampió o el de la verola. El virus atenuat es replicarà i produirà grans quantitats de la proteïna S del coronavirus, que generaran una resposta immunitària. També hi ha l’opció d’utilitzar un virus que no es repliqui, però aleshores es perd l’efecte multiplicador en la producció de la proteïna clau.